El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat la porta oberta que el govern nord-americà adquireixi participacions en empreses d'intel·ligència artificial com OpenAI i Anthropic. La possibilitat no és nova, ja que l'administració ha fet operacions semblants en companyies com Intel i en altres firmes del sector de la computació quàntica. "Pot ser que sí. Potser podria fer-ho", ha destacat el president en una extensa entrevista concedida a la revista Time quan se li ha preguntat per aquesta qüestió.
Amb aquestes paraules, Trump emmarca la decisió en el terreny de l'estratègia estatal i no en el de les operacions empresarials convencionals. El president nord-americà ha volgut respondre també als qui qüestionen que l'Estat entri al capital d'empreses privades. "Això no és nord-americà", li han plantejat alguns crítics, segons recull la mateixa entrevista. La seva resposta ha estat contundent: "Però guanyem com 60.000 o 70.000 milions de dòlars (53.162 o 62.022 milions d'euros). Intel és l'acció més popular que existeix, gairebé. És al cim".
Amb aquesta referència a Intel, Trump vincula les operacions públiques amb resultats econòmics concrets i les presenta com una font de beneficis per al conjunt del país. La companyia de xips és un dels exemples que el president ha citat més vegades per justificar aquesta mena d'intervencions, que segons ell han permès als Estats Units obtenir guanys significatius. Quan se l'ha insistit específicament sobre la possibilitat d'adquirir participacions en OpenAI i Anthropic, Trump ha reiterat la seva posició. "Ho dic, ho dic", ha respost, deixant clar que no descarta aquesta via. Les dues companyies són dues de les principals referències mundials en el desenvolupament de models d'intel·ligència artificial i tenen la seu als Estats Units.
Altres casos citats pel president
Trump ha ampliat la seva argumentació amb altres exemples d'operacions en què, segons ell, l'Estat ha obtingut beneficis sense que això li comporti cap guany personal. "Ho faig amb moltes coses. Tenim altres casos, com l'anunci d'un gran acord a Alaska, on els Estats Units va aprovar un tracte per a algú amb terres que guanyaria una fortuna, i nosaltres no rebíem res i van acceptar una xifra. Ho faig tot el temps. No ho faig per mi. Ho faig pel país", ha afegit. Aquestes declaracions formen part d'una línia argumental que Trump ha mantingut en diverses ocasions: presentar les seves decisions econòmiques com a mesures orientades a reforçar la posició dels Estats Units i no com a operacions destinades a beneficiar-lo personalment. La insistència en aquest argument respon, en part, a les crítiques que ha rebut per la seva vinculació amb el món empresarial.
Les declaracions de Trump s'emmarquen en un context de competència creixent entre els Estats Units i altres potències, especialment la Xina, per liderar el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Els governs de tot el món estan adoptant mesures per protegir les seves empreses tecnològiques i per assegurar-se que les capacitats crítiques en aquest àmbit es desenvolupin dins de les seves fronteres. En aquest marc, l'entrada de l'Estat al capital d'empreses privades és una eina que alguns governs han començat a fer servir per garantir que les tecnologies estratègiques no quedin en mans d'actors estrangers o de competidors. El cas d'Intel és especialment significatiu, perquè la companyia fabrica xips, un component essencial per a la intel·ligència artificial i per a la seguretat nacional.