Fa pocs mesos dedicava un article a ON ECONOMIA a l’acord entre la Generalitat i Aena respecte a l’ampliació de l’aeroport. En aquest expressava que el rellevant era, principalment, l’ús que se’n fes de la infraestructura i que un dels instruments per garantir-ne aquest bon ús era “trobar les formes i els espais perquè la societat civil i les institucions catalanes tinguin veu i vot en aquestes decisions (les relatives a l’ús)”. També alertava del silenci respecte d’això.

Doncs bé, el president d'Aena, socialista i del PSC, directament en una conferència i també en un comunicat d’informació rellevant a la CNMV (que responia a unes inquietuds d’un fons d’inversió accionista), ja ha sortit a aclarir-nos que aquestes “formes i espais” no existeixen. Que no ho permet el marc legal ni l'estructura accionarial, que el model centralitzat i semi-públic (o semi-privat) que va imposar el PP al cap de poc d’ocupar el poder (2013) és “fundamental para el buen funcionamiento de la economía española” i, el més important, que “su preservación ...  cobra especial relevancia en este momento en el que la Sociedad inicia un periodo de fuertes Inversiones”. Dit d’altra manera, que no juguem amb foc i ens oblidem del tema.

Aquesta manifestació topa de ple amb el compromís d’investidura entre el mateix PSC i ERC, en el qual es varen comprometre a promoure “les modificacions en el marc legal actual per fer efectiva la creació d’un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC) en substitució de l’actual comitè de coordinació aeroportuària (CCA)” per permetre “al Govern de la Generalitat de Catalunya acordar amb el govern de l’Estat tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català”.

Ni el PSC ni el Govern actual de la Generalitat han fet cap comentari al respecte. No cal dir, tampoc, que això succeïa quan algun mitjà de Madrid es feia ressò de declaracions de Lluïsa Moret (número dos del PSC) parlant de reunions sobre el tema amb el govern de l’Estat en les que hi participava el secretari d’Estat de Transports. I convé recordar que això es produeix en vigílies de les negociacions dels pressupostos del govern espanyol i català.

Necessitem un aeroport millor connectat amb Àsia i Amèrica, sí, però no necessàriament sumar vint milions més de turistes 

Un cop més, la coalició d’interessos profunds de l’Estat es mobilitza per tallar qualsevol aspiració real d’autogovern de Catalunya, com està passant amb el finançament autonòmic, amb les competències en immigració i pot passar (si no ha passat) amb Rodalies. No importen les voluntats polítiques expressades democràticament, importa la preservació de l’Estat tal com va quedar definit el segle XVIII.

Catalunya es troba en ple debat sobre el model futur de creixement i progrés que ha de seguir en els anys que venen. Quan alguns pretenen encaminar-se a tota pastilla cap a la “Catalunya dels deu milions” altres considerem que cal prioritzar el progrés general de la població i la preservació dels serveis públics, incloent-hi l’habitatge, incompatibles amb el creixement a qualsevol preu o de qualsevol manera com s’ha produït en els darrers vint anys. I en aquest sentit la qüestió de l’ús i la governança de l’aeroport té molt a veure.

En el mateix article al qual feia referència al començament també exposava els interessos d'Aena, entre ells, el primer d’aquests interessos (reconegut i declarat per la mateixa Aena) és el d’augmentar el trànsit de passatgers i els ingressos de l’explotació de la instal·lació. I això vol dir sumar més turistes als que ja venen. És a dir, aprofundir en el model actual de creixement sobre la base de serveis de poc valor afegit, amb baixos salaris, poca qualificació i atracció indiscriminada d’immigració, amb la pressió que això suposa per uns serveis públics mal finançats i unes necessitats d’habitatge que ja avui no podem satisfer. No podem continuar creixent així vint anys més i ho hem de reconduir cap a un patró més qualitatiu fonamentat en la productivitat, la innovació, l’atracció i retenció de talent, socialment distributiu i en la que la necessària arribada d’immigrants sigui estrictament la que quantitativament i qualitativament necessita el país segons el patró apuntat (vegeu aquest altre article publicat fa poc).

Això a Aena li importa poc o gens, però a nosaltres no. I d’aquí la qüestió de la governança d’aquesta infraestructura tan bàsica com és l’aeroport, com en general de les grans infraestructures del territori. Necessitem un aeroport millor connectat amb Àsia i Amèrica, sí, però no necessàriament sumar vint milions més de turistes. Són coses diferents i no van necessàriament lligades.

Un cop més, la coalició d’interessos profunds de l’Estat es mobilitza per tallar qualsevol aspiració real d’autogovern de Catalunya

La regulació de l’afluència del turisme es pot fer per vies urbanístiques (restricció dels habitatges turístics), fiscals (taxa turística), controlant la quantitat i la qualitat de les places ofertes amb criteris sostenibles ambientalment i exigint el compliment estricte d’ordenances d’horaris i establiments o regulant l’accés als punts d’atracció turístics. I, particularment, millorant el valor afegit del sector procurant que els seus treballadors hi participin en forma de salaris més atractius. En definitiva, actuant de forma decidida sobre les externalitats que origina.

La connectivitat de l’aeroport, entre altres coses, la determina la governança de les connexions d’aquest aeroport i de la resta del sistema aeroportuari català, reduir el quasimonopoli de Vueling, una política comercial de tarifes que afavoreixi els vols de llarga distància i la priorització adequada dels slots més atractius --un "slot" o franja horària és una reserva de temps assignada a les aerolínies perquè puguin enlairar o aterrar en un aeroport determinat. És una acció de llarg abast que cal exercir de manera continuada durant molt de temps i per la qual la societat catalana ha de poder influir en l’ús que es dona a l’aeroport del Prat i la resta d’aeroports. Aquesta és la importància del que ens neguen el Sr. Lucena i Aena, i amb ells, l’esmentada coalició d’interessos profunds de l’Estat.