En una fita sense precedents per a l'arqueologia moderna, un consorci internacional liderat per l'Institut de Nazca de la Universitat de Yamagata, en col·laboració amb el gegant tecnològic IBM, ha aconseguit desxifrar en tot just sis mesos un dels trencaclosques més complexos i extensos del món antic. Mitjançant l'ús d'algoritmes d'intel·ligència artificial d'avantguarda, l'equip ha identificat 303 nous geòglifs a les pampes de Nazca i de Palpa, duplicant d'un sol cop el nombre d'aquestes enigmàtiques figures conegudes fins ara i redefinint l'escala del paisatge sagrat prehispànic.

La investigació, les conclusions de les quals han estat publicades a les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències (PNAS) i validades per l'arqueòleg principal, el professor Masato Sakai, marca un punt d'inflexió metodològic. Representa l'avenç més significatiu i ràpid en l'estudi d'aquest patrimoni de la humanitat de la UNESCO des que les primeres línies van ser observades des de l'aire a començaments del segle XX.

Els geòglifs acabats de descobrir, l'antiguitat dels quals s'estima entre l'any 200 aC i el 650 dC, formen un vast i divers catàleg iconogràfic. Entre ells destaquen representacions de felins, aus, peixos, figures antropomorfes i una complexa varietat de patrons geomètrics, alguns dels quals s'estenen al llarg de centenars de metres. Durant més d'un centenar d'anys, la immensa magnitud del desert i les limitacions inherents a les tècniques de prospecció tradicionals havien mantingut aquestes obres mestres ocultes sota una aparent capa de terra i pedres.

La IA, un nou ull per veure el passat

La clau d'aquest descobriment massiu ha residit en l'aplicació d'intel·ligència artificial entrenada específicament per a aquesta tasca. Els investigadors van alimentar el sistema amb milers d'imatges aèries d'alta resolució, cosa que ha permès als algoritmes aprendre a distingir les subtils alteracions del terreny que caracteritzen els geòglifs. Aquesta tecnologia va ser després desplegada per analitzar terabytes de dades procedents de fotografies satel·litàries i captures de drons, escanejant el paisatge amb una precisió i una velocitat inabastables per a l'ull humà.

Cadascuna de les figures detectades digitalment va ser posteriorment sotmesa a una verificació in situ per part d'equips d'arqueòlegs, que es van desplaçar fins a les coordenades indicades per confirmar la seva autenticitat i realitzar els primers treballs de documentació i conservació.

Aquesta troballa no només amplia la llista de figures, sinó que enriqueix substancialment la interpretació de la seva funció cultural. Les noves evidències reforcen la hipòtesi que molts d'aquests geòglifs no eren elements aïllats, sinó que formaven part d'una xarxa de camins rituals. Aquests senders haurien estat emprats en processons cerimonials, actuant com a nexes de connexió entre les comunitats, les seves deïtats i l'entorn natural que les envoltava.

L'orientació i la precisió tècnica dels dissenys donen suport a les teories pioneres d'investigadores com Maria Reiche, la Dama de Nazca, que va dedicar la seva vida a defensar que aquestes línies constituïen un gegantí calendari astronòmic i un paisatge cerimonial integrat de proporcions colossals.

El cas de Nazca s'emmarca dins d'una tendència global en què la IA emergeix com una eina revolucionària per a l'arqueologia, ja que permet localitzar túmuls funeraris, cartografiar assentaments perduts i fins i tot trobar naufragis en el fons marí. Com apunta el doctor João Fonte, d'ERA Arqueologia, es tracta d'un "salt en eficiència" que condensa en dies o setmanes investigacions que tradicionalment requerien dècades de meticulós treball de camp.

No obstant això, la comunitat científica urgeix a mantenir un prudent optimisme. Experts com l'arqueòloga Alexandra Karamitrou subratllen que la intel·ligència artificial és, abans que res, "una eina, no un substitut" del criteri humà. Insisteixen que tota troballa algorítmica ha de ser inexorablement verificada sobre el terreny per evitar falsos positius i garantir la integritat del registre arqueològic.

Cada nou geòglif descobert a l'àrid desert peruà no només enriqueix el catàleg d'una de les cultures més fascinants i enigmàtiques de l'antiguitat, sinó que compon una visió més nítida i complexa de la seva cosmovisió i les seves pràctiques espirituals. Amb la IA com a nou aliat, el desert peruà continua revelant els seus secrets mil·lenaris a un ritme que, fins fa molt poc, pertanyia al regne de la ciència-ficció.