El llançament de Sora 2 per part d'OpenAI no és només un moviment tecnològic; és una declaració d'intencions. La capacitat d'aquest model per generar escenes de qualitat cinematogràfica, des de persecucions d'acció fins a retrats d'un realisme inquietant, ara acompanyades d'àudio i diàlegs sincronitzats, obre un camp de possibilitats fins ara restringit a estudis professionals.

Només en 24 hores, la plataforma ha inundat les xarxes tradicionals amb vídeos que oscil·len entre l'hiperrealisme i el surrealisme més pur, com la viral seqüència del seu propi CEO, Sam Altman, cometent un robatori en un supermercat. Aquests efectes, però, queden en un segon terme davant l'autèntica notícia: la creació d'una xarxa social vertical independent dedicada únicament als vídeos generats per Sora 2.

Segons mitjans especialitzats, aquesta nova plataforma, que ja s'utilitza de forma interna, s'assemblarà a TikTok en la seva interfície, amb una pàgina "Per a tu" i les opcions habituals d'interacció. La principal diferència és la seva naturalesa tancada: no es podrà pujar contingut des de la galeria del dispositiu. Tot el que es consumeixi haurà de ser, necessàriament, fruit de la intel·ligència artificial.

Un dels aspectes més polèmics i innovadors és el seu sistema de verificació d'identitat. Aquest permetria als usuaris acreditar la seva identitat i, un cop verificats, autoritzar l'ús de la seva imatge en vídeos generats per IA, tant pels propis com per altres usuaris que puguin "etiquetar-los". Aquesta característica, que barreja la identitat real amb la ficció generativa, obre un debat profund sobre la privacitat, el dret a la mateixa imatge i els límits de la creació col·laborativa amb IA.

La pregunta òbvia és: per què crear una xarxa social nova des de zero, amb els immensos costos i riscos que això comporta, en lloc d'integrar-se en les ja existents? La resposta rau en tres pilars estratègics:

-Control total de l'ecosistema: OpenAI busca crear un entorn on l'experiència d'usuari, la moderació de contingut i, sobretot, les regles del joc, estiguin dissenyades des de zero per a la IA. Això evita les limitacions i polítiques de les plataformes existents (com les de TikTok respecte al contingut enganyós) i els potencials conflictes per drets d'autor o desinformació en entorns més generals.

-Propietat de les dades: En una plataforma pròpia, cada prompt, cada interacció i cada preferència d'usuari amb el contingut generat per Sora 2 es converteix en una dada valuosíssima per entrenar i perfeccionar els mateixos models, creant un cicle virtuós (o viciós, segons es miri) d'aprenentatge.

-El futur del comerç digital: Si aquest tipus de xarxes es popularitzen, es crearan oportunitats sense precedents per al comerç. Imagineu una plataforma capaç de generar, en temps real, anuncis o vídeos de producte perfectament personalitzats per a cada usuari, amb influencers virtuals o fins i tot amb la seva pròpia imatge verificada. La barrera entre la publicitat, l'entreteniment i la identitat personal es difuminaria completament.

OpenAI no està sola en aquesta carrera. L'escenari competitiu s'ha activat de forma simultània:

-Meta: La setmana passada va presentar Vibes, la seva pròpia aplicació social dedicada a la creació i compartició de vídeos curts generats per IA. Amb la seva experiència en xarxes socials i la seva base d'usuaris global, Meta és un competidor directe i formidable.

-Google: A mitjans de setembre, va anunciar noves eines gratuïtes d'IA perquè els creadors de YouTube puguin utilitzar el seu generador de vídeos, Veo 3. La seva estratègia és diferent: en lloc de crear una xarxa nova, busca potenciar la seva plataforma existent amb aquestes eines, integrant la IA de forma natural en l'ecosistema dels creadors.

-TikTok: En un moviment que reflecteix la seva situació geopolítica i les pressions reguladores, TikTok ha estat la més cautelosa. La seva política prohibeix explícitament el contingut generat per IA que sigui "enganós sobre assumptes d'importància pública o perjudicial per a les persones". Aquesta posició, tot i que més responsable, podria deixar-la en desavantatge en aquesta nova ona si el públic abraça massivament el contingut sintètic.

El camí cap a aquest futur generatiu no està lliure d'obstacles. L'assalt als drets d'autor és el més significatiu. OpenAI s'enfronta actualment a una onada de demandes per presumptes infraccions de drets d'autor interposades per mitjans com The New York Times. Aquesta setmana, Disney ha emès una ordre de cessió a Character per aturar l'ús de la seva propietat intel·lectual. Fins i tot els mateixos usuaris de Sora 2 han reportat que l'aplicació sovint es nega a generar vídeos a causa de les seves pròpies proteccions i filtres de drets d'autor.

Aquests fets evidencien una batalla legal i ètica que definirà els límits d'aquesta tecnologia. La tensió és palesa: les companyies necessiten grans conjunts de dades (moltes vegades amb material amb copyright) per entrenar els seus models, mentre que els creadors originals lluiten per protegir la seva feina. En conclusió, el que estem veient no és només l'evolució d'una eina, sinó la gestació d'un nou tipus d'espai digital.

La pregunta ja no és només si la IA pot crear vídeos realistes, sinó si la societat està preparada per a un entorn on la línia entre el fet real i el sintètic, entre la identitat personal i la seva representació algorísmica, es dissol en una xarxa social dissenyada específicament per a aquest propòsit. La carrera per construir aquest nou món ja ha començat, i les seves regles s'estan escrivint ara mateix.