La cursa global per la implantació de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial ja té unes clares guanyadores i, de moment, no són països, sinó un grapat de companyies amb una bandera comuna: la dels Estats Units. Segons l'índex anual que elabora la prestigiosa escola de negocis suïssa IMD, les cinc companyies que lideren l'adopció d'aquesta tecnologia disruptiva són Nvidia, Microsoft, Google, Meta i Amazon. Aquest rànquing, no obstant això, dibuixa un mapa de la disrupció tecnològica molt més complex i revelador que una simple llista.
La classificació global, que analitza un centenar de grans empreses, és una demostració contundent del domini tecnològic nord-americà. De les 50 primeres posicions, 27 estan ocupades per companyies dels Estats Units. Més enllà del top 5, la presència es fa notar amb firmes com Mastercard (en la desena posició) o Intel.
La veritable sorpresa de l'informe, però, rau en la discreta representació del sector privat xinès. Només tres corporacions del gegant asiàtic aconsegueixen colar-se en aquesta primera meitat de la taula: Tencent, Alibaba i Ping An. Aquesta xifra és inferior a la d'altres potències industrials com Alemanya, que situa cinc empreses (liderades per SAP, que ocupa un meritori sisè lloc), o el Japó, amb quatre. Aquest desequilibri obre un debat urgent sobre les causes.
Els experts apunten a un cúmul de factors: una regulació tecnològica més estricta i intervencionista per part del govern xinès, que podria estar frenant la innovació àgil de les seves empreses; les tensions geopolítiques i les restriccions comercials que dificulten l'accés a components clau; i, possiblement, un enfocament empresarial més orientat a la implementació pràctica i a gran escala en sectors tradicionals, menys visible en rànquings que mesuren l'adopció pionera.
La IA no és només cosa de les tecnològiques
Tot i que el podi està copat per grans gegants del sector tecnològic, l'estudi de l'IMD desmunta un altre tòpic: la IA no és un camp de joc exclusiu per a elles. De fet, quan s'observa la totalitat del top 100, el sector financer emergeix com el més representat, amb 32 entrades, per damunt de les 21 companyies tecnològiques. Aquesta dada reflecteix com la banca i les assegurances estan aprofitant els algorismes d'IA per a la detecció de frau, la personalització de productes, l'avaluació de riscos i l'atenció al client mitjançant xatbots avançats.
Altres sectors que mostren una adopció significativa són el farmacèutic-sanitari, amb 11 companyies (liderades per AstraZeneca en el lloc 23), i l'automoció, amb deu representants, incloent-hi les alemanyes Volkswagen i Mercedes als llocs 25 i 26, que empren la intel·ligència artificial per a optimitzar les cadenes de muntatge i desenvolupar vehicles autònoms.
Més enllà de les posicions, l'informe de l'IMD aporta una prova quantificable del valor tangible de la intel·ligència artificial. Les dades són eloqüents: les empreses que es troben a l'avantguarda de l'adopció d'IA han registrat un creixement mitjà dels seus ingressos del 6,79%. En l'extrem oposat, les companyies que cauen en les últimes posicions del rànquing han vist com els seus ingressos es contreien un 0,51% de mitjana. Aquesta correlació posa de manifest que la integració estratègica de la IA ja no és una qüestió d'oportunitat, sinó de competitivitat i supervivència a mitjà termini.
El professor Michael Wade, expert en estratègia i desenvolupament digital de l'IMD, va analitzar aquest estat d'ansietat empresarial durant la presentació de l'índex: "La majoria dels líders empresarials accepten que la IA revolucionarà molts aspectes de la feina, però molts estan nerviosos sobre com aprofitar-la al màxim i encara més preocupats per quedar-se enrere".
La conclusió és clara. El mapa mundial de la intel·ligència artificial està traçant noves línies de poder econòmic. Mentre les tecnològiques nord-americanes s'endinsen en una autopista digital a tota velocitat, la Xina, tot i els seus ambiciosos plans estatals, sembla haver pres una sortida provisional cap a una via de servei. La resta del món, amb Europa i el Japó en posicions intermèdies, s'enfronta al repte urgent de decidir si volen ser conductors o simples passatgers en aquest viatge sense retorn.