La irrupció de la IA generativa a les aules ha transformat la manera com els estudiants accedeixen a la informació i elaboren els seus treballs acadèmics. Tanmateix, un estudi elaborat per l'Escola Pia de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya posa de manifest que els joves no estan verificant adequadament les respostes que obtenen d'aquestes eines. L'informe, que ha analitzat el comportament de 3.700 estudiants d'escoles concertades, indica que només un 10% dels alumnes d'ESO i batxillerat contrasta sempre la informació obtinguda mitjançant IA generativa. Les dades revelen una realitat preocupant: un 23% dels joves afirma que verifica sovint les respostes, un 32% ho fa de vegades, un 21% rarament i un 11% mai. Això significa que més de la meitat dels estudiants no té un hàbit sòlid de verificació de la informació que rep de la IA, la qual cosa els exposa al risc d'incorporar errors o informacions esbiaixades als seus treballs acadèmics. Les estratègies que utilitzen per a verificar són variades: contrastar amb fonts acadèmiques, consultar professors i familiars, o buscar opinions d'experts, entre altres.
L'estudi també revela que el nivell de coneixement de la IA generativa entre els estudiants és molt desigual. Un 34,8% dels enquestats declara tenir un coneixement baix o molt baix d'aquesta tecnologia, mentre que un 46,6% se situa en nivells alts. Aquesta diferència reflecteix que, tot i que alguns joves han adoptat la IA com una eina habitual en el seu dia a dia, una part important del col·lectiu estudiantil encara no ha desenvolupat les competències necessàries per a aprofitar-ne el potencial. Els investigadors assenyalen que aquesta bretxa de coneixement s'explica en part per la via principal a través de la qual els estudiants aprenen a utilitzar la IA: l'autoaprenentatge. La majoria dels joves han après a fer servir aquestes eines per prova i error, sense una formació estructurada que els proporcioni les eines crítiques per a avaluar la informació que reben. Aquesta falta de guiatge explica, en bona part, la baixa incidència de la verificació de la informació.
L'ús de la IA es limita a la generació de text
L'anàlisi de les pràctiques d'ús de la IA generativa entre els estudiants mostra una clara concentració en la generació de contingut escrit. L'ús més estès és la producció de textos, una activitat per a la qual els joves recorren a eines com ChatGPT. Els usos més avançats, com ara la generació d'imatges, vídeo, codi, simulacions o l'enginyeria de prompts, són molt menys freqüents entre l'alumnat. Aquesta limitació en l'ús de la IA reflecteix tant el desconeixement de les possibilitats de la tecnologia com la manca de formació específica per a altres aplicacions. Els investigadors consideren que la diversificació de les eines i dels usos de la IA hauria de ser un objectiu pedagògic per a les escoles, que haurien d'introduir els estudiants en la utilització de la IA per a tasques més enllà de la mera generació de text.
Marta López, membre de l'equip de coordinació de l'estudi i responsable del grup de recerca en Educació de la UOC, ha subratllat la necessitat de construir una cultura pedagògica d'ús de la IA a les aules. López considera que el primer pas és que l'escola assumeixi un paper actiu en la formació dels estudiants, en lloc de limitar-se a reaccionar davant dels canvis tecnològics. "El primer pas és que l'escola assumeixi un paper actiu", ha afirmat la investigadora.
Un segon repte que López Costa ha assenyalat és la necessitat d'ensenyar a verificar la informació. Segons ella, aquesta competència hauria de ser central en el currículum acadèmic: contrastar respostes, buscar fonts fiables, detectar errors, entendre els biaixos i no confondre la fluïdesa textual amb la veracitat. La investigadora ha insistit que els estudiants han de desenvolupar un pensament crític que els permeti avaluar la qualitat de la informació que reben, independentment de la font.
La formació del professorat, un altre repte fonamental
Ramon Puig, impulsor de la iniciativa i membre de la comissió sobre IA de l'Escola Pia de Catalunya, ha posat l'accent en la formació del professorat com un altre dels reptes pedagògics que planteja la irrupció de la IA a les aules. Segons Puig, els docents han de convertir-se en referents de criteri en l'entorn digital. En lloc d'actuar com a policies de la IA, els professors haurien de fer-ho com a guies que ajudin els estudiants a verificar, interpretar i preservar la seva autoria. La formació del professorat, que actualment és insuficient en la majoria dels centres, hauria de proporcionar als docents les eines per a integrar la IA en la seva pràctica docent de manera crítica i reflexiva. Això inclou tant la capacitat d'utilitzar la IA com a eina de suport a l'ensenyament com la competència per a avaluar les produccions dels estudiants tenint en compte l'ús que han fet d'aquestes tecnologies.
L'estudi conclou amb una sèrie de recomanacions per a les escoles que volen integrar la IA generativa de manera responsable. La primera recomanació és l'elaboració d'un protocol o normativa de centre que garanteixi uns criteris comuns sobre què és la IA generativa i quins límits té. Aquest protocol hauria de ser conegut per tota la comunitat educativa i hauria d'establir pautes clares sobre quan i com es pot utilitzar la IA en el treball acadèmic.
La segona recomanació és fer de l'escola un espai d'aprenentatge crític, on els estudiants desenvolupin les competències per a avaluar la informació i per a comprendre les implicacions ètiques de l'ús de la IA. La tercera recomanació és integrar la dimensió ètica en l'ensenyament de la IA, de manera que els estudiants siguin conscients dels riscos i les limitacions d'aquestes eines. Finalment, l'estudi recomana diversificar les eines i els usos de la IA més enllà de ChatGPT i de la generació de text, introduint els estudiants en altres aplicacions de la IA que puguin ser rellevants per al seu aprenentatge.