Les últimes dades trimestrals publicades pel Govern alemany continuen mostrant una economia en dificultats, que no es recupera de l'aturada hivernal. Es diu que si Alemanya esternuda, Europa es refreda. La primera economia de la Unió no només és el vaixell insígnia empresarial i econòmic del continent, sinó que és un client fonamental de molts estats membres i un inversor molt rellevant. Només és necessari observar com han recol·locat les seves fàbriques en països de rendes més baixes com l'Europa de l'Est o Espanya, per exemple. Per això, un estancament econòmic del país germànic pot suposar una amenaça per a la recuperació del continent.

Però, per què Alemanya està patint més els estralls del context internacional? Doncs hi ha diversos factors i l'explicació és complexa. Vegem-ne alguns.

En primer lloc, Alemanya és una nació exportadora. La seva dependència de les exportacions a la Xina, per exemple, és elevada, ja que és un dels seus principals clients. Tanmateix, tant el descens de l'activitat econòmica al país asiàtic, com l'onada proteccionista global, estan afectant les vendes exteriors del país germànic. Per això, les comandes industrials s'han vist afectats en els últims trimestres.

El país teutó destaca pel pes de la indústria. Això, que en alguns cercles es reforça com una cosa positiva, no ho és tant si no ets capaç d'adaptar els teus sectors més rellevants als canvis de consum i mantenir la teva posició competitiva.

Mentre que Alemanya té algunes de les regions més destacades en innovació de la UE, com Baviera, és paradoxal com ha reaccionat de forma conservadora als avenços tecnològics en alguns dels seus sectors més potents.

Alemanya era líder del mercat de l'automòbil, comptant amb algunes de les marques més capdavanteres mundials. Considerades com a productes fiables i de qualitat. Tanmateix, el retard en construir vehicles elèctrics, fins i tot híbrids, l'ha fet perdre posicions. Els referents en vehicles híbrids són les marques japoneses. Mentre que el vehicle elèctric està dominat per Tesla i productors xinesos. Alguns d'ells ja venen més que marques tradicionals alemanyes. Potser van creure això que el motor de combustió mai deixaria de dominar el mercat. Ni tan sols lideren el desenvolupament de bateries, bé siguin de liti o d'hidrogen.

Un altre cas és el de la indústria metal·lúrgica o la indústria química. Mentre que Alemanya va poder aprofitar-se d'energia barata pels seus acords amb Rússia, la seva competitivitat es mantenia intacta. Tanmateix, potser per això, es van acomodar i no hi ha hagut una substitució massiva per formes de producció sostenibles, on es disminuís el cost i la dependència energètica. Una vegada més falta d'anticipació de l'evolució de la tecnologia?

Relacionat amb l'energia, sorprèn que Alemanya, que va liderar al principi dels 2000 les renovables, juntament amb Espanya, hagi seguit un camí tan similar al nostre país. En el dia d'avui, el desplegament d'energies alternatives dista molt de la capacitat de producció necessària per substituir els combustibles fòssils. I el seu ritme d'implantació està molt llastat per la burocràcia i les llicències. No els sona alguna cosa? En la meva comunitat, la Valenciana, tenim un panorama molt semblant.

L'administració i la digitalització del país és una queixa habitual a totes les enquestes a empresaris. Com que Alemanya anava com un llamp, durant l'última dècada no es van fer reformes estructurals necessàries. Aquest conservadorisme és responsable en part de la situació actual. Situació que tampoc el Govern de coalició d'esquerres no està sabent resoldre.

La caiguda de l'atractiu com a destí inversor del país sembla el resultat d'aquesta deriva. La pràctica totalitat dels anuncis d'inversions en el país en els últims dos anys, venen acompanyats de grans subvencions per part del Govern per "convèncer" l'empresa que s'estableix en el país. Per tant, la caiguda de la xifra d'inversió estrangera només s'està mantenint per les donacions a fons perdut de diners públic.

Durant la reunificació alemanya, el país va ser denominat "the sick man of Europe" pels problemes que va arrossegar, molt lligats a un mercat poc eficient. Per sortir d'aquest forat, el Govern va fer grans reformes estructurals que van ajudar a dinamitzar el país. El dubte és si la paràlisi mostrada fins ara per l'actual Govern alemany seran un llast per al país o aconseguiran salvar els mobles. I amb això, els de la Unió Europea.