Finalment, s’ha produït el pacte entre Aena i el Govern de la Generalitat. Agradarà més o menys, però feia temps que el debat sobre els avantatges i inconvenients de les diverses opcions estava esgotat i tocava fer el pas. No es podia esperar més. Ara arriba el moment de posar-se en marxa i anar superant els obstacles que sorgiran: projectes, negociació ambiental amb la UE, contenciosos d’algun ajuntament i organitzacions no conformes, eventuals canvis de majories polítiques, etc. Comença la marató.

El pacte consumat és el que més agrada a Aena, ja que és gairebé el mateix que proposava fa quatre anys. Al final, qui posa els quartos, acaba manant. Aena, en tot aquest debat, té els seus propis interessos que, principalment, són els dels seus accionistes: el seu gran accionista públic (l’Estat amb el 51%) i els accionistes privats (principalment fons d’inversió internacionals). I el primer d’aquests interessos, entre d’altres, bàsicament és el d’augmentar el trànsit de passatgers i els ingressos de l’explotació de la instal·lació per continuar engreixant els seus comptes de resultats Per cert, principalment nodrits precisament gràcies al nostre aeroport. Hauríem de saber també quins interessos extra-aeroportuaris (potser immobiliaris) també pot tenir més o menys amagats. I no per ser l’últim, no menys important, l’altre gran interès: no fer ombra a Barajas, que en l’esquema de l’Estat profund és l’únic gran “hub” que pot haver-hi.

Feia temps que el debat sobre els avantatges i inconvenients de les diverses opcions estava esgotat i tocava fer el pas. No es podia esperar més

El que ens ha d’importar, per això, són els interessos que majoritàriament compartim els catalans. El primer, i més rellevant, és que Catalunya estigui com més oberta a la resta del món millor i, especialment, a les parts del món cap on s’hi ha traslladat l’eix econòmic i s’hi està traslladant l’eix geopolític: el Pacífic. Però tampoc sense oblidar els EUA, que amb Trump o sense, continuarà jugant un paper determinant durant molt de temps o països, com els BRICS i els seus afegits posteriors, que només per la seva dimensió tindran un lloc econòmic i polític. Ens interessa atraure i divulgar coneixement (congressos, fires, etc.), potenciant els nostres centres d’innovació i afavorint l’intercanvi amb l’exterior, ens interessa l’activitat econòmica en forma d’inversions, que a l’hora de prendre les seves decisions comptaran amb aquesta major connectivitat –si es concreta.

També ens interessa continuar sent exportadors de béns i de serveis qualificats. I també, per què no, que vinguin alguns turistes de major valor afegit que substitueixin altres que tenim en excés. Per tot això, benvinguda l’ampliació si ha de servir a aquests objectius i, al mateix temps, aconseguim preservar i millorar el nostre particular pacte amb la natura. Com també benvingudes les millores –que s’han d’exigir- en la interconnexió de qualitat i alta velocitat amb els altres aeroports catalans.

El més rellevant és que Catalunya estigui com més oberta al món millor i, especialment, allà cap on s’ha traslladat l’eix econòmic: el Pacífic

Ara bé, la infraestructura, per si mateixa, no decidirà res. Més enllà de l’ampliació de l’aeroport, el que és rellevant és com es farà servir. És a dir, com la societat catalana pot incidir en la utilitat de la nova instal·lació. Quina capacitat d’influència tindrà per decidir noves rutes, com atraure altres companyies aèries i sortir del quasimonopoli que ostenta Vueling i que ens condiciona, i en relació amb això, com es definirà la política de slots (un "slot" o franja horària és una reserva de temps assignada a les aerolínies perquè puguin enlairar o aterrar en un aeroport determinat), com també com es dissenyaran les tarifes aèries i quin poder de negociació tindrem en futures inversions, especialment quan els vents polítics canviïn.

De tot això, l’acord Aena-Generalitat no ha transcendit que digui res. Ben mirat, la Generalitat tampoc no diu gairebé res d’això. I això és el que ens hauria de preocupar. S’han de trobar les formes i els espais perquè la societat civil i les institucions catalanes tinguin veu i vot en aquestes decisions. Fent una mica d’història, que mai convé oblidar, no és casual que la privatització d'Aena fos decidida pel PP, només arribar al poder, quan el darrer govern Zapatero feia temps que tenia converses per donar entrada a la Generalitat en la gestió de l’aeroport.

La infraestructura, per si mateixa, no decidirà res. Més enllà de l’ampliació de l’aeroport, el que és rellevant és com es farà servir

És legítima la preocupació d’alguns que aquesta decisió sigui un element més d’aprofundiment en un model productiu extensiu que ens aporta molta activitat, però de poc valor afegit, i pugui agreujar molts problemes que ja patim com a societat. Però, sent així, demanaria a aquests sectors que pensin si l’aeroport és el principal instrument que tenim per influir en aquest model. Hi ha moltes decisions a les mans de les nostres institucions (ajuntaments i Generalitat) amb les quals podem incidir: decisions de tipus fiscal, urbanístiques o reguladores. No podem al·legar manca d’eines de poder, perquè en això, el podem exercir. El que cal per exercir-lo és valentia i determinació social per enfrontar-se a determinats grups de pressió. Ras i curt.

En definitiva, ho torno a dir, la infraestructura no decidirà res per si sola.