Fa unes setmanes se celebrava l’edició 2026 del Fòrum de Davos a Suïssa, esdeveniment que arreplega els principals dirigents polítics, econòmics i empresarials del planeta, per analitzar i debatre sobre la situació actual i el futur socioeconòmic del món. En el marc d’aquest es presentaren una sèrie d’informes que prenen un interès especialment rellevant en moments de gran incertesa i canvi com el present, en els quals tot està en revisió. Els dies passats des de la cimera han permès analitzar assossegadament dos d’aquests informes: un sobre riscos i l’altre sobre cooperació en l'àmbit global.

Segurament l’informe més conegut de Davos és The Global Risks Report, que publica el World Economic Forum (WEF) i del que enguany s'ha presentat l’edició 21a. Analitza 33 riscos, en tres moments diferents: present-2026, curt termini-2028, i llarg termini-2036. Es basa en les respostes d’uns 1.300 experts d’universitats, empreses, sector públic, organitzacions internacionals i societat civil, que es complementen amb les aportacions qualitatives de 161 col·laboradors més.

A l’Informe es parla de “la segona meitat d’una dècada turbulenta”, i, de fet, els que responen l’enquesta consideren negatives les perspectives a curt i a llarg termini, cosa que obliga a reprioritzar riscos i accions. Un 50% dels experts anticipa un panorama turbulent o tempestuós els dos pròxims anys, percentatge que ha crescut significativament en comparació a exercicis passats, i un 57% els pròxims deu anys, mentre que un 40% en el primer cas i un 32% en el segon apunten inestabilitat amb riscos moderats pel 2026. Certament, aquest any marcarà un punt d’inflexió, l’inici d’un nou i complex ordre mundial, amb un panorama multipolar que s’està imposant, en el que el feble multilateralisme està col·lapsant i en el que la confrontació sistèmica i la creixent fragmentació substitueixen progressivament a la cooperació. Es tracta d’un context més fràgil i incert amb més proteccionisme comercial, una menor transparència, un respecte més reduït per les normes i els acords, i unes cadenes de subministrament més inestables, que obliguen a gestionar enmig d’unes turbulències contínues, impulsades per mitjans com el comerç, les finances i la tecnologia.

A l’informe 2026 s’apunta que actualment el panorama està dominat per riscos geopolítics i geoeconòmics, que són els que més pugen en un horitzó de curt termini, destacant, també, els de tipus social, mentre que baixen en prioritat, i de manera significativa, els relatius al medi ambient. Aquests últims riscos, no obstant, són els que predominen en un horitzó de llarg termini, seguits dels tecnològics, que s’acceleren i que ofereixen oportunitats i beneficis en molts àmbits (infraestructures, salut, educació…), però, també, impulsen nous riscos en altres (mercat laboral, informació, armes…).

A l’informe 2026 s’apunta que actualment el panorama està dominat per riscos geopolítics i geoeconòmics, que són els que més pugen a curt termini

Dins d’aquest panorama el principal risc global del 2026, segons el WEF, és la confrontació geoeconòmica, indicat per un 18% dels que responen, pujant dues posicions en comparació al rànquing de l’any anterior, anunciant una volatilitat més elevada que desestabilitza empreses i societats. Aquest risc, a més, encapçala els riscos a curt termini, en un horitzó de dos anys, i es considera a la vegada causa i conseqüència del buit i la vulnerabilitat associats al deteriorament i fragilitat del multilateralisme, amb negatius efectes econòmics i socials en l'àmbit mundial (problemes amb cadenes de subministrament, concentració de recursos i tecnologies estratègics, escassetat de recursos naturals, crisi econòmica…). Cal afegir que dins de les estratègies geoeconòmiques s’està produint un ús creixent d’instruments polítics i econòmics variats, que van des de restriccions de capitals i inversions a la disrupció de les xarxes de proveïment, passant per noves dinàmiques en sancions i regulacions, incertesa en el comerç i tensions aranzelàries. Es pot parlar d’una relativa correlació entre la confrontació geoeconòmica -i, fins i tot, el perill de conflictes militars- i les disrupcions de les cadenes de subministrament, disrupcions que assoleixen en el present els seus màxims nivells en dècades. El segon risc global actual és el conflicte armat entre estats, apuntat per un 14% dels que contesten. A relativa distància dels anteriors cal esmentar els fenòmens meteorològics extrems, la polarització de la societat, i la informació errònia i desinformació, apuntats, respectivament, per un 8%, un 7% i un 7% dels que responen. Val a dir que mentre que la preocupació pel primer s’ha reduït respecte a l’any anterior, l’atenció pels altres dos es manté. En el top-10 apareixen dos riscos tecnològics: les conseqüències adverses de les tecnologies d’intel·ligència artificial, i la inseguretat cibernètica. D’altra banda, creixen els sectors considerats estratègics des del punt de vista de la seguretat nacional, com la intel·ligència artificial, els semiconductors, les terres rares, la tecnologia quàntica, o la biotecnologia.

Es pot esmentar que fa dos anys, quan s’analitzaven els riscos globals, s’anticipava que cara el 2026 els quatre més importants eren, per aquest ordre, la informació errònia i desinformació, els fenòmens meteorològics extrems, la polarització de la societat, i la inseguretat cibernètica.

En el cas d’Espanya, l’Informe del WEF identifica que els cinc principals riscos són actualment, i segons importància, la polarització social, l’escassetat de talent i/o mà d’obra, els insuficients serveis públics i proteccions socials, l’endeutament (públic, pensions…), i la manca d’oportunitats econòmiques o atur.

A curt termini (2 anys), els principals riscos globals fan referència, com l’edició passada, a qüestions socials (polarització, desigualtat, cost de la vida, drets humans, immigració, política, agitació social…). S’ha d’apuntar que la fragmentació i la divisió escalen dins de les societats animades per factors tecnològics, amb eines com la intel·ligència artificial, i cal cridar l’atenció sobre el deteriorament de l’estat de dret i l’impuls de manifestacions i protestes socials a diversos països, liderades per joves, a més destacar una opinió cada vegada més favorable al nacionalisme econòmic. Segons ordre d’importància, en el rànquing de riscos a curt termini destaquen la confrontació geoeconòmica, la informació errònia i desinformació, la polarització de la societat, els fenòmens meteorològics extrems, i el conflicte armat entre estats. Val a dir que, en comparació amb l’informe del 2025, s’observa un ascens de l’atenció a curt termini pels riscos de caire econòmic, com la recessió econòmica, la inflació, l’esclat de la bombolla d’actius, i les disrupcions en infraestructures crítiques.

Com deia el primer ministre canadenc, Mark Carney, cal actuar junts perquè “si no ets a la taula, ets al menú”

A llarg termini (10 anys), però, les preocupacions se centren, sobretot, en aspectes mediambientals, en els quals un 40% dels que responen espera un panorama tempestuós i un 33% un context turbulent, destacant els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de diversitat i el col·lapse dels ecosistemes, el canvi crític en sistemes terrestres, i l’escassetat de recursos naturals, que són els que encapçalen el rànquing de riscos globals, igual que a l’edició anterior. A aquests es poden afegir els riscos de tipus tecnològic, com la informació errònia i desinformació, les conseqüències adverses de les tecnologies d’intel·ligència artificial, i la inseguretat cibernètica.

Tradicionalment, la cooperació havia estat la via per respondre a molts dels diversos riscos mundials esmentats, mitjà que en la conjuntura actual està en qüestió. Un altre informe presentat en el context de Davos 2026 analitza l’evolució d’aquesta amb detall. Es tracta de The Global Cooperation Barometer, en la seva 3a edició, elaborat pel WEF en col·laboració amb McKinsey & Company, que es basa en dues enquestes (799 participants de 81 països, i 171 experts) i 41 indicadors, i que mesura el progrés de la cooperació global. Conclou que tot i la complexa situació actual, els desafiaments i les oportunitats no poden ser abordats individualment, per la qual cosa la cooperació continua sent vigent i bàsica en la nova era global, encara que de forma diferent al passat, desenvolupant nous enfocaments que tinguin presents els seus fonaments (diàleg, consens...). Segons l’Informe, el nivell de cooperació general s’ha mantigut força estable enguany en relació amb els anys anteriors, mostrant una important resiliència, però hi ha dinàmiques diferents en els cinc pilars o àmbits en els quals s’estructura el Baròmetre: la col·laboració en innovació i tecnologia i la relativa al clima i al capital natural pugen -en el primer cas amb importants novetats i en el segon a nivells rècords-, mentre que la cooperació en comerç i inversions s’estanca, igual que en salut i benestar, i continua caient la col·laboració en pau i seguretat. Un 85% dels enquestats descriu l’estat de la cooperació en el 2025 de “menys cooperativa” o “molt menys cooperativa” en comparació a l’any anterior, però en general encara s’aprecien oportunitats. Cal destacar que la cooperació s’està adaptant al nou context amb vies alternatives més flexibles i específiques, com el minilateralisme o plurilateralisme, és a dir la cooperació entre grups més petits de països que tenen vincles econòmics i troben valor en col·laborar.

Per concloure, en aquest context multipolar, o més aviat oligopolar, hom pot recuperar algunes de les tan aplaudides paraules del primer ministre del Canadà, Mark Carney, al mateix Fòrum de Davos el passat 20 de gener, i concretament la proposta que feia: enfront de la ruptura actual i els reptes i oportunitats futures les potències mitjanes i els països intermedis tenen el poder de construir un nou ordre, una tercera via, una xarxa de connexions via comerç, inversió i cultura, que integri els nostres valors (drets humans, desenvolupament sostenible, solidaritat…). De fet, com deia el mateix ministre canadenc, cal actuar junts perquè “si no ets a la taula, ets al menú”.