Lourdes García defineix la intel·ligència artificial com una eina disruptiva que pot millorar la vida professional i personal. En el seu rol de responsable d’Innovació d’Enel Grids Iberia, García i el seu equip apliquen la tecnologia en àmbits com l'anàlisi de dades massives i en un projecte amb l'Agència Espacial Europea per prevenir els danys de fenòmens meteorològics extrems a la xarxa elèctrica.
Respecte al debat sobre l'impacte laboral, García ho veu com una oportunitat i no com una amenaça, anticipant la creació de nous llocs de treball, tot i reconèixer que transformarà les tasques més repetitives. En l'àmbit ètic, l’experta celebra la regulació europea i subratlla la necessitat d'un equilibri entre la innovació i la protecció dels drets de les persones.
Què és per vostè la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial és una disrupció tecnològica de la qual ara mateix es parla moltíssim, però realment abraça moltes disciplines de computació com és el cas del deep learning. Ara, recentment, es parla molt de ChatGPT o altres plataformes que s’han obert al públic i permeten fer cerques. Per mi, la IA és una eina que ens permet millorar la nostra vida professional i personal.
Quin us en fa, personalment, de la IA cada dia?
Utilitzo molt la intel·ligència artificial a escala professional i personal. Sobretot per automatitzar activitats, generació de textos, fulls de càlcul, traduccions i presentacions. També ens serveix per a tot el que és la revisió documental i la planificació d’activitats familiars.
Des del seu rol d’innovació a la gestió de la xarxa de distribució elèctrica d’Enel, ens podria dir en quins àmbits és vital la presència de la intel·ligència artificial?
Ara mateix, des de l'àrea d'innovació, estem treballant en el tractament d’informació de dades massives. Això ens permet millorar el que és l'anàlisi d'aquesta informació, sempre des de la perspectiva d’una normativa interna que ens obliga a garantir la privadesa.
Un altre àmbit és el projecte amb l’agència aeroespacial europea on combinem imatges de satèl·lit amb intel·ligència artificial per prevenir fenòmens meteorològics extrems. D’aquesta forma podem mesurar la vulnerabilitat de la nostra xarxa i, fins i tot, conèixer en quins punts hem de focalitzar les nostres inversions. De totes maneres, amb la intel·ligència artificial, jo sempre recomano que hi hagi una certa supervisió humana.
Quines són aquestes vulnerabilitats que vostès han detectat o que creu que cal reforçar a partir de l'anàlisi feta amb IA?
Hem fet un treball per detectar en quines zones existeix més risc d'inundació i com podem valorar aquest impacte sobre la nostra xarxa.
Quins obstacles o barreres s'han trobat empresarialment en aquest procés d'aplicar la intel·ligència artificial?
Personalment, diria que és com qualsevol altra disrupció tecnològica. El primer punt a tenir en compte és que cal tenir un coneixement sobre la intel·ligència artificial i formar les persones. Hem de garantir l'accés a la formació d’intel·ligència artificial.
De fet, Endesa està apostant per un treball de formació de tot el personal amb aquesta tecnologia. Després, nosaltres gestionem una xarxa de distribució elèctrica que, en alguns casos, té molts anys. Per tant, parlem d'instal·lacions amb unes dades limitades i cal una actualització, sempre garantint la privacitat de tota la informació que gestionem.
La intel·ligència artificial automatitza processos manuals i permet dedicar més temps a les tasques de valor afegit, però a vegades pot generar que el treballador ho observi com una amenaça. Vostès ho han detectat d’aquesta manera o bé han vist que els treballadors han acceptat el nou context de forma proactiva?
Pel que fa a treballadors, no hem trobat cap barrera. Aquest debat no només és per Endesa, s’aplica en general. Estem a l'inici de què és la intel·ligència purament, però jo m’imagino que serà necessària una transformació dels llocs de treball.
No ho veig com un obstacle, sinó com una oportunitat. Normalment, aquestes revolucions tecnològiques han representat una oportunitat de creació de treball. Segurament hi haurà un impacte en aquelles tasques més repetitives i, no sé si m’avanço, però d’aquí a uns anys veurem feines noves que ara mateix no ens imaginem.
Quina opinió té al voltant del debat ètic al voltant de la intel·ligència artificial?
Ara mateix, el debat se centra molt a Europa perquè s’ha publicat una llei específica per garantir un ús ètic de la intel·ligència artificial que jo crec que està molt ben plantejada. La prioritat ha de ser fer un bé comú per tota la societat. Ara bé, quan entrem a fer regulacions de tecnologies hem de trobar un equilibri entre els drets de les persones i la innovació.
Ha posat d’exemple la recent llei de la Unió Europea, però qui creu que ha de ser el responsable de les bones pràctiques.
L’administració ha d’establir unes bases per com s’ha de fer aquest ús. Més enllà de la llei europea, també cal instar les empreses privades a garantir una gestió de dades massives amb transparència i una certa privacitat. Insisteixo, sempre focalitzant els col·lectius més vulnerables o que no tinguin accés a la intel·ligència artificial.
Per acabar, vostè s’ha avançat, però m’interessa que em doni la seva opinió de com la IA canviarà, a mitjà i llarg termini, la relació entre les empreses i els consumidors
Entre els pròxims cinc i deu anys segurament veurem noves ocupacions que ara no ens podem imaginar. Igual que va passar amb internet, ara tenim feines que fa 20 anys segurament no ens pensàvem. Això impactarà sobretot en feines, com he dit abans, que siguin més automatitzables. Jo sempre ho veig amb una visió molt positiva.