La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa futurista per esdevenir un dels agents de canvi més dinàmics i determinants en la reconfiguració del mercat laboral a escala global. La seva influència no es limita a tasques puntuals, sinó que està remodelant tot el cicle de gestió del talent, des de la captació inicial fins al desenvolupament professional i la retenció dels treballadors.
En aquest escenari de disrupció tecnològica accelerada, l'anàlisi elaborada per Randstad ofereix una radiografia detallada de com la IA està redefinint les estratègies de recursos humans, revelant una transició cap a un paradigma completament nou en la identificació, formació i fidelització dels professionals. El progrés en l'adopció de la IA és vertiginós, però el camí cap a la seva integració plena i efectiva està ple de contradiccions.
Tot i que una multitud d'organitzacions han incorporat eines d'IA en els seus processos, només una minoria insignificant n'ha après a aprofitar el seu potencial estratègic. La majoria s'ha limitat a una fase d'automatització bàsica, deixant sense explotar la seva capacitat per millorar la presa de decisions, optimitzar l'aprenentatge continu o anticipar-se a les necessitats de competències futures. Aquesta bretxa entre la implantació tècnica i l'aprofitament estratègic representa un dels majors reptes per als departaments de Recursos Humans en l'era digital.
Segons les dades contingudes en l'informe AI in Talent Acquisition, les aplicacions més esteses se centren en l'automatització de tasques repetitives i amb càrrega administrativa, com és la redacció d'anuncis de feina o la tria inicial de currículums. No obstant això, quan parlem d'una integració profunda i estratègica, les xifres cauen en picat: només un 11% de les organitzacions ha aconseguit integrar la IA generativa de manera significativa en els seus processos de contractació, anant més enllà de l'ús merament instrumental.
Un escenari de desconfiança i ús oportunista
Un dels fenòmens més reveladors i preocupants que desvetlla l'estudi és l'aparició del que s'ha anomenat la paradoxa del candidat. D'una banda, existeix una desconfiança generalitzada cap a la imparcialitat dels algoritmes: només un 26% dels professionals creu que la IA els avaluarà de forma justa i objectiva. Aquesta manca de fe en la tecnologia contrasta, paradoxalment, amb el seu ús creixent per part dels mateixos candidats per millorar les seves opcions. Un 39% dels professionals admet utilitzar eines d'IA per polir les seves sol·licituds d'ocupació, especialment en la redacció de curriculum vitae i cartes de presentació.
L'informe constata que un 6% dels professionals ja ha reconegut haver participat en pràctiques considerades fraudulentes durant les entrevistes de feina, una xifra que, encara que modesta, assenyala una tendència inquietant i presagia possibles problemes d'integritat en els processos selectius. L'informe és clar en les seves conclusions: l'aplicació més eficaç de la IA en la selecció es produeix quan actua com un assistent del reclutador, augmentant la seva productivitat i ajudant a eliminar biaixos inconscients. En canvi, els sistemes completament autònoms, que prescindeixen de la supervisió humana, presenten una taxa de fracàs alarmant del 75%, demostrant que la màquina, per si sola, no pot comprendre totes les potencialitats del talent humà.