Un ambient de final de regnat pesa sobre la Comissió Europea. Fins i tot si el seu mandat oficialment s'acaba a finals de 2024, tothom sap que no podrà culminar cap de les seves iniciatives pendents en temes d'agricultura.

L'estratègia De la Granja a la Taula, 'Farm to Fork' (F2F) va ser una de les estrelles de la comissió Van der Layen. Els seus objectius generals han rebut una gran acceptació, ja sigui reduir el consum de fertilitzants agrícoles o d'antibiòtics, promoure l'agricultura ecològica o contribuir a una alimentació més sostenible.

No passa el mateix amb els objectius quantificats proposats sense cap anàlisi d'impacte, que han alimentat molts dubtes sobre la seva viabilitat i, fins i tot, sobre les seves conseqüències sobre la producció agrícola i les importacions europees.

La Direcció General d'Agricultura (DG AGRI) va tenir l'oportunitat de prendre la iniciativa en aquests temes. Una iniciativa similar a la F2F va ser sobre la seva taula el 2014. Fins i tot hi va haver una primera reunió pública amb els interlocutors socials, presidida pels serveis AGRI. La participació no es va limitar als clients habituals de la DG AGRI sinó que es va ampliar, entre altres, a professionals de la salut i la nutrició i empreses de restauració. Però el desinterès, la miopia o l'excessiva novetat del plantejament van espantar la jerarquia.

L'expedient va ser reprès més tard i gestionat amb mà de ferro pel vicepresident primer Timmermans. Designat pels Països Baixos, l'única certesa que té aquest comissari socialista és que el seu mandat no serà renovat. El bon resultat electoral del Partit Camperol va debilitar encara més la seva posició. S'ha interpretat com la reacció del món rural (però no només) a les creixents demandes mediambientals.

L'onada del descontentament avança

L'onada del descontentament assoleix també la presidenta Van der Layen. Fins i tot si el Partit Popular Europeu (PPE) guanya les pròximes eleccions europees, la seva renovació està lluny d'estar assegurada. Dins del seu partit és criticada, ho hem vist recentment amb el tema de Doñana, per haver donat carta blanca al seu vicepresident primer. Sembla haver entès el missatge i olorat el perill perquè s'observa que és més present en aquests debats.

Es nota en tot això l'absència del comissari d'Agricultura. Únic representant de l'extrema dreta en la Comissió, són conegudes les tensions entre el seu gabinet, d'una banda, la DG AGRI per un altre i la resta de la Comissió Europea també. Dos exemples valen més que 1.000 paraules. El primer és ben conegut: la destacada absència del Comissari d'Agricultura durant la presentació de l'estratègia F2F.

El segon és menys obvi. El nomenament de Catherine Geslain-Lanéelle com a directora d'Estratègia i Anàlisi de Polítiques en la DG AGRI és una veritable bufetada per al comissari. Prestigiosa alta funcionària francesa, anteriorment va ser directora adjunta del seu gabinet, però ràpidament es va adonar del percal va tancar i va dimitir. Avui torna amb força al posat més estratègic i clau de tota la DG, en substitució del molt prestigiós Tassos Haniotis.

Cada reunió del Consell o sessió del Parlament porta el seu episodi de rebel·lió i descontentament. Ja sigui respecte a les conseqüències mediambientals de l'acord amb MERCOSUR, la Directiva sobre plaguicides o la inclusió de les explotacions ramaderes intensives en el marc d'aplicació de la Directiva sobre emissions industrials, les rebaixes a les ambicions anunciades per la Comissió es multipliquen.

Una normativa en perill

Timmermans va intentar deixar a sobre de la taula el seu testament, condicionar les pròximes perspectives financeres de la Unió (el pressupost europeu 2028-2035) i la pròxima reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) mitjançant l'adopció d'un Reglament sobre sistemes alimentaris sostenibles. Aquest no tindrà lloc.

En la més ràpida de les hipòtesis, l'informe d'anàlisi d'impacte que ha de precedir a la proposta s'esperaria durant aquest tercer trimestre. El Reglament mai no s'aprovarà abans de juny de 2024, data de les pròximes eleccions al Parlament Europeu. En tot cas, l'expedient el gestionarà la pròxima Comissió i el pròxim Parlament les composicions i equilibris polítics del qual es desconeixen.

Tot això té un gust de 'déjà-vu', amb un altre comissari holandès, fa ja alguns anys, el 1968. Llavors, el Comissari Sicco Mansholt va presentar la seva visió de futur de l'agricultura europea i les seves propostes de reforma de la PAC. La brutalitat de les seves propostes va provocar tal reacció (cal dir que l'any va ser propici per a les manifestacions) que la muntanya va parir un ratolí, tres Directives socioestructurals poc ambicioses. Va haver d'esperar uns altres 24 anys, fins a 1992, perquè es dugués a terme la primera reforma de la PAC.

Els politòlegs ho saben. Per reformar polítiques en una societat democràtica s'ha de tenir en compte la dependència del sender ('path dependence') si vols arribar a bon port.