El conseller delegat del grup ACS, Juan Santamaría, ha plantejat aquest dimarts un escenari de transformació sense precedents, argumentant que el món viu els primers compassos d'una carrera global per la intel·ligència artificial en la qual Espanya compta amb "una posició privilegiada" per capitalitzar tot el seu potencial. Durant la seva intervenció en un esmorzar de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), el directiu no només ha traçat un mapa dels desemborsaments estratosfèrics que exigirà aquesta nova era, sinó que ha explicat la reconversió d'ACS en una empresa tecnològica com a resposta estratègica a aquest tsunami inversor. Santamaría ha quantificat l'esforç econòmic que suposarà sostenir l'explosió de la IA.

Segons les seves dades, les inversions necessàries en centres de dades a escala mundial ascendiran a més de 3 bilions d'euros fins a 2030. En aquest termini, la capacitat instal·lada global passarà dels 60 gigawatts (GW) actuals a uns apoteòsics 300 GW. Aquesta expansió no es pot entendre sense la indústria de semiconductors, el motor que l'alimenta, i que, segons el conseller delegat, requerirà per si sola una inversió addicional d'entre 300.000 i 400.000 milions d'euros.

Un dels punts crítics que va assenyalar és l'impacte energètic d'aquest creixement exponencial. La demanda d'energia vinculada als centres de dades i a la fabricació de xips es duplicarà en el mateix període, una pressió addicional per als sistemes elèctrics nacionals que, alhora, representa una oportunitat colossal per al sector de les energies renovables.

No obstant això, Santamaría emfatitza amb contundència que totes aquestes xifres, ja de per si astronòmiques, són "tremendament infantils" en comparació amb l'escenari que es visualitza en el futur més immediat. És precisament aquesta convicció la que ha impulsat la transformació profunda d'ACS. La resposta d'ACS a aquesta disrupció global ha estat un replantejament intern.

"Tot això implica un replantejament de les infraestructures. I nosaltres, com a empreses d'infraestructures, ens hem de reiniciar també si volem abordar el panorama que ve", afirma Santamaría, justificant així la transició d'una empresa de construcció convencional a una empresa tecnològica amb capacitat per capturar aquesta onada inversora.

I no es tracta només d'una promesa futura. El grup que presideix Florentino Pérez ja compta amb un historial sòlid en aquest camp. Dels 60 GW de capacitat mundial actual en centres de dades, les diverses filials d'ACS han construït 9 GW, el que equival a gairebé una sisena part del total mundial. Aquesta xifra situa el conglomerat espanyol com un actor clau i amb una experiència difícil d'igualar en la creació de la columna vertebral física de la revolució digital. 

Pel que fa a la defensa, el directiu ha esmentat l'enorme oportunitat que obre l'objectiu dels països de l'OTAN de destinar el 2% del seu PIB a defensa (amb aproximadament un 1,5% destinat directament a infraestructures). Aquest compromís polític es tradueix en projectes concrets de construcció i modernització que representen un nou mercat en expansió.

Espanya, en el lloc adequat i en el moment precís

Per a Santamaría, Espanya no és un mer espectador en aquesta carrera sinó un potencial guanyador. L'executiu ha enumerat els actius que situen el país en una "posició privilegiada":

  • Lideratge en fibra òptica: Una de les xarxes de telecomunicacions més extenses i robustes d'Europa.
  • Boom de les renovables: Una capacitat creixent per generar l'energia neta que requereixen els voraços centres de dades.
  • Connexió transatlàntica: La xarxa de cables submarins que connecta la península amb Amèrica, convertint-la en una porta d'entrada de dades clau.
  • Posició geogràfica: La seva situació estratègica com a pont entre Europa, Àfrica i Llatinoamèrica.

Aquests factors es combinen, segons va afirmar, amb un talent nacional caracteritzat per una gran capacitat de treball, compromís i "una enorme lleialtat" cap a l'empresa. No obstant això, va fer una puntualització crucial: "A Espanya falten ecosistemes" que evitin la fugida de cervells cap a l'estranger. "Hi ha un tren que està començant, que és enorme, que requerirà molta inversió, molt desenvolupament humà i moltíssim talent. Estem en una d'aquelles revolucions on tothom vol estar en el moment adequat", conclou.

Preguntat sobre la polèmica proposta d'implantar peatges en les autovies, Santamaría ha recolzat la posició tradicional d'Abertis, la concessionària d'autopistes que ACS controla al 50%. Tot declarant-se "subjectiu" en la matèria, ha exposat un argumentari econòmic: les pensions, la Seguretat Social, la sanitat i el cost del deute ja consumeixen entre el 55% i el 64% dels pressupostos dels països europeus, deixant un marge reduït per a altres àrees com l'educació o, precisament, les infraestructures viàries. En aquest sentit, el directiu ha recordat que a la majoria de països de l'entorn els peatges són la norma.

"Un camió que surt de Polònia, paga peatges a tota Europa i quan arriba a Espanya deixa de pagar peatges, per a tornar a pagar-los quan entra a Portugal", exemplifica. També ha esmentat els més de 95 milions de turistes que visiten Espanya i utilitzen les seves carreteres de franc, i el fet que una població cada vegada més envellida, que no fa ús intensiu de la carretera, hagi de finançar-ne el manteniment a través dels impostos generals.La seva proposta és un model de "pagament per ús", però amb certes compensacions o desgravacions per als usuaris que les utilitzen de manera obligatòria per a treballar o estudiar, intentant equilibrar la justícia fiscal amb l'equitat social.