Europa arrisca el seu futur com a potència digital si insisteix a regular la intel·ligència artificial abans d’haver-la desenvolupat. Aquesta ha estat la contundent advertència llançada per Marc Murtra, president de Telefónica, durant la seva intervenció al fòrum Els Esmorzars de l’Ateneu. Davant de les «inversions astronòmiques» dels Estats Units i la Xina, el directiu va pintar un panorama d’urgència: el Vell Continent debat l’ètica d’una tecnologia que, a la pràctica, encara no domina.
"A Europa tenim una tendència a primer regular i després crear la tecnologia. Com amb la IA. L’hem regulada, molt ètica, ens sentim molt orgullosos de la regulació, però estem regulant el no-res perquè no hi ha intel·ligència artificial", ha afirmat amb cruesa Murtra. En el seu discurs, subratlla que, si bé la regulació és "molt important", ho és encara més "la tecnologia" en si mateixa, un camp on Europa porta un retard significatiu.
L’eix de la crítica de Murtra se centra en allò que percep com un desfasament estratègic. Mentre que la Unió Europea ha centrat els seus esforços en la pionera Llei d’intel·ligència artificial, dissenyada per garantir la seguretat i els drets fonamentals, els gegants tecnològics nord-americans i les companyies xineses, amb el suport massiu dels seus respectius governs, capturen el talent, innoven i escalen els seus models a un ritme vertiginós. Aquest enfocament, al seu parer, deixa les empreses europees en una posició de desavantatge, obligades a navegar per un marc legal estricte abans fins i tot d’haver assolit la massa crítica necessària per competir. "Estem regulant el no-res", insisteix, i suggereix que la normativa hauria de seguir, no precedir, el desenvolupament tecnològic per no ofegar-lo en la seva fase més embrionària.
La solució que planteja Murtra passa inexorablement per una integració i consolidació més grans dins del mercat únic europeu, especialment en el sector de les telecomunicacions. El directiu ha tornat a defensar la necessitat d’un procés de fusió que permeti la creació de "titans tecnològics" amb l’escala i els recursos suficients per enfrontar-se a rivals com Amazon, Google o els seus equivalents asiàtics. «El motiu pel qual no hi ha hagut una consolidació del sector a Europa és per la interpretació de l’impacte de la regulació per al consumidor. Defensem que hi hagi un ajust», explica. Murtra es refereix així a l’escrutini antimonopoli tradicional de la Comissió Europea, que prioritza la competència al mercat interior per sobre de la creació de campions globals.
No obstant això, detecta un canvi de rumb. Ha citat expressament l’impuls de l’Informe Draghi com un dels "senyals" que conviden a l’optimisme. Aquest informe defensa, precisament, una relaxació de les normes de competència per fomentar projectes industrials de gran envergadura. Preguntat pels moviments concrets de Telefónica, Murtra opta per la prudència. S’ha negat a fer cap comentari sobre el suposat interès de la companyia a comprar Vodafone Espanya, una operació que seria un exemple paradigmàtic de la consolidació que defensa.
Tampoc ha volgut donar detalls sobre la possible sortida de l’empresa de Veneçuela, en el marc del pla de desinversió que la firma de telecomunicacions està duent a terme a Llatinoamèrica per sanejar la seva estructura i concentrar recursos als seus mercats clau. La intervenció de Murtra reflecteix així un debat de fons que transcendeix Telefónica: la recerca d’un nou consens a Europa per equilibrar la protecció del ciutadà amb la imperiosa necessitat de no quedar-se fora de la cursa tecnològica que definirà les pròximes dècades.