Aquesta setmana encara hem estat pendents de bona part del soroll de l’anterior: els productes Health d’OpenAI i Anthropic i el nou agent d’Anthropic, que promet donar molt a parlar (ja veiem que Gemini també n’està preparant un…). Però la IA no s’atura, i han tornat a passar moltes coses. La més important —i també la més esperada— ha estat l’anunci i els primers pilots d’anuncis a ChatGPT, tant en la versió gratuïta com en la versió de baix cost GO. La monetització de la IA s’accelera: OpenAI podria arribar als 20.000 milions de dòlars d’ingressos aquest any, i això probablement només és el començament. Tot apunta que veurem anuncis en més entorns, especialment en versions gratuïtes o de preu reduït, combinades amb plans molt cars sense restriccions.

Paral·lelament, s’ha donat a conèixer que els ingressos d’OpenAI creixen al mateix ritme que la despesa en infraestructura. És previsible que, més endavant, els ingressos creixin molt més ràpid que els costos, però ja és una bona senyal que, ara mateix, estiguin alineats. És temps de monetitzar. Però també hem viscut drames personals, històries pròpies d’una sèrie de Netflix. En aquesta ocasió, a Thinking Machines, l’empresa de Mira Murati. Quan hi ha molts diners, molt poder i molta fama, és difícil que aquestes tensions no apareguin.

I Apple copia a OpenAI i també està desenvolupant un pin de la mida d’un AirTag equipat amb varies càmeres, micròfons, altaveus ... que funciona amb IA. En recerca també hi ha hagut moviments interessants, especialment en l’ús de xatbots per al triatge i la derivació a especialistes, en un estudi que ens arriba de la Xina i que podria ajudar a fer més eficients els nostres sistemes de salut, un àmbit on encara tenim molt a aprendre del model xinès.

Google, per la seva banda, ha llançat un model petit i de codi obert capaç de traduir 55 llengües (també el català), amb una qualitat comparable als grans models d’OpenAI, Google o Anthropic. La llicència permet integrar-lo en qualsevol producte, i fins i tot executar la versió més petita en un smartphone (4B per a mòbil, 12B per a portàtil, 27B al núvol). Però han passat moltes més coses. Vegem-les amb detall.

Anuncis a ChatGPT

OpenAI començarà a mostrar anuncis a ChatGPT a partir del febrer, després d’haver iniciat contactes amb una primera fornada d’anunciants. En aquesta fase inicial, la companyia cobrarà per impressions (visualitzacions) i no per clic, un model més proper al de les xarxes socials que al dels cercadors com Google o Amazon.

Els primers anunciants han estat convidats a participar en una prova pilot de poques setmanes, amb compromisos de despesa inferiors al milió de dòlars per marca. De moment, OpenAI encara no disposa d’un sistema d’autogestió perquè les empreses comprin anuncis directament, però ja està treballant per desplegar-lo.

Els anuncis es mostraran a usuaris dels Estats Units, tant en la versió gratuïta de ChatGPT com en un nou pla de pagament de 8 dòlars mensuals. La companyia ha posat exemples d’anuncis contextuals, com ara recomanar una marca concreta quan l’usuari busca una recepta. Aquest desplegament prudent respon a un equilibri delicat: generar nous ingressos sense erosionar l’experiència d’usuari, en un entorn on la publicitat pot resultar intrusiva. Alhora, reforçar el negoci publicitari pot ser clau per a OpenAI, que busca captar fins a 100.000 milions de dòlars en finançament, una xifra sense precedents per a una empresa privada.

Els anunciants observen amb interès el potencial del format: ChatGPT compta amb prop de 900 milions d’usuaris actius setmanals, i el caràcter personalitzat de les converses podria fer els anuncis més efectius. Tot i això, el sector manté cautela i, com és habitual, començarà amb proves limitades abans de reassignar grans pressupostos a aquest nou canal. L’estratègia publicitària d’OpenAI està liderada per Fidji Simo, directora d’Aplicacions, amb experiència prèvia a Facebook i Instacart, un senyal clar que ChatGPT es vol convertir no només en un producte tecnològic, sinó en una plataforma comercial de gran escala.

Drama a Thinking Machines

Aquesta setmana hem vist un episodi digne d’una telenovel·la en una de les startups d’IA més prometedores: Thinking Machines Lab, fundada per Mira Murati, exdirectiva d’OpenAI.

Segons diverses fonts, un dels cofundadors, Barret Zoph (CTO), mantenia una relació amb una empleada. Paral·lelament, el seu rendiment hauria caigut de manera notable, i Murati feia mesos que expressava preocupació tant per la seva productivitat com pel clima intern. La tensió va esclatar quan Murati va demanar una reunió amb Zoph esperant una trobada individual, però es va trobar amb una reunió improvisada amb ell, un altre cofundador i un tercer treballador. En aquell encontre, els tres van manifestar el seu desacord amb la direcció de l’empresa i van plantejar fins i tot la possibilitat de marxar. També haurien demanat que Zoph assumís el control de totes les decisions tècniques.

Murati, però, va respondre que ell ja era CTO i va qüestionar per què no havia estat exercint plenament les seves funcions durant els últims mesos. Dos dies després, Zoph va ser acomiadat. Poques hores més tard, ell i dos col·laboradors van signar el retorn a OpenAI, l’empresa que havien deixat un any abans. Murati va explicar internament que hi havia hagut problemes de rendiment, confiança i conducta. Zoph, en canvi, nega qualsevol mala praxi i sosté que només el van fer fora quan l’empresa va saber que estava negociant una sortida.

El cas il·lustra fins a quin punt la cursa global per la IA no és només tecnològica, sinó també una batalla ferotge pel talent. Thinking Machines, que ha aixecat una ronda milionària i va néixer amb un nucli d’antics empleats d’OpenAI, ja ha vist marxar tres dels seus sis fundadors originals. Murati, que a OpenAI s’havia guanyat fama de líder dialogant i amb poc ego, fins i tot va ser CEO interina durant la crisi al voltant de Sam Altman. Però aquest episodi evidencia les tensions extremes que viuen les noves startups d’IA, on el poder intern, el control tecnològic i els moviments de fitxatges pesen tant com la innovació.

Elon Musk reclama fins a 134.000 milions a OpenAI

Els advocats d’Elon Musk han presentat un escrit judicial en què sostenen que, si Musk guanya la demanda contra OpenAI per un suposat incompliment del charitable trust i dels deures fiduciars, l’organització hauria de cedir-li entre 65.500 i 109.430 milions de dòlars. També demanen que Microsoft —a qui acusen d’haver facilitat aquest incompliment— assumeixi una responsabilitat addicional d’entre 13.300 i 25.060 milions. Tot i que Musk només hauria aportat uns 38 milions de dòlars als inicis d’OpenAI, la seva defensa argumenta que la companyia hauria de retornar tots els beneficis generats gràcies a aquella contribució inicial.

Per justificar aquestes xifres, els advocats de Musk es basen en l’informe d’un perit econòmic (C. Paul Wazzan, de Berkeley Research Group), que calcula el valor corresponent a la part del nonprofit dins l’estructura d’OpenAI i pressuposa que Musk n’hauria aportat entre el 50% i el 75%. OpenAI ha impugnat aquesta metodologia i ha demanat al jutge que descarti gran part del testimoni per manca de fonamentació clara.

El primer producte de maquinari d’OpenAI

La setmana passada ja parlàvem del primer dispositiu de hardware d’OpenAI, inicialment descrit com una mena d’earpods. Ara en coneixem més detalls. OpenAI ha confirmat que vol llançar el seu primer producte de maquinari a la segona meitat de 2026, un pas que situaria la companyia en el mercat de consum més enllà del programari (Axios). El projecte es desenvolupa amb Jony Ive i l’equip de disseny associat a LoveFrom / io, amb talent procedent d’Apple.

Segons indicis i filtracions, l’objectiu seria un dispositiu sense pantalla, orientat a una experiència d’“IA ambiental”: interacció natural, discreta, sense necessitat de treure el mòbil. Diverses informacions apunten que l’àudio i la veu tindran un paper central, amb assistència conversacional en moviment i mans lliures. Ara bé, alguns documents judicials citats per la premsa matisen el format: no seria un wearable ni un dispositiu in-ear, com uns auriculars. És rellevant perquè reforça una tendència clara: passar de pantalles i apps a interaccions basades en veu i context, en un moment en què el sector encara busca el format guanyador després de diversos intents fallits d’“AI gadgets” de primera generació.

Apple copia OpenAI

Apple està desenvolupant un pin wearable amb IA de la mida aproximada d’un AirTag, que incorporaria diverses càmeres, altaveu, micròfons i càrrega sense fils, segons fonts properes al projecte. El dispositiu podria arribar tan aviat com el 2027. Si es confirma, situaria Apple en millor posició per competir amb els dispositius d’IA que prepara OpenAI i amb Meta, que ja ven ulleres intel·ligents amb assistent d’IA. També s’emmarca en la cursa on Google, amb Samsung, preveu llançar ulleres intel·ligents amb capacitats d’IA.

Anthropic – Eines per als professors

Anthropic s’ha aliat amb Teach For All per llançar una iniciativa global de formació en IA adreçada a educadors de 63 països. A través de l’AI Literacy & Creator Collective (LCC), més de 100.000 docents i alumni tindran accés a formació i eines com el model Claude, amb l’objectiu de crear solucions adaptades a les necessitats reals de l’aula.

L’enfocament és clar: els mestres no són simples usuaris, sinó co-creadors. Anthropic aporta la tecnologia; els docents, el coneixement de context i el retorn pedagògic. Els primers resultats ja són tangibles: currículums interactius a Libèria, apps de matemàtiques gamificades a Bangladesh o espais digitals alineats amb el currículum a l’Argentina. La iniciativa s’organitza en tres eixos: formació en alfabetització en IA, una comunitat global d’aprenentatge entre docents i un laboratori d’innovació amb accés avançat a Claude. El missatge de fons és clar: si la IA ha de contribuir a una educació més equitativa, els docents han de tenir un paper central, també en entorns amb menys recursos.

X obre en open source el seu algoritme

La plataforma X (antic Twitter) ha tornat a obrir el codi del seu algoritme de recomanació, complint una promesa recent d’Elon Musk. Tot i això, com ja va passar el 2023, la iniciativa ha estat rebuda amb escepticisme i alguns crítics la consideren més aviat “teatre de la transparència”. La documentació publicada a GitHub explica que l’algoritme analitza l’historial d’interaccions de l’usuari, els continguts de la seva xarxa i també publicacions d’usuaris que no segueix, seleccionades amb models d’aprenentatge automàtic. Després filtra continguts bloquejats, silenciats, violents o considerats spam, i els ordena segons la probabilitat de generar interacció, tenint en compte rellevància i diversitat.

Segons X, tot el sistema es basa en IA, concretament en un model transformador vinculat a Grok, sense ajustos manuals humans. Musk defensa que vol convertir X en un exemple de transparència corporativa, però el moviment arriba en un context de pressió reguladora, multes de la UE i polèmiques pel mal ús del xatbot Grok. Per això, molts veuen l’obertura com un gest simbòlic més que com un canvi profund.

La recerca en IA

Reasoning Models Generate Societies of ThoughT

AI Lab: Google, Chicago Univ., Santa-Fe Institute

L’article proposa una idea intuïtiva: els models de raonament més avançats no milloren només perquè “calculin més”, sinó perquè s’organitzen internament com una petita societat. Activen diverses perspectives que es contradiuen, es corregeixen i convergeixen, com en una conversa real.

Aquesta diversitat interna explica per què encerten més en tasques complexes. Quan el raonament es guia com un debat, la millora és més ràpida i robusta que quan el model pensa en monòleg. En el fons, aquests models funcionen més com un equip que discuteix que com una sola veu.

An LLM chatbot to facilitate primary-to-specialist care transitions: a randomized controlled trial

AI Lab: Chinese Academy of Medical Sciences, Univ. Pekin

Un xatbot d’IA per a pacients pot fer molt més eficient el pas de l’atenció primària a l’especialista. En aquest estudi, els autors presenten PreA, un xatbot co-dissenyat amb actors locals per recollir informació clínica, proposar diagnòstics preliminars, suggerir proves i generar informes de derivació.

En un assaig amb 2.069 pacients i 111 especialistes, l’ús de PreA va reduir la durada de la consulta un 28,7%, va millorar la coordinació percebuda pels metges i va facilitar la comunicació segons els pacients. El fet que el sistema funcioni igual amb o sense suport humà confirma que pot operar de manera autònoma.

La conclusió és clara: co-dissenyar la IA amb professionals locals és més efectiu que limitar-se a afinar models amb dades, especialment en entorns amb recursos limitats.

TranslateGemma Technical Report

AI Lab: Google

Google presenta TranslateGemma, una família de models oberts de traducció basada en Gemma 3. La promesa és fer possible una traducció d’alta qualitat arreu, fins i tot en mòbils, i en 55 llengües.

En lloc de models gegants, Google ha concentrat el coneixement dels seus models Gemini en versions més petites. El resultat: el model 12B (per laptops) supera el Gemma 3 de 27B (pensat per anar al núvol), i el 4B (per smartphones en local) s’acosta al rendiment del 12B. Més amb menys: menys paràmetres, menys cost i menys latència.

A més, els guanys en traducció també milloren la capacitat de traduir text dins d’imatges, gràcies al caràcter multimodal del model. L’estratègia és clara: 4B per al mòbil, 12B per al portàtil, 27B per al núvol. Traducció oberta, local i accessible.

Altres notícies

  • Runway ha llançat el model Gen 4.5. En una prova amb 1.000 usuaris per distingir vídeos reals de generats per IA, l’encert va ser del 57,1%; en rostres i mans humanes, del 58–65%.
  • Demis Hassabis (DeepMind) afirma que les empreses xineses van uns sis mesos per darrere, però són molt ràpides escurçant distàncies, tot i que els costa liderar la frontera tecnològica.
  • Gemini dins de Chrome s’està convertint progressivament, i sense gaire soroll, en un agent capaç de fer tasques repetitives al navegador, a l’estil dels d’Anthropic, OpenAI o Manus.
  • TikTok ha llançat una nova app, PineDrama, amb microdrames en episodis d’un minut. Aquest format podria generar fins a 26.000 milions de dòlars el 2030.