Investigadors de l'Hospital Universitari de Vic i de la Universitat de Vic han dissenyat un model d'intel·ligència artificial capaç de predir la durada de la lactància materna, una eina que permetria identificar de manera primerenca les dones amb risc més alt d'abandonament precoç i dissenyar intervencions personalitzades de suport. La investigació s'ha basat en dades de 230 nadons nascuts entre els anys 2023 i 2024, que van ser monitorats durant un període superior a dotze mesos per recopilar informació rellevant sobre variables clíniques, socials i assistencials. A partir d'aquestes dades, els experts han desenvolupat una eina que integra múltiples factors per estimar la probabilitat de mantenir la lactància materna en el temps.
Entre les variables incorporades al model figuren l'edat gestacional, el pes en el moment del naixement, el tipus de part, la realització de frenectomia en el període neonatal, el país de naixement de la mare i la presència de patologia materna o neonatal. També s'han inclòs el nombre de fills de la mare i la formació específica dels professionals sanitaris que atenen la diada formada per la mare i el nounat. Segons han explicat els autors de l'estudi, aquest tipus d'instrument pot contribuir a oferir un suport més personalitzat a la mare i al nadó des del mateix inici del procés de lactància.
La identificació precoç de les dones amb més risc d'abandonament permetria activar recursos específics i dissenyar estratègies d'acompanyament adaptades a cada situació particular. Els investigadors han insistit, però, en el caràcter complementari de la nova eina. El model no substitueix la valoració clínica realitzada pels professionals sanitaris, sinó que es presenta com un instrument addicional per orientar les decisions assistencials i reforçar el suport a les mares que presenten una vulnerabilitat més elevada en el procés de lactància.
Context de creixent aplicació de la IA en l'àmbit sanitari
La incorporació de sistemes d'intel·ligència artificial en l'entorn sanitari està experimentant un creixement accelerat en els darrers anys, especialment en àrees com el diagnòstic per imatge, la predicció de risc cardiovascular o l'anàlisi genòmica. L'aplicació d'aquestes tecnologies en l'àmbit de la lactància materna és encara incipient, la qual cosa atorga una rellevància especial al treball desenvolupat pels investigadors de Vic. Els autors de l'estudi han recordat les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, que assenyala que la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida i el manteniment prolongat d'aquesta pràctica proporcionen múltiples beneficis per a la salut tant del nadó com de la mare.
En el cas dels infants, la lactància materna ofereix protecció davant de diverses infeccions i garanteix un estat nutricional òptim durant els primers mesos de vida. Pel que fa a les mares, la pràctica de la lactància s'associa amb una reducció del risc de desenvolupar càncer d'ovari i de mama, tal com ha estat documentat per nombrosos estudis epidemiològics. El desenvolupament d'aquest model predictiu obre noves vies per a l'aplicació de tècniques d'intel·ligència artificial en l'àmbit de l'atenció perinatal i el suport a la lactància. Els investigadors continuaran treballant en la validació de l'eina i en la seva possible integració en els fluxos de treball dels serveis sanitaris, amb l'objectiu de millorar les taxes de manteniment de la lactància materna i els indicadors de salut associats.