Una investigació internacional, capitanejada per la Universitat de Granada, ha descobert la fórmula per anticipar-se als efectes de la naturalesa. Mitjançant la intel·ligència artificial, el nou procediment és capaç de pronosticar una erupció volcànica amb un marge de, com a mínim, dotze hores, i confirmar la seva finalització en només tres. Aquest avenç suposa un canvi de paradigma per a la gestió de riscos i la protecció civil, transformant la incertesa en previsió.

La metodologia, que ja ha superat amb èxit el judici del món real en dues de les erupcions més significatives de la darrera dècada opera com un sistema nerviós digital per als volcans. Analitza en temps real una constel·lació de paràmetres sísmics, no només per anticipar l'inici d'un esdeveniment eruptiu, sinó també per caracteritzar el seu comportament. L'originalitat d'aquest enfocament rau en l'anàlisi conjunta i intel·ligent de tres paràmetres sísmics específics que revelen la veritable intenció del volcà:

  • L'Entropia de Shannon: Aquest concepte, pres del món de la teoria de la informació, mesura el grau de desordre o aleatorietat dels senyals sísmics. Abans d'una erupció, el caos aparent comença a autoorganitzar-se. Una disminució sostinguda de l'entropia actua com un senyal d'alerta silenciós; indica que els terratrèmols estan deixant de ser esdeveniments aïllats per convertir-se en els precursors coordinats d'una alliberació imminent d'energia. És el volcà preparant-se per parlar amb claredat després de setmanes o mesos de murmuris.
     
  • L'índex de freqüència: No tots els tremolors són iguals. El magma, en el seu ascens, provoca vibracions amb signatures de freqüència distintives. Aquest índex s'encarrega d'identificar canvis subtils en les freqüències dominants, cosa que permet als investigadors distingir, per exemple, entre el moviment de fluids magmàtics a gran profunditat i la fracturació de roques més a prop de la superfície. És com afinar l'oïda per discernir quin instrument de l'orquestra volcànica està a punt de començar a tocar.
     
  • Les curtosis: Aquest paràmetre estadístic funciona com un detector d'esdeveniments extrems. És excepcionalment eficaç per capturar els sismes més impulsius i energètics, que sovint són els més significatius en les fases crítiques. Les curtosis actuen com el llamp d'una càmera que, en un fons de soroll sísmic constant, congela els instants de major tensió i ruptura.

L'eficàcia d'aquesta tècnica no es basa en models teòrics, sinó en una comprovació empírica a escala global. El sistema ha estat provat amb èxit en volcans d'Espanya, Mèxic, Grècia, Itàlia, Estats Units, Perú i Rússia, demostrant la seva versatilitat en diferents contextos geològics. El cas de La Palma va ser la prova de foc. Durant la crisi vulcanològica de 2021, aquest mètode va ser capaç de pronosticar l'erupció amb més de nou hores d'anticipació. Però el seu èxit no es va aturar en l'inici.

Quan el volcà va començar a donar mostres de fatiga, l'anàlisi de l'entropia de Shannon va registrar un canvi dràstic que va coincidir amb l'última evidència visual d'activitat, cosa que permet determinar el final del procés eruptiu gairebé en temps real. Això va oferir un tancament científic i una eina objectiva per a la gestió de la postemergència.

Pel que fa al volcà de Colima, un dels més actius d'Amèrica, l'anàlisi retrospectiva d'una dècada sencera de dades (2013-2022) ha demostrat la utilitat del procediment per identificar no només l'inici de fases eruptives intensives, sinó també fenòmens complexos com el creixement de la lava i la transició del volcà a estadis de repòs, oferint una visió sense precedents del seu cicle vital.

Una nova etapa per a la seguretat vulcanològica

La implantació d'aquesta metodologia en els sistemes de monitoratge volcànic representa un salt qualitatiu en matèria de seguretat. Una alerta primerenca de dotze hores, com la que aquest sistema pot oferir, trasllada la gestió d'una emergència volcànica del terreny de la reacció urgent al de la planificació eficaç. Aquest preavís permetria a les autoritats activar amb un marge realista i sense pànic els protocols d'evacuació, establint cordons de seguretat, preparant centres d'acollida i informant de manera contínua i precisa a la població.

No es tracta només de salvar vides, sinó també de "minimitzar l'impacte social, econòmic i emocional de les emergències volcàniques", asseguren els investigadors. L'estudi, fruit de la col·laboració entre la Universitat de Granada, la Universitat de Colima (Mèxic), el centre Involcan de Tenerife i la Universitat de Canterbury (Nova Zelanda), no és només un avenç tècnic. És la pedra angular sobre la qual es construirà la pròxima generació d'eines de pronòstic volcànic, una finestra d'oportunitat que, per primera vegada, sembla estar del costat de qui ha de protegir-se.