Portàvem dues setmanes amb una allau de models. Fa dues setmanes va ser Anthropic qui va presentar tot un seguit de noves propostes: nous models, Anthropic Design, que vol canviar la construcció d’apps, la manera com fem els PowerPoints i, en general, bona part del que entenem per comunicar; i Mythos & Glasswing, els futurs models d’Anthropic i la seva proposta vertical de ciberseguretat, que ens recordaven que el progrés no s’ha acabat. La setmana passada vam tenir tres propostes importants. En primer lloc, el model d’imatge d’OpenAI —Image 2—, millor que Nano Banana, millor que res que hàgim vist fins ara: un salt important. Després, GPT-5.5, en força aspectes un gran pas en models de llenguatge i, en d’altres, més aviat incremental. I finalment, l’esperat DeepSeek V4, que ja està al nivell dels grans models americans a un cost quatre vegades inferior i baixant.
Semblava que la indústria i la recerca marcarien el ritme del desenvolupament de la IA. Però, de sobte, hem tornat a la realitat: la geopolítica importa. La indústria i les grans empreses poden tenir molta influència, però qui mana, mana, i manen els governs. El govern xinès ha decidit prohibir la compra de Manus per part de Meta. Ja es veia a venir: els creadors de Manus havien desaparegut de l’escenari públic repetidament i tot feia pensar que això no trigaria. Manus és una empresa d’èxit creada per uns pocs emprenedors que volien escapar del control del govern i convertir-se en emprenedors globals. Van fer el que moltes empreses fan: van moure la seu a Singapur, van reconfigurar el capital i, finalment, van tancar la compra per part de Meta. És el camí habitual per sortir de la Xina.
Manus és un excel·lent agent, potser el millor agent xinès, i és estratègic. Aquest moviment ens recorda que no parlem només de tecnologia, sinó d’una tecnologia que canviarà el món i l’estructura de poder. Però aquesta setmana també hem vist canvis estratègics importants dins la indústria. OpenAI i Microsoft han modificat la seva aliança, i OpenAI podrà oferir els seus productes en altres plataformes. La primera és AWS, la plataforma líder en núvol. També en l’àmbit de les aliances empresarials les coses estan canviant. Finalment, també veiem moviments en el terreny polític entre les empreses i els governs. Un exemple és l’acord entre Google i el Pentàgon, una cosa que fa només uns anys hauria semblat molt llunyana i que ara ja és una realitat.
La Xina bloqueja l’adquisició de Manus
La Xina ha bloquejat l’adquisició de Manus, una empresa emergent d’IA agentiva fundada per enginyers xinesos i traslladada a Singapur, per part de Meta. L’operació, valorada en uns 2.000 milions de dòlars, havia estat anunciada a finals del 2025 i havia de reforçar l’estratègia de Meta en el camp dels agents d’intel·ligència artificial. La decisió l’ha pres la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma xinesa, que ha ordenat desfer completament l’acord. L’organisme no ha donat explicacions detallades, però el cas reflecteix la creixent sensibilitat geopolítica al voltant de la IA, especialment quan hi ha tecnologia, talent i propietat intel·lectual d’origen xinès implicats en operacions amb grans empreses nord-americanes.
La situació és complexa perquè una part important de la integració ja s’havia iniciat. Segons TechCrunch, uns 100 empleats de Manus ja s’havien traslladat a les oficines de Meta a Singapur, i alguns fundadors havien assumit càrrecs directius dins la companyia. A més, el CEO Xiao Hong i el científic en cap Yichao Ji estarien sotmesos a restriccions de sortida de la Xina continental. Per a Meta, el bloqueig suposa un cop important en la seva cursa per competir en IA agentiva, un àmbit en què les grans tecnològiques intenten desenvolupar assistents capaços d’executar tasques de manera autònoma. El cas també mostra que la Xina està disposada a intervenir en operacions transfrontereres d’IA encara que les empreses implicades hagin traslladat formalment la seva seu fora del país. En el fons, l’episodi evidencia que la competència per la IA ja no és només tecnològica o empresarial, sinó també reguladora i geopolítica. Les adquisicions d'empreses emergents amb vincles xinesos poden quedar atrapades entre els interessos de Washington, Pequín i les grans plataformes globals.
OpenAI i Amazon Web Services
OpenAI i Amazon Web Services han anunciat una nova col·laboració per integrar la tecnologia d’OpenAI dins l’ecosistema empresarial d’AWS a través de Bedrock Managed Agents, powered by OpenAI. El moviment és possible després que Microsoft i OpenAI revisessin el seu acord, eliminant l’exclusivitat d’Azure i permetent que OpenAI ofereixi els seus productes en altres núvols. La proposta va més enllà de donar accés als models d’OpenAI des d’AWS. L’objectiu és facilitar a les empreses la creació d’agents d’intel·ligència artificial capaços de treballar dins dels seus sistemes, amb accés controlat a dades, aplicacions internes, permisos, memòria, seguretat i traçabilitat. Això permetria desplegar agents que no només responguin preguntes, sinó que executin tasques corporatives de manera supervisada.
Per a OpenAI, AWS representa una porta d’entrada a una enorme base de clients empresarials que ja tenen les seves dades i infraestructures al núvol d’Amazon. Per AWS, l’acord reforça la seva plataforma Bedrock amb la tecnologia d’un dels actors líders en IA generativa, en un moment de forta competència amb Microsoft Azure i Google Cloud. La col·laboració també reflecteix un canvi en el mercat: les empreses no volen només models potents, sinó solucions integrades, segures i compatibles amb els seus entorns existents. En aquest sentit, AWS aportarà la infraestructura, la governança i el contacte directe amb els clients, mentre que OpenAI aportarà els models i la capacitat d’agents avançats. El resultat és una aliança estratègica que pot accelerar l’adopció de la IA generativa en grans organitzacions i que redibuixa l’equilibri entre els principals proveïdors de núvol. Microsoft continua sent un soci clau d’OpenAI, però l’entrada d’AWS obre una nova etapa en què OpenAI podrà créixer més enllà d’Azure i Amazon podrà competir amb una oferta d’IA més atractiva per a empreses.
Google, pagament per ús
Google estaria preparant un canvi important en el funcionament de Gemini, amb la introducció d’un sistema de crèdits mensuals per regular l’ús de models i funcions avançades dins de l’aplicació. Segons TestingCatalog, noves cadenes detectades en l’última versió apunten que els usuaris podrien disposar d’una bossa de crèdits per gastar en diferents eines, amb la possibilitat de comprar-ne més quan s’esgotin. Aquest model substituiria o complementaria els límits actuals basats en quotes fixes i restriccions temporals segons el pla de subscripció. La mesura acostaria Google a sistemes de consum més flexibles, semblants als que ja utilitzen altres plataformes d’IA com OpenAI, Anthropic o Notion.
També permetria a Google oferir funcions prèmium sense obligar els usuaris a saltar directament del pla AI Pro, de 19,99 dòlars mensuals, al pla AI Ultra, de 249,99 dòlars. Paral·lelament, Gemini també prepara una nova secció dedicada a imatges, encara marcada com a novetat a la interfície web. No és clar si serà només un espai per generar imatges, una evolució dels models visuals de Google o un editor més complet integrat dins Gemini. El moviment encaixa amb una estratègia més àmplia de Google per unificar la facturació i el consum de les seves eines d’IA, incloent-hi Gemini, AI Studio, Flow, Antigravity i possibles noves funcions per a programació. La presentació podria arribar durant el Google I/O, previst per als dies 19 i 20 de maig.
OpenAI, nous models de negoci
OpenAI preveu un canvi profund en el seu model de negoci de consum: passar de dependre sobretot de ChatGPT Plus, de 20 dòlars mensuals, a impulsar un pla més barat i amb anuncis, ChatGPT Go, de 8 dòlars als Estats Units i uns 5 dòlars en mercats com l’Índia. Segons projeccions internes citades per The Information, OpenAI espera que ChatGPT Go arribi als 112 milions de subscriptors aquest any, mentre que els usuaris de Plus podrien caure un 80%, fins als 9 milions. En total, la companyia calcula que els subscriptors de pagament de ChatGPT es duplicaran fins als 122 milions el 2026. L’estratègia respon a una aposta clara: guanyar més volum amb un preu més baix i compensar la menor subscripció amb ingressos publicitaris.
OpenAI preveu que la publicitat es convertirà en el principal motor del negoci el 2030, amb uns 102.000 milions de dòlars, aproximadament el 36% dels ingressos totals previstos. El moviment també reflecteix la pressió competitiva de Google, que ofereix Gemini gratuïtament gràcies al suport del seu potent negoci publicitari. Per competir-hi, OpenAI vol convertir ChatGPT en una plataforma massiva, amb més usuaris de pagament, anuncis i funcions integrades com programació, navegador i altres eines. El risc és que molts usuaris de Plus baixin al pla més barat abans que el negoci publicitari estigui prou madur. Tot i això, OpenAI confia que l’expansió internacional —amb un 90% dels usuaris setmanals fora dels Estats Units— i el creixement dels anuncis permetin duplicar els ingressos aquest any fins als 30.000 milions de dòlars.
Els models xinesos avancen
Com explicàvem la setmana passada, la competència global en intel·ligència artificial s’intensifica amb una nova onada de models xinesos que combinen bon rendiment i costos més baixos. DeepSeek ha presentat el seu nou model V4, que se situa en nivells comparables als sistemes més avançats del mercat, com Opus 4.6 o GPT-5.4, i fins i tot els supera en alguns escenaris. El més destacat és l’eficiència: DeepSeek assegura que el model s’ha entrenat amb un cost aproximat de 14 milions de dòlars, molt per sota de les xifres habituals en altres laboratoris, i que pot funcionar amb GPU menys avançades. Això reforça la idea que la Xina no només competeix en capacitat, sinó també en optimització i cost.
A aquesta pressió s’hi suma Kimi, que ha llançat la versió 2.6 amb resultats sòlids en benchmarks i, en alguns casos, per sobre de DeepSeek V4. Tot i que no sembla una ruptura tècnica, confirma una evolució constant i situa Kimi com un altre actor rellevant en la cursa dels models avançats. També destaca Xiaomi, que ha presentat el seu model 2.5 després de pocs mesos treballant en IA. Part del seu equip prové de DeepSeek, fet que ajuda a explicar la rapidesa del desenvolupament. El cas de Xiaomi mostra fins a quin punt nous actors poden entrar al mercat i assolir nivells competitius en molt poc temps. En conjunt, aquests llançaments mostren que l’ecosistema xinès d’IA avança a gran velocitat. La combinació de rendiment, baix cost i rapidesa de desenvolupament pot pressionar els grans laboratoris occidentals a millorar l’eficiència dels seus models i accelerar encara més la competència global.
OpenAI no arriba als objectius de creixement i genera dubtes
OpenAI hauria incomplert objectius interns d’ingressos durant el primer trimestre, després que ChatGPT també quedés per sota de les metes de creixement d’usuaris. Tot i això, aquest desviament no implica necessàriament que la companyia no pugui assolir l’objectiu de 30.000 milions de dòlars d’ingressos el 2026, després d’haver facturat uns 13.000 milions el 2025. Els resultats arriben en un moment de més pressió competitiva. Google ha impulsat fortament Gemini, mentre que Anthropic ha accelerat les seves vendes fins a acostar-se a OpenAI malgrat haver estat fundada cinc anys més tard. Aquesta competència ha contribuït a alentir el creixement d’OpenAI en consum, programació i mercat empresarial.
La tensió interna també gira al voltant de la despesa en centres de dades i servidors. OpenAI preveu cremar uns 25.000 milions de dòlars aquest any, molt per sobre dels 8.000 milions del 2025, i ha assumit compromisos de computació molt elevats. La directora financera, Sarah Friar, hauria expressat dubtes sobre si el ritme de creixement dels ingressos serà suficient per sostenir aquestes obligacions. Aquest debat també afecta una possible sortida a borsa. Sam Altman voldria accelerar el calendari d’una IPO, mentre que Friar seria més prudent i considera que OpenAI encara ha de reforçar processos interns, controls i estructura organitzativa abans d’afrontar les exigències d’una empresa cotitzada. En conjunt, el cas reflecteix el gran dilema d’OpenAI: necessita invertir agressivament en computació per mantenir el lideratge en IA, però aquesta estratègia només serà sostenible si els ingressos i els usuaris continuen creixent al ritme que esperen els inversors.
Google i el Pentàgon
Google ha signat un acord amb el Departament de Defensa dels Estats Units perquè el Pentàgon pugui utilitzar els seus models d’intel·ligència artificial en treballs classificats. Segons The Information, el contracte permetria l’ús de la IA de Google per a “qualsevol finalitat governamental legal”, una fórmula que ha generat controvèrsia dins del sector. L’acord arriba malgrat l’oposició interna: més de 600 empleats de Google haurien demanat al CEO, Sundar Pichai, que rebutgés el contracte per evitar possibles usos militars o de vigilància. El cas recorda el precedent de Project Maven, moment en què Google es va retirar d’un contracte del Pentàgon després d’una forta protesta dels seus treballadors.
Google assegura que manté el compromís que la IA no s’utilitzi per a vigilància massiva domèstica ni per a armes autònomes sense supervisió humana. Tot i això, experts legals citats per The Information alerten que el llenguatge del contracte podria no ser jurídicament vinculant i que el govern conservaria marge per decidir els usos operatius. Amb aquest acord, Google s’uneix a OpenAI i xAI entre les grans empreses d’IA que treballen amb el Pentàgon en sistemes classificats. El moviment mostra com la IA generativa s’està convertint en una peça central de la seguretat nacional, però també reobre el debat sobre fins on han d’arribar les grans tecnològiques en la col·laboració militar.
Com la IA ens canviarà la vida
La Xina i la conducció autònoma
La Xina comença a estar plena de robotaxis i vehicles de repartiment com els de Meituan —el Glovo xinès—, i també de cotxes particulars i autobusos de conducció autònoma.
Recollida d’escombraries autònoma
També a la Xina ja tenim els primers vehicles autònoms que recullen les escombraries a les urbanitzacions.
I guàrdia urbana autònoma
Robots que et fan el 'latte' amb la teva foto
Claude Code està canviant moltes coses
El CTO de Mercadona ha canviat el cercador de l’empresa i l’ha desenvolupat ell mateix en només tres dies gràcies a Claude Code.
La recerca en IA
AI Index 2026-AI Lab: Stanford
L’informe AI Index 2026 de Stanford HAI confirma que la intel·ligència artificial continua accelerant i que el seu impacte social, econòmic i geopolític és cada cop més profund. Segons l’informe, les capacitats dels models no s’estan estancant: el 2025 la indústria va produir més del 90% dels models frontera destacats i alguns ja igualen o superen humans en proves de ciència avançada, raonament multimodal, matemàtiques de competició i programació. Una de les conclusions més rellevants és que la distància entre els Estats Units i la Xina en rendiment dels models pràcticament s’ha tancat. Tot i que els EUA continuen liderant en models d’elit, inversió privada i patents d’alt impacte, la Xina domina en volum de publicacions, cites, patents i instal·lacions de robots industrials.
Alhora, l’informe alerta de la dependència global d’un únic actor clau: TSMC, el fabricant taiwanès que produeix gairebé tots els xips avançats d’IA. L’adopció també creix a gran velocitat. El 88% de les organitzacions ja utilitzen IA i quatre de cada cinc universitaris fan servir eines generatives. La IA generativa ha arribat al 53% d’adopció mundial en només tres anys, més ràpid que el PC o internet, tot i que amb fortes diferències entre països. Stanford també adverteix d’un desequilibri preocupant: la seguretat i la responsabilitat no avancen al mateix ritme que les capacitats. Els incidents documentats d’IA van augmentar de 233 el 2024 a 362 el 2025, mentre que les mètriques de seguretat continuen sent irregulars entre els principals desenvolupadors.
En educació, l’informe mostra una bretxa clara entre ús i regulació: més del 80% dels estudiants nord-americans de secundària i universitat utilitzen IA, però només la meitat dels centres tenen polítiques específiques i només un 6% dels professors les consideren clares. Finalment, l’AI Index apunta que la IA s’ha convertit en una qüestió de sobirania nacional. Cada cop més governs impulsen estratègies pròpies, supercomputadors i ecosistemes locals, però la producció de models continua concentrada sobretot als Estats Units i la Xina. El repte, segons Stanford, ja no és només tecnològic: és també polític, educatiu, econòmic i social.
Anthropic Project Deal-AI Lab: Anthropic
Project Deal és un experiment d’Anthropic per provar com podrien funcionar mercats on els agents d’IA negocien en nom de persones. Durant una setmana, 69 empleats van participar en una mena de Craigslist intern: Claude entrevistava cada persona, aprenia què volia vendre o comprar, rebia instruccions de negociació i després actuava de manera autònoma en canals de Slack. El resultat va ser sorprenentment funcional: els agents van tancar 186 acords sobre més de 500 objectes, amb un valor total superior als 4.000 dòlars. Els intercanvis no eren ficticis: després, els empleats van portar físicament els objectes i els van intercanviar.
La part més interessant és que Anthropic va comparar agents basats en Claude Opus 4.5 amb altres basats en Claude Haiku 4.5. Els agents més potents van obtenir millors resultats: venien millor, compraven més barat i tancaven més acords. Però els humans representats pels models més febles sovint no s’adonaven que havien sortit perjudicats. Això obre una pregunta important: si en el futur comprem, venem o negociem a través d’agents d’IA, la qualitat del model podria crear noves desigualtats invisibles.
Qui tingui un agent millor podria obtenir millors condicions sense que l’altra part sigui conscient del desavantatge. Anthropic també va observar que les instruccions de negociació —per exemple, demanar a l’agent que fos més agressiu— van importar menys que la qualitat del model. En altres paraules, no n’hi ha prou amb “fer un bon prompt”: el nivell del model pot pesar més que l’estratègia indicada per l’usuari. En síntesi, Project Deal mostra que els mercats entre agents d’IA ja són tècnicament possibles, però també plantegen riscos: asimetries de poder, falta de transparència i dificultat per saber si el teu agent realment t’està representant bé.
SkillLearnBench: Benchmarking Continual Learning Methods for Agent Skill Generation on Real-World Tasks
AI Lab: Carnegie Mellon, Amazon AGI
Un equip de Carnegie Mellon i Amazon AGI ha presentat SkillLearnBench, el primer benchmark pensat per avaluar com els agents d’IA poden aprendre automàticament noves “habilitats” o skills a partir de l’experiència. Aquestes skills són instruccions, fluxos de treball i eines personalitzades que permeten als models executar tasques complexes del món real. El benchmark inclou 20 tasques verificades, repartides en 15 subdominis, i avalua els sistemes en tres nivells: la qualitat de la skill generada, la trajectòria d’execució de l’agent i el resultat final de la tasca. El repositori és obert i inclou 100 instàncies verificades. La conclusió principal és que els mètodes d’aprenentatge continu milloren respecte a no fer servir skills, però encara no ofereixen guanys consistents. Cap mètode domina en totes les tasques ni amb tots els models, i fer servir models més potents no garanteix necessàriament millors skills.
L’estudi també apunta una diferència important: les skills funcionen millor en tasques amb processos clars i reutilitzables, però tenen més dificultats en tasques obertes o amb menys estructura. A més, el feedback extern ajuda a millorar amb diverses iteracions, mentre que el feedback generat pel mateix model pot provocar una mena de deriva recursiva. En síntesi, SkillLearnBench mostra que els agents d’IA ja poden començar a aprendre procediments útils, però encara són lluny d’una capacitat robusta i generalitzable. La qüestió clau ja no és només si un model sap resoldre una tasca, sinó si pot aprendre, conservar i reutilitzar habilitats de manera fiable.
Altres notícies
-Anthropic Claude ja disposa de connectors a Adobe Creative Cloud, Autodesk Fusion, Affinity, Canva, Splice, Ableton, SketchUp i Resolume.
-OpenAI ha llançat en format open source el seu component que permet connectar-se per veu fent servir gpt-realtime 1.5.
-600 empleats de Google demanen a Sundar Pichai que rebutgi l’acord amb el Pentàgon.
-Microsoft GitHub cobrarà GitHub Copilot en funció de l’ús.
-OpenAI planeja fabricar un competidor de l’iPhone, però amb un sistema operatiu agèntic i agents substituint aplicacions.
-Apple planeja llançar tota una sèrie de productes Ultra, entre els quals s’inclourien un MacBook Ultra amb OLED i pantalla tàctil, un iPhone Ultra plegable i unes ulleres amb un format similar a les de Meta.
-Google invertirà 40.000 milions de dòlars a Anthropic; la xifra exacta dependrà de si Anthropic arriba a uns objectius de rendiment concrets.
-Nvidia supera els 5 bilions de dòlars de capitalització de mercat.