El Fons de Pensions Global de l'Estat noruec, el fons sobirà més gran del món, ha presentat un benefici de 698.000 milions de corones (59.000 milions d'euros) en el primer semestre, impulsat per les accions al sector financer.
Els títols en telecomunicacions, amb un rendiment mitjà del 13,3%, es van beneficiar de fluxos d'ingressos estables, expectatives de consolidació a Europa i noves fonts d'ingressos procedents de la intel·ligència artificial. Les accions del fons, que col·loca els ingressos del gas i del petroli d'aquest país nòrdic a l'estranger, van obtenir un rendiment mitjà del 5,7% en aquell període, un 0,05% inferior al de l'índex de referència.
"El resultat s'ha vist empès pels bons beneficis al mercat borsari, en especial al sector financer", va ressaltar Nicolai Tangen, director executiu del Norges Bank Investment Management, el banc públic que el gestiona. Les accions financeres van rendir de mitjana per sobre del 16%, amb les dels bancs europeus com a principals protagonistes.
"Gràcies a les expectatives d'un augment de la despesa pública i una rendibilitat saludable", consta en el balanç. La partida en renda fixa va donar un rendiment mitjà del 3,3%, i la del sector immobiliari, un 4%. Malgrat el bon resultat, el valor del fons s'ha reduït en 156.000 milions de corones noruegues (13.077 milions d'euros) fins als 19,59 bilions (1,64 bilions d'euros).
El motiu ha estat l'apreciació de la corona noruega respecte de les principals divises. El fons inverteix el 70,6% de la seva cartera en accions, el 27,1% en renda fixa i l'1,9% al sector immobiliari. La direcció del fons ha aportat nous detalls sobre la polèmica vinculada a les seves inversions en empreses israelianes, després que la setmana passada es revelés que mantenia una partida en Bet Shemesh, una companyia d'aquest país dedicada al manteniment de caces de combat utilitzats a Gaza.
En l'últim semestre, el fons ha venut accions en empreses israelianes per valor de 400 milions de corones noruegues (33,5 milions d'euros), d'acord amb els criteris marcats pel denominat Consell Ètic, que recomana excloure firmes de la seva cartera per qüestions com finançar guerres o violacions de drets humans.
Entre les onze empreses israelianes les accions de les quals han estat venudes en els últims mesos figura Bet Shemesh. "Hem d'admetre que la companyia havia d'haver estat categoritzada com a inversió d'alt risc abans", afirma Tangen.
Tangen va anunciar que el fons continuarà venent accions de firmes israelianes en els pròxims mesos. Les revelacions sobre les inversions en firmes d'Israel van provocar la setmana passada una reunió d'urgència del ministre de Finances noruec, Jens Stoltenberg, amb la cúpula del NBIM. La direcció del fons es va comprometre que, a partir d'ara, només invertirà en companyies israelianes que formin part de l'índex de referència d'accions i que totes les inversions en firmes d'aquest país seran controlades de forma interna, sense recórrer a gestors externs.
Inversions de vertigen a les grans empreses tecnològiques
La intel·ligència artificial s'ha convertit en l'epicentre de les grans apostes financeres. Durant el primer trimestre d'aquest any, més de la meitat del capital risc a escala mundial es va dirigir a empreses vinculades amb aquesta tecnologia, amb un volum de 63.000 milions d'euros.
Les xifres són encara més cridaneres si s'observa l'evolució recent: en només tres mesos, les inversions van superar tot el que es va destinar a IA el 2024. El segment que més creix és el de la IA generativa, que en la primera meitat de l'any va captar més de 42.300 milions, el doble que el 2023.
Els gegants tecnològics no s'han quedat enrere. Microsoft, Google, Meta i Amazon han destinat en conjunt més de 133.000 milions d'euros a desenvolupaments d'IA des de començament d'any, una xifra que ja supera la despesa pública combinada dels Estats Units en educació, ocupació i assistència social.
Les previsions apunten que el desemborsament conjunt podria arribar els 344.000 milions abans que finalitzi el 2026. En paral·lel, el grup conegut com els Magnificent Seven —que inclou aquestes mateixes companyies al costat d'Apple, Nvidia i Tesla— preveu injectar 279.000 milions d'euros addicionals en infraestructura d'IA abans que acabi el 2025.
Els grans gestors d'actius també es posicionen. Brookfield Asset Management ha llançat un pla per finançar infraestructures d'IA, amb inversions de 20.000 milions d'euros a França, projectes a Suècia i un crèdit de 645 milions d'euros a un proveïdor nord-americà.
La Unió Europea ha respost amb el programa InvestAI, que mobilitza 200.000 milions d'euros, dels quals 20.000 milions es destinaran a gigafactories d'IA. Aquest pla públic es complementa amb compromisos d'inversió privada que sumen 150.000 milions d'euros per part d'empreses europees i 110.000 milions des de França.