La Generalitat de Catalunya acaba d'aprovar el full de ruta per accelerar la transició cap a una economia circular el 2030. Amb 15 línies d'actuació i 80 accions –derivades de quatre objectius estratègics– per als primers tres anys (2024-2026), el full apunta a un nivell d'ambició sense precedents. La connexió amb els fons Next Generation EU (2021-2024), el Marc Financer Plurianual (2021-2027) de la Comissió Europea, i el Pla de Reactivació Econòmica i Protecció Social la Generalitat de Catalunya, implica que es destinaran fons públics importants a activitats empresarials que fomenten la circularitat.

El full de ruta es fonamenta en una de comparativa d'estratègies d'economia circular en altres països, regions i municipis europeus; en un diagnòstic de l'estat actual a Catalunya i en un procés participatiu cobrint múltiples sectors i entitats i feines intersectorials. Així que les accions són viables, les expectatives són altes i hi ha una real promesa d'acceleració cap a una economia verda i circular.

Tanmateix, el full de ruta encara no compta amb metes quantitatives, la definició del qual es veu posposada per al 2027 en endavant. Llavors, si l'objectiu és accelerar, i si sabem que per accelerar no només cal trepitjar l'accelerador sinó també cal canviar de marxa, què és el que s'espera com a resultat? Quina és l'ambició real? Seguint amb el símil de la conducció d'un vehicle; sense metes quantitatives no sabem si volem accelerar de 20 a 30 km/h (possible dins de la segona marxa), de 20 a 50 km/h (implica canviar de segona a tercera marxa), o de 20 a 80 km/h (implica canviar de segona a tercera a quarta marxa). Com a "marxes" en l'economia circular podem visualitzar els escenaris de societat a què volem arribar; aquests escenaris arriben a ser molt diferents si considerem o no la segona llei de la termodinàmica, la d'entropia, que explica que el 100% de la circularitat no és possible. Això implica que caldrà fer trade-offs (compensacions) i que alguns col·lectius i sectors hauran de fer més renúncies que d'altres. És aquí on hi ha un ganxo clar per connectar la circularitat amb el desig de crear una societat més justa i equitativa.

El full de ruta català cap a l'economia circular és ambiciós però no compta amb metes quantitatives

Les metes quantitatives a més haurien d'incloure l'impacte de l'acció; en l'exemple anterior de la conducció, l'impacte seria el consum de gasolina amb les seves emissions respectives. Parlant d'economia circular, impactes típicament perseguits són la minimització de consum de materials, energia i aigua, a més de la creació de llocs de treball, d'apoderament de col·lectius vulnerables, etc. Parlant de materials, el Circularity Gap Report 2023 indica que la circularitat global (la fracció de materials que es tornen a reinserir en l'economia, versus materials verges) ha caigut d'un 9,1% el 2018 a un 7,2% el 2023.

Aquesta dada desoladora ve, tanmateix, acompanyada amb un missatge que arriba a ser consolador per la seva claredat i viabilitat. És a dir, només podem reduir la nostra dependència material i energètica prioritzant les diferents accions circulars perquè no càpiga dubta on cal apuntar les fletxes. Per exemple, "utilitzar menys" (béns, productes acabats, materials, energia, aigua) minimitza l'impacte negatiu moltíssim més que "utilitzar de nou" (redistribució, remanufactura o reciclatge). Això és perquè "utilitzar de nou" (versus "utilitzar menys") requereix uns processos de transformació, que impliquen més consum energètic i pèrdua de qualitat material. L'absència d'aquesta priorització a Catalunya s'evidencia amb la realitat de l'any passat on la major part de fons associats del PERTE d'economia circular anaven destinats a projectes de gestió de residus.

Llavors, necessitem metes quantitatives per canalitzar les inversions cap a accions circulars prioritàries, i si són fons públics, cap a accions que potser no tenen un retorn sobre la inversió a curt termini, però que són vitals per garantir la nostra resiliència i benestar a mitjà termini. Per exemple, accions que creguin les infraestructures perquè, tant empreses com ciutadans, comparteixin béns, productes i materials per satisfer la seva necessitat de mobilitat, energia i espais productius/habitables. Un altre exemple, accions que eliminen el plàstic d'un sol ús en el nostre dia a dia (versus activitats que asseguren el seu reciclatge). I, accions que preparen la força laboral perquè migri d'activitats lineals a circulars. Accelerar implica no només trepitjar l'accelerador, sinó també canviar de marxa, sabent on volem arribar en els pròxims anys.