La irrupció de la intel·ligència artificial a la banca espanyola ha obert un debat sobre les seves conseqüències en l'ocupació. Les projeccions sobre la pèrdua de llocs de treball fins al 2035 oscil·len entre els 4.000 en l'escenari més optimista i els més de 25.000 en el més pessimista, la qual cosa reflecteix la incertesa que envolta la integració d'aquesta tecnologia en el sector. L'impacte real dependrà de la capacitat del sistema per a generar nous perfils professionals que compensin la destrucció d'ocupacions rutinàries, un equilibri que encara està per determinar.
La incertesa sobre l'efecte de la IA en l'ocupació bancària s'afegeix a les preocupacions més àmplies sobre l'estabilitat del sistema, un aspecte que la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha posat recentment sobre la taula. Lagarde ha advertit en una trobada empresarial a Venècia, que l'impacte de la IA en el sector financer requereix una anàlisi acurada per a evitar riscos sistèmics. Aquesta advertència arriba en un moment en què la banca espanyola està accelerant la seva digitalització, amb la IA com a eix central de la seva estratègia tecnològica.
El director de l'àrea de Finances i de Digitalització de Funcas, Francisco Rodríguez, ha elaborat unes projeccions que dibuixen tres possibles futurs per a l'ocupació al sector. En l'escenari d'adopció moderada, la pèrdua se situaria entre els 4.000 i els 8.000 empleats. En el central, que els analistes consideren el més versemblant, la reducció seria d'entre 12.000 i 23.000 llocs de treball, és a dir, entre el 7% i el 14% de la plantilla total.
En l'escenari intensiu, la xifra superaria els 25.000. Rodríguez subratlla que el veritable repte no és la magnitud de la pèrdua, sinó la velocitat amb què s'hauran de recompondre les competències de la plantilla. L'estudi de Funcas posa de manifest que la IA està desplaçant funcions rutinàries i generant una demanda creixent de nous perfils tècnics, com ara científics de dades, experts en ciberseguretat i especialistes en experiència d'usuari digital. Aquesta transició, però, no es produeix de manera automàtica i requereix inversions significatives en formació i reciclatge professional. El sector, que ja va viure una profunda reestructuració en la dècada passada amb la pèrdua de més de 100.000 llocs de treball, està ara davant d'un nou repte estructural.
La visió dels sindicats
Els representants dels treballadors, però, no veuen per ara que la IA estigui provocant una disminució significativa de les plantilles. Javier de Dios, responsable del sector financer de CCOO, assenyala que les entitats asseguren que les eines d'IA no estan afectant l'ocupabilitat i que els processos de reducció de personal es limiten a les sortides pactades i les prejubilacions, pràctiques habituals en el sector des de fa anys. De Dios considera que, de moment, la tecnologia està canviant la naturalesa de les tasques, però no està reduint el nombre de treballadors.
Les dades de les grans entitats avalen aquesta lectura. Al Banco Santander, més de 1.200 treballadors i treballadores es van acollir l'any passat a prejubilacions; al Banc Sabadell, unes 400 persones han optat per plans de sortida voluntària; i al BBVA, s'han comptabilitzat prop de 750 baixes voluntàries en el primer trimestre. Aquestes xifres, tot i que significatives, no es poden atribuir directament a l'impacte de la IA, sinó que responen a una dinàmica de reestructuració que ve d'abans.
Els màxims responsables de les grans entitats bancàries coincideixen a assenyalar que la IA transformarà l'ocupació, però divergeixen en la intensitat i el calendari del canvi. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha defensat que la transformació digital està portant el banc a contractar més personal, i no preveu un impacte negatiu a curt termini. No obstant això, ha admès que en el futur podrien necessitar menys treballadors.
Una visió similar comparteix Héctor Grisi, conseller delegat del Santander, que aposta pel reciclatge per a destinar més empleats a l'atenció al client. Carlos Torres, president del BBVA, creu que l'impacte de la IA en l'ocupació serà enorme, però ha matisat que això no equival necessàriament a una reducció de llocs de treball. Marc Armengol, conseller delegat del Sabadell, ha plantejat que els processos que ocupen més personal requeriran una transformació integral, mentre que on la IA tingui menys impacte, caldrà reciclar els treballadors perquè en facin ús. Gloria Ortiz, consellera delegada de Bankinter, ha definit la tecnologia com una eina per a amplificar el talent humà, i no per a substituir-lo.
La introducció de la IA a la banca obre un debat sobre la relació entre productivitat i ocupació. Històricament, les innovacions tecnològiques han generat guanys de productivitat que s'han traduït en una reducció de l'ocupació en determinades tasques, però han creat noves oportunitats en altres àrees. El repte per a la banca és gestionar aquesta transició de manera que els treballadors afectats puguin ser reubicats en les noves àrees de creixement, la qual cosa requereix polítiques actives de formació i una col·laboració estreta entre empreses i sindicats.
El temps dirà si l'impacte de la IA en l'ocupació bancària s'ajusta a l'escenari moderat, central o intensiu de les projeccions de Funcas. El que és evident és que el sector està immers en una transformació que redefinirà la naturalesa del treball bancari en els pròxims anys. La capacitat de les entitats per a anticipar-se a aquests canvis i per a preparar les seves plantilles serà determinant per a minimitzar l'impacte social i garantir la competitivitat del sistema financer espanyol.