La xerrada de Sol Rashidi, tecnòloga i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial al món empresarial, s’ha consolidat com un dels moments més destacats de la segona jornada de l’ISE. Davant d’un auditori ple a vessar, Rashidi ha ofert una ponència centrada en el valor real de la IA, la necessitat d’una governança sòlida i els reptes creixents en matèria de seguretat, tres eixos que, segons ha defensat, marcaran el futur immediat de les organitzacions. Amb una trajectòria professional vinculada a grans companyies com IBM i Amazon Web Services, l’experta ha aportat una visió pràctica i crítica sobre l’estat actual de la tecnologia i el seu impacte en el mercat laboral i en la presa de decisions empresarials.
Rashidi ha alertat sobre la pressió creixent que viuen les empreses per innovar i obtenir rendibilitat de les fortes inversions realitzades en intel·ligència artificial. En aquest context, ha assenyalat que gairebé el 88% dels projectes actuals estan orientats al desplegament de solucions basades en IA, sovint impulsats per expectatives molt elevades de creixement de negoci. Aquesta dinàmica, segons ha explicat, ha contribuït a generar problemes estructurals que ara comencen a aflorar. “Millorar la validació i verificació de les fonts” s’ha convertit, en paraules seves, en una prioritat inajornable, especialment en un escenari on el volum de contingut generat automàticament no para de créixer.
L’experta no ha defugit el debat sobre l’impacte de la IA en l’ocupació i s’ha mostrat especialment crítica amb determinades decisions empresarials. “Em produeix al·lèrgia quan observo que s’acomiaden moltes persones, la IA és per amplificar no per erosionar”, ha afirmat, posant el focus en una taxa d’atur entre graduats universitaris que, segons ha indicat, és la més alta de la història. Rashidi ha atribuït aquesta situació a una aposta excessiva per la tecnologia en detriment de la contractació de joves talents amb capacitat i potencial de creixement. En aquest sentit, ha defensat que "la seva missió actual és la seguretat per protegir l’àmbit laboral i que les persones puguin escalar l’ecosistema sense problemes”.
La implicació activa dels humans
Un altre dels punts clau de la seva intervenció ha estat l’evolució de la intel·ligència artificial en els darrers anys. Abans del 2023, ha recordat, la major part de les aplicacions se centraven en el reconeixement d’imatges i l’aprenentatge automàtic, mentre que avui dia ja es parla de sistemes capaços de crear i actuar de manera autònoma. Aquest canvi de paradigma, segons Rashidi, obliga a replantejar la governança tecnològica, que ha de tenir com a objectiu principal la implicació activa dels humans. La pregunta que ha llançat a l’audiència ha estat clara: si no es capacita les persones, com podran supervisar els agents del futur?
En aquest escenari d’integració creixent, Rashidi ha apuntat que aviat deixarà de tenir sentit parlar d’humans i màquines com a entitats separades. La convivència serà tan estreta que la frontera es difuminarà fins al punt que les noves generacions ja no distingeixen entre eines com ChatGPT i un terapeuta humà. Aquesta normalització de la IA es reflecteix també en les dades que ha compartit, segons les quals més de la meitat del contingut actual ja és generat per intel·ligència artificial i prop del 75% de les noves pàgines web tenen un origen automatitzat.
Davant d’aquesta realitat, l’experta ha insistit que les organitzacions haurien de replantejar les seves prioritats. Només un 20% del temps, ha assegurat, s’hauria de destinar a l’eina i a les infraestructures tecnològiques, mentre que la major part dels esforços haurien d’anar dirigits a la governança i la seguretat. En l’àmbit de la ciberseguretat, Rashidi ha advertit que “l’única forma de combatre l’agitació de la IA és la capacitat nativa de la IA”, tot reconeixent que encara no existeixen totes les solucions necessàries i que cal començar a parlar seriosament de les dades en moviment, i no només de les dades en repòs.
Mirant cap al futur immediat, Rashidi ha situat l’any 2026 com un moment clau per al sector, ja que serà quan les empreses voldran començar a extreure valor real de les grans inversions fetes fins ara. En un horitzó més proper, ha pronosticat que la IA es generalitzarà en els pròxims sis o nou mesos i ha animat a aprofitar-la com una eina de suport, sense perdre la veu pròpia ni el pensament crític. “La IA ens ha d’acompanyar, no ens ha d’afectar”, ha resumit, abans de recordar que, en l’era digital, ja no memoritzem la informació sinó el lloc on trobar-la, un fenomen conegut com l’efecte Google que redefineix la manera com aprenem i prenem decisions.