Els avenços recents de la Xina en el camp de la intel·ligència artificial han reduït de manera "dràstica" la distància que separava els principals models xinesos dels seus competidors dels Estats Units. En els darrers mesos, la tecnologia s’ha convertit en un dels principals escenaris de la rivalitat entre Pequín i Washington, i la progressió dels models desenvolupats a la Xina comença a qüestionar l’avantatge que fins ara mantenien les empreses nord-americanes. Els principals models xinesos es troben actualment a només un 3% de distància dels seus rivals dels Estats Units en determinades proves de referència. L’anàlisi apunta que aquesta diferència s’ha reduït considerablement durant els darrers mesos, coincidint amb l’evolució dels models xinesos i, especialment, amb el llançament de la versió 4.1 de Flash de DeepSeek.
La dada, recollida per Bloomberg, posa de manifest la velocitat amb què està avançant la competència en un sector considerat estratègic tant per als Estats Units com per a la Xina. Si a principis d’any la distància entre els models dels dos països arribava al 15%, al maig encara era del 9%. Ara, aquesta diferència s’ha reduït fins al 3%. Un dels casos que millor exemplifica aquesta evolució és el de DeepSeek, una de les companyies xineses que ha aconseguit situar els seus models entre els més destacats de les classificacions internacionals. La versió Flash V4.1 va ocupar el sisè lloc mundial el mes passat a LiveBench, un sistema de referència que avalua el rendiment dels models d’intel·ligència artificial a partir de les seves respostes davant diferents tipus de preguntes, problemes, enigmes i tasques d’anàlisi.
El model de DeepSeek va obtenir una puntuació de 81,1 punts. Tot i quedar per darrere del primer classificat, la diferència respecte del model Fable 5.1, desenvolupat per l’empresa nord-americana Anthropic, va ser relativament reduïda. El model d’Anthropic va encapçalar la classificació amb 83,4 punts. Això significa que entre tots dos models hi havia una diferència de poc més de dos punts en aquesta classificació. Expressada en termes percentuals, la distància se situava al voltant del 3%. La progressió és especialment significativa si es compara amb les dades registrades uns mesos abans. La distància entre els models xinesos i els nord-americans era molt més gran a principis d’any, quan arribava al 15%. Al maig, aquesta diferència s’havia reduït fins al 9%, i posteriorment ha continuat disminuint fins a situar-se en el 3%.
Una distància cada vegada més curta
Per a Robert Lea, analista sènior de Bloomberg, aquesta evolució podria tenir conseqüències sobre el repartiment del mercat de la intel·ligència artificial. L’analista considera que el progrés dels models xinesos pot afavorir nous guanys de quota de mercat per part de les plataformes desenvolupades a la Xina. La reducció de la distància respecte dels models nord-americans indicaria que els sistemes xinesos són cada vegada més competitius en un àmbit en què les empreses dels Estats Units han mantingut fins ara una posició destacada. El canvi també planteja interrogants sobre el futur de la supremacia tecnològica nord-americana en el sector. Segons Lea, els avenços aconseguits per la Xina generen més dubtes sobre la sostenibilitat a llarg termini del lideratge dels Estats Units en intel·ligència artificial.
Aquesta situació no implica, però, que la Xina hagi superat els Estats Units en el conjunt del sector. Les dades mostren que encara hi ha una presència superior de models nord-americans en les primeres posicions de les classificacions. De fet, només tres empreses xineses —DeepSeek, Moonshot i Alibaba— havien aconseguit situar algun dels seus models entre els quinze millors del món. La dada reflecteix, per tant, una situació de competència creixent, però també mostra que els Estats Units continuen tenint una representació més àmplia entre els models situats a la part alta de les classificacions. La cursa pel desenvolupament de la intel·ligència artificial s’emmarca en una rivalitat tecnològica més àmplia entre els Estats Units i la Xina. En els darrers anys, les dues potències han intensificat la competició en sectors considerats estratègics, i la IA ha anat adquirint un paper cada vegada més important dins d’aquesta disputa.
El desenvolupament de models capaços d’analitzar informació, respondre preguntes i executar tasques complexes s’ha convertit en un dels principals indicadors de la capacitat tecnològica dels dos països. En aquest context, els avenços de les empreses xineses tenen una importància que va més enllà de la classificació individual d’un model. La reducció de la diferència de rendiment entre els sistemes xinesos i els nord-americans apunta a una acceleració de la competència. El fet que la distància hagi passat del 15% al 3% en un període relativament curt reforça la percepció que el sector es troba en una etapa de ràpida evolució.
La importància estratègica de la intel·ligència artificial també ha quedat reflectida en les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump. El mandatari va afirmar el mes passat que "qui guanyi la cursa de la IA, guanya", en una mostra de la rellevància que Washington atribueix al lideratge en aquesta tecnologia. Trump també s’ha mostrat contrari a frenar el desenvolupament de la intel·ligència artificial als Estats Units davant del temor que una reducció del ritme d’innovació pugui permetre que la Xina avanci i acabi superant el país nord-americà. Aquesta posició situa la competició tecnològica en el centre del debat polític i econòmic. El desenvolupament de la IA ja no es percep únicament com una qüestió vinculada a les empreses tecnològiques, sinó també com un element relacionat amb la capacitat dels dos països per mantenir la seva posició en l’àmbit tecnològic.