Amwell és una plataforma tecnològica que permet que doctors visitin pacients de manera virtual, online. Durant l’any 2022, l’empresa va facilitar 6,5 milions de visites, tenia registrats 90 milions de pacients i 100.000 doctors, i tenia contractes amb 60 asseguradores que donaven cobertura mèdica als empleats de 40.000 empreses. El negoci tenia llavors més de 800 empleats i des de la seva fundació el 2006 havia aconseguit més de 500 milions de dòlars en finançament. Abans de la creació d’aquesta i d’altres plataformes de telemedicina, especialment als Estats Units, les empreses pagaven a les asseguradores i aquestes pagaven als doctors, com succeeix aquí en la sanitat privada. Les plataformes són un nou jugador situat entre l’asseguradora i el doctor: les empreses paguen a les asseguradores, les asseguradores paguen a la plataforma i la plataforma paga als doctors per les visites fetes. Com que el cost d’una visita online és molt inferior al cost d’una visita presencial, les asseguradores s’estalvien molts diners, i la proposa d’Amwell i empreses similars és senzilla: ja hi poso la plataforma i tu em dones una part dels teus estalvis. El model de negoci funciona molt bé perquè tots els jugadors (asseguradores, empreses, empleats-pacients i doctors) hi guanyen i perquè Amwell i els seus competidors han sabut vèncer les barreres a l’adopció inicials (molts pacients eren reticents a les visites en línia i confiaven en el seu metge de tota la vida). Si li demaneu al ChatGPT que us proporcioni una llista de plataformes de telemedicina veureu que Amwell té una vintena de competidors en l'àmbit mundial.

L’any 2022 Amwell va facturar 277,2 milions de dòlars però en va perdre 272,1, i acumulava unes pèrdues de 1.082 milions de dòlars. Malgrat això, a principis de juliol d’aquest any tenia una capitalització borsària de 570 milions de dòlars. Pregunto als meus alumnes: com pot ser que una empresa que perd el que factura valgui tant? Un alumne de la darrera fila em contesta: “tu no ho pots entendre perquè ets un boomer”. I remata: “els millennials creiem en el creixement en ingressos i en nombre d’usuaris, en el valor de mercat, en les rondes de finançament... i no en el flux de caixa i el resultat. El flux de caixa positiu i el benefici ja arribaran algun dia”. La resposta de l’alumne causa un cert rebombori entre els seus companys, que van posant exemples d’empreses que cada any perden el que facturen, però que aconsegueixen finançament extern a través de rondes que les valoren en molts milions d’euros. Són empreses que s’han guanyat l’admiració dels meus alumnes millennials. Fins i tot un d’ells em recorda que a classe estudiem l’adquisició de WhatsApp per Facebook el febrer de 2014 per 19 bilions de dòlars. Llavors WhatsApp no havia generat ingressos i la lliçó és que l’empresa de Zuckerberg va pagar 42 dòlars per cada usuari de la xarxa, i que l’operació no es va fer pensant en els fluxos de caixa que es generarien en el futur sinó en l’adquisició d’usuaris nous, que ho eren de WhatsApp però no de Facebook. La discussió dura fins que un alumne posa l’exemple d’Amazon. Aquí el corregeixo, perquè si bé Amazon va ser constituïda el 1994 i no va guanyar diners fins al 2003, a partir de llavors n’ha guanyat cada any. De fet, l’estratègia de Bezos va ser: acceptem perdre diners a canvi de créixer en compradors, proveïdors, transaccions i ingressos, i ja farem diners quan siguem grans. La diferència és que finalment Amazon va donar beneficis.

Certament, el pensament millennial posa en qüestió el raonament boomer que utilitzàvem per valorar empreses que estan essent adquirides o que participen en rondes de finançament: projectar ingressos, resultats i fluxos de caixa a uns quants anys i després descomptar-los aplicant el cost del capital com a taxa de descompte. Certament, és complicat descomptar fluxos de caixa futurs si a curt termini aquests fluxos de caixa són negatius.

Ja entenem que a vegades toca créixer sacrificant rendibilitat i gastar molts diners a fidelitzar clients o usuaris, però algun dia les empreses han de començar a guanyar diners i remuntar aquella corba en forma de U del flux de caixa acumulat que no deixa dormir els emprenedors.