Davos dona sempre molt que parlar i aquest any Davos ha estat dominat per la IA. Rarament sentim res nou a Davos i els discursos estan adreçats als polítics: sempre es tracta de discursos molt genèrics on cada participant ven el seu llibre. Ara bé, la concentració de missatges ens indica la magnitud de la tragèdia, és a dir, la importància que per al desenvolupament i la política té avui en dia la IA.

De tots els missatges, el canvi d’eina a plataforma bàsica que ens explica Jensen Huang és molt important. També la visió futurista d’Elon Musk, que ben bé mai l’encerta en els temps però sempre l’encerta en el què. Dario Amodei i Demis Hassabis toquen més de peus a terra i ens parlen de la realitat de l’automatització: aviat capaç de fer software end-to-end i del fet que encara falten moltes peces (p. ex. continuous learning). Dues visions del got mig buit i mig ple. Satya Nadella ens parla d’una visió del futur que comparteixo plenament.

Totes aquestes són visions que ens haurien d’interpel·lar: què farem nosaltres? I com ho farem prou ràpid perquè sigui rellevant? Estem, ens agradi o no, en una cursa que redefinirà el món, el poder, l’economia i, per tant, la capacitat dels països d’oferir benestar. També aquesta setmana cal destacar que ben bé arreu hem vist protestes pels assassinats de l’ICE a Minneapolis. Protestes amb sordina si voleu: ningú s’atreveix a enfrontar-se de cara amb el poder, i el poder és Trump, no les tech. Però aquesta vegada hem vist fins i tot els empleats de Palantir alçar la veu davant del que és insuportable i intolerable.

Davos 2026

A Davos 2026, el missatge compartit (amb matisos importants) és que la IA ja no és “una tecnologia més”, sinó el tema central: d’una banda, promesa de productivitat i abundància; de l’altra, xoc laboral, desigualtat i nous riscos. En aquest marc, les veus més citades han dibuixat vuit idees força clares:

Jensen Huang: la IA com a obra d’infraestructura

A Davos, Jensen Huang va portar la conversa a terra: per ell, la IA no és una app ni un “truc” de software, sinó una nova era d’infraestructura. Va descriure el moment actual com una gran onada d’inversió física —centres de dades, xarxes, fàbriques i, sobretot, electricitat— perquè el coll d’ampolla no serà la imaginació, sinó la capacitat de desplegar computació a escala.
També va insistir que això reordenarà l’economia: qui domini la infraestructura i la cadena de subministrament tindrà avantatge, i la competició serà tant industrial com tecnològica. En el seu relat, el gran canvi és que la IA passa de ser “eina” a ser plataforma bàsica, com ho van ser Internet o l’electricitat: invisible, omnipresent i determinant.

Elon Musk: acceleració extrema i coll d’ampolla energètic

Musk insisteix en prediccions molt agressives sobre el ritme: IA més intel·ligent que humans en un horitzó molt curt i una economia cada vegada més automatitzada, amb robots a tot arreu. Però afegeix un punt: el límit no serà només el xip, sinó l’electricitat i la infraestructura per alimentar centres de dades i robòtica.

Dario Amodei (Anthropic): la disrupció del treball és imminent

Amodei és probablement el més contundent en el curt termini: sosté que els models estan a tocar de poder fer gran part del treball d’enginyeria de programari end-to-end, cosa que afectaria sobretot perfils júnior i tasques rutinàries. La conclusió és clara: si això es materialitza i es generalitza, el problema no és tècnic, és social i polític (transició, formació, renda, desigualtat).

Demis Hassabis (Google DeepMind): AGI possible, però no “demà”, i falten peces

Hassabis manté una postura més prudent: veu plausible arribar a sistemes molt generals dins la dècada, però remarca que els sistemes actuals encara són lluny d’algunes capacitats clau (aprenentatge continu, raonament a llarg termini, etc.). En resum: sí a l’ambició, però alerta amb el calendari i amb confondre “molt bo en algunes coses” amb “general”.

Satya Nadella (Microsoft): “gestors de ments infinites” i tokens com a nova mercaderia

Nadella posa el focus en el canvi d’ofici: passarem de “fer la feina” a coordinar agents (“gestionar ments infinites”). I, sobretot, reforça la idea que el guanyador econòmic serà qui tingui tokens (computació) més barats, cosa que torna a portar al centre el debat sobre energia i infraestructures.

Jamie Dimon (JPMorgan): si va massa ràpid, hi haurà tensió social

Dimon fa d’alerta institucional: la IA pot impulsar productivitat, però si el desplaçament laboral és massa ràpid, pot desbordar la capacitat d’adaptació de la societat. Defensa coordinació entre governs i empreses (reciclatge, xarxes de seguretat) i fins i tot obre el debat sobre límits a acomiadaments massius vinculats a l’automatització.

Larry Fink (BlackRock): risc d’una nova desigualtat “a l’estil globalització”

Fink fa una analogia que ha corregut molt: si la IA fa als treballs de coll blanc el que la globalització va fer a molts coll blaus, cal afrontar-ho ara. Adverteix que els primers beneficis ja s’estan concentrant en qui controla models, dades i infraestructura, i pregunta “què passa amb la resta”.

Kristalina Georgieva (FMI): “tsunami” laboral, sobretot per joves i economies avançades

La directora del FMI posa números al relat: una part gran dels llocs de treball es veuran afectats (millorats, transformats o eliminats), amb impacte especialment fort en economies avançades i en feines d’entrada (on hi ha molts joves). El seu missatge és que no estem prou preparats i que la transició pot ampliar desigualtats si no es governa bé.

Moonshot Kimi 2.5

Aquesta setmana, la companyia xinesa Moonshot AI ha presentat Kimi K2.5, un nou model fundacional que vol destacar especialment en dues àrees clau: la programació i la interpretació de dades visuals. Segons l’empresa, el model és multimodal, és a dir, pot treballar no només amb text sinó també amb imatges i vídeo, i fins i tot generar codi a partir d’aquest tipus d’inputs. Una altra característica notable és la seva capacitat per coordinar una mena d’“eixam” d’agents: fins a un centenar de subagents especialitzats que poden treballar en paral·lel per resoldre tasques complexes.

Moonshot ja havia llançat Kimi K2 l’any passat, un model que va rebre bones valoracions per les seves habilitats en programació i pel seu potencial per impulsar aplicacions basades en agents. De fet, va començar a guanyar presència entre desenvolupadors dels Estats Units que buscaven alternatives més assequibles als grans noms del sector, com OpenAI o Anthropic.

Aquest moviment s’emmarca en un context més ampli: les empreses xineses continuen accelerant el ritme de llançaments i alimenten una competència global cada cop més intensa. I mentre Moonshot avança, altres actors com DeepSeek també preparen nous models, reforçant la sensació que la cursa per liderar la IA generativa és ja plenament internacional.

https://x.com/Kimi_Moonshot/status/2016021783833673897
https://x.com/ArtificialAnlys/status/2016250137115557953

OpenAI Prism

OpenAI ha presentat Prism, una nova eina pensada perquè fer un article científic sigui menys “anar saltant de finestra en finestra” i més un flux únic. És un espai de treball web (gratuït amb un compte personal de ChatGPT) on escrius directament en LaTeX, col·labores en temps real i tens GPT-5.2 integrat dins del mateix document: pot revisar redacció i estructura, comprovar coherència del raonament, ajudar amb equacions, figures i cites, i fins i tot buscar literatura per incorporar-la al manuscrit. La idea clau és que la IA no queda com un “xat al costat”, sinó que entén el projecte (text, revisions, referències, parts del paper) i pot fer canvis “in place”. També hi ha funcions molt de laboratori: convertir equacions o diagrames de pissarra a LaTeX i opcions com image-to-code o edició per veu.

Per què importa? Perquè és una aposta clara per portar la IA al workflow (com va passar amb els editors de codi assistits per IA): no promet recerca autònoma, sinó accelerar feina humana —escriure, revisar, coordinar, donar forma a un paper— amb context complet. I arriba en un moment en què OpenAI diu que el volum d’ús científic és prou gran per justificar una interfície específica: un informe compartit amb Axios parla d’uns 8,4 milions de missatges setmanals sobre temes avançats de ciència i matemàtiques.

https://x.com/OpenAI/status/2016209462621831448

El nou dispositiu d’Apple

Aquesta setmana ha reaparegut una idea que fa uns mesos semblava “cremada”: un pin amb IA. Segons diverses filtracions, Apple estaria provant un dispositiu portàtil de mida semblant a un AirTag (una mica més gruixut), amb càmeres, micròfons, altaveu, botó físic i càrrega magnètica, i amb un horitzó tentatiu cap al 2027 —tot i que el projecte encara seria embrionari i perfectament cancel·lable. El moviment s’entén dins la cursa per la IA “en temps real”, menys basada en teclejar i més en “mirar i preguntar”: traduir un rètol al moment, identificar un producte, capturar una nota d’una reunió o registrar feina de camp amb un toc, amb els auriculars fent de veu i el mòbil quedant en segon pla. La mateixa lògica explicaria per què Apple voldria sincronitzar aquest pin amb AirPods o, a mitjà termini, amb unes possibles ulleres intel·ligents.

Ara bé, el context és important: l’última onada d’“IA que portes posada” va topar amb la realitat. El cas més sonat, Humane AI Pin, va acabar malament (baixa adopció, retorns elevats) i finalment es va tancar i es van vendre actius a HP. Això deixa clar que el coll d’ampolla no és només el model: són la bateria, la calor, l’ergonomia social (que no sigui estrany portar-ho) i, sobretot, la privacitat d’un dispositiu que grava i escolta. Per què importa? Perquè si Apple entra en aquest terreny, està dient que creu que pot resoldre els “problemes avorrits” que fan fracassar aquestes categories… i, de retruc, normalitzar una nova interfície: la IA com a capa ambiental que interpreta el món mentre camines.

Protestes per ICE a Minneapolis

Es succeeixen les protestes internes a les empreses tech pels assassinats a Minneapolis a mans de l’ICE i, en general, per tota l’actuació d’aquest cos.

Els líders de les empreses tecnològiques estan expressant públicament el seu rebuig per tot el que està passant amb l’ICE i els assassinats de Minneapolis. Sam Altman ha dit al New York Times: “ICE is going too far”. I ha afegit: “There is a big difference between deporting violent criminals and what’s happening now, and we need to get the distinction right”. Altres figures com Jeff Dean (director científic de DeepMind/Google), Yann LeCun o Vinod Khosla han denunciat els fets. També el CEO d’Anthropic s’ha manifestat sobre el tema dient a X: “given the horror we’re seeing in Minnesota, its emphasis on the importance of preserving democratic values and rights at home is particularly relevant". Fins i tot els empleats de Palantir, que és qui ha desenvolupat bona part del software que fa servir l’ICE, han expressat el seu total rebuig i han demanat que Palantir deixi de treballar amb l’ICE, afirmant que aquesta col·laboració seria nefasta per a l’empresa quan l’administració torni a ser demòcrata.

Anthropic: una nova Constitució per Claude

Anthropic ha actualitzat la “Constitució” de Claude, el document que fa de brúixola perquè el seu model decideixi com respondre, què evitar i com interactuar amb les persones. La nova versió és més explícita i detallada que l’anterior (publicada el 2023) i pretén fer més “auditables” els criteris que orienten el comportament del sistema. Un punt rellevant és que Anthropic reforça la idea d’un entrenament basat en principis ètics més que no pas en correccions humanes directes cas per cas. El text ordena aquests principis al voltant de quatre eixos: seguretat, ètica, compliment normatiu i utilitat. Això es tradueix en pautes concretes: evitar sortides nocives, detectar situacions delicades (per exemple, riscos de salut mental) i reconduir l’usuari cap a recursos adequats quan cal.

L’actualització també incorpora una mirada més “a llarg termini”: parla del benestar sostingut de l’usuari i fins i tot obre debats poc habituals en documents corporatius, com la possibilitat que en el futur s’hagi de discutir l’estatus moral d’alguns sistemes d’IA. Per què importa? Perquè en un moment en què els models són més potents i més omnipresents, el diferencial ja no és només rendiment: la confiança i la governança passen a ser part del producte. Anthropic sembla voler ocupar el paper de referent “safety-first”, fent visibles (i revisables) els seus criteris. Això pot pesar molt en com reguladors, empreses i usuaris valoren què vol dir “IA responsable” en els pròxims anys.

Clowdbot

Aquesta setmana ha guanyat molta notorietat Clowdbot, un nou agent d’intel·ligència artificial que s’ha fet viral per la seva capacitat d’actuar com un assistent digital molt més autònom del que estem acostumats. La seva idea és senzilla però potent: no es limita a respondre preguntes, sinó que pot utilitzar un ordinador real, navegar per internet i executar tasques concretes en nom de l’usuari. Es pot gestionar des d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram, on li pots escriure o parlar perquè faci accions com organitzar correus, consultar calendaris o fins i tot reservar viatges i restaurants.

Un dels elements que el distingeixen és la seva memòria persistent, ja que manté el context dins d’una única conversa i recorda tot el que s’hi ha fet. A més, incorpora un component de proactivitat: pot prendre la iniciativa i contactar amb l’usuari per suggerir passos o avisar d’alguna cosa rellevant.

El projecte també ha estat notícia perquè inicialment portava un altre nom, però va haver de modificar-se per evitar similituds amb marques ja existents dins del sector. Més enllà de la curiositat tecnològica, Clowdbot serveix com a exemple clar de cap on avança la IA agèntica: sistemes que no només informen, sinó que actuen.

La recerca en IA

Agentic Reasoning for Large Language Models

AI Lab: Urbana-Champaign, Meta, Amazon, DeepMind, San Diego, Yale
https://arxiv.org/pdf/2601.12538

Aquest article de revisió proposa que estem entrant en una nova etapa: passar de veure els grans models de llenguatge com a “màquines de text” a entendre’ls com agents capaços de planificar, actuar i aprendre de la interacció amb l’entorn. En lloc de limitar-se a respondre preguntes, aquests sistemes poden descompondre objectius en passos, executar accions (per exemple, cridar eines, consultar fonts, provar hipòtesis) i ajustar el seu comportament en funció del que passa.

Els autors organitzen aquest camp en tres capes complementàries. La primera és el raonament fundacional, que inclou els mecanismes bàsics perquè el model planifiqui i prengui decisions. La segona és el raonament autoevolutiu, on l’agent millora amb l’experiència: aprèn estratègies, corregeix errors i es fa més robust amb mètodes d’entrenament posterior (com reforç). La tercera és el raonament col·lectiu, quan diversos agents col·laboren —com un equip— repartint-se rols i coordinant-se per resoldre tasques més complexes.

Anthropic Economic Index – Understanding AI’s effects on the economy

AI Lab: Anthropic
https://www.anthropic.com/economic-index

L’Anthropic Economic Index és una iniciativa d’Anthropic per mesurar com s’està integrant la intel·ligència artificial (especialment Claude) en l’economia real a partir de dades reals d’ús. En comptes de fer prediccions teòriques, l’índex es basa en milions de converses anònimes amb Claude.ai i dades de l’API per veure què fan realment les persones amb IA en el seu treball i en tasques quotidianes.

Els punts clau són:

  • Mostra com es difon l’ús de la IA a nivell geogràfic i per sectors — hi ha països i regions on l’ús és molt més intensiu que en altres.
  • Analitza com s’està usant la IA en tasques laborals: molts usos es concentren en tasques tècniques o de programació, però també hi ha adopció en educació, ciència i negocis.
  • Distingeix entre augmentació i automatització: gran part de les interaccions (més del 50%) corresponen a IA que complementa i ajuda l’usuari, en comptes de fer tota la feina de manera automàtica.
  • L’índex també revela disparitats econòmiques clares, amb països i ocupacions d’alt nivell de renda i educació utilitzant més aquestes tecnologies, cosa que pot amplificar desigualtats si no es gestiona bé.

L’objectiu de l’índex no és només descriure l’actualitat, sinó donar una base de dades i eines per a investigadors, responsables polítics i empreses per entendre l’impacte de la IA en el mercat laboral i en la productivitat global.

Forward-deployed Job Titles

AI Lab: Tom Hollands – a16z
https://www.a16z.news/p/forward-deployed-job-titles

L’article explica com els noms de llocs de treball (“job titles”) poden generar realitats noves dins les empreses, no només reflectir-les. Com a exemple paradigmàtic, Palantir va crear el títol de “forward-deployed engineer” per a un grup d’enginyers que treballaven directament amb clients i projectes complexos, i això no només va reconèixer el valor real d’aquella feina, sinó que va fer que més talent volgués aquell rol i que el mercat el considerés estratègic. Aquesta idea —anomenada “title arbitrage”— diu que donar noms nous i ambiciosos a certes funcions pot canviar la percepció i el valor d’aquestes funcions, ajudant les empreses a destacar competències que són cada vegada més crítiques en un entorn empresarial i tecnològic que evoluciona ràpidament.

Altres notícies

  • Softbank invertirà $30B a OpenAI, que està en procés de captar $100B.
  • TikTok ha arribat a un acord amb una noia de 20 anys de Chico per addicció i depressió degudes a la xarxa social; és el primer de molts.
  • Amazon tanca les seves botigues Amazon Fresh i les Go (sense dependents) i es focalitza en donar un servei de 30 minuts a les entregues de Whole Foods.
  • La Xina aprova el primer contingent d’importació de xips H200 d’Nvidia.
  • Anthropic apuja les previsions d’ingressos un 20% fins als $18B.
  • Els preus de Waymo ja estan molt a prop dels d’Uber o Lyft. El preu mig d’un viatge amb Waymo és de $19,69. Waymo fa més de 90.000 viatges al mes, només a San Francisco.
  • Microsoft ja està fent servir el seu nou xip, el Maia 200: la cursa de l’eficiència no para.
  • OpenAI ha fitxat Ann O’Leary —una antiga assessora de Clinton— com a responsable de polítiques globals, és a dir, el seu lobby amb governs. És un fet remarcable pel color polític d’Ann en temps de Trump.
  • Anthropic ha integrat apps MCP a Claude, cosa que ja passava a OpenAI. Apps com Slack, Figma, Asana o Box ja estan disponibles per Anthropic cowork.
  • Apple està negociant amb Starlink integrar connectivitat directa via Starlink als iPhone 18 Pro.
  • ElevenLabs, l’empresa de Londres dedicada al clonatge de veus, ha llençat un àlbum de música fet completament amb IA.
  • Elon Musk ja vendrà robots a finals del 2027. Sembla que tot això dels robots arribarà més de pressa del que esperàvem.
  • Els robotaxis de Tesla ja funcionen sense conductor humà de seguretat a Austin.