La fibromiàlgia i altres síndromes de dolor crònic han representat durant dècades un dels enigmes més complexes per a la comunitat mèdica. La dificultat per a objectivar una experiència profundament subjectiva com el dolor ha deixat milers de pacients en terra de ningú, sovint incomprès pels propis especialistes. Ara, un estudi pioner de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) posa sobre la taula una eina poderosa i inesperada: la intel·ligència artificial (IA) com a traductora de les emocions dels pacients.
La recerca, publicada en una revista científica de prestigi, no només revela que la IA pot analitzar les narratives dels pacients amb una precisió comparable a la dels experts clínics, sinó que obre una via per rehumanitzar l'atenció sanitària. Es tracta d'un canvi de paradigma: passar de l'exclusivitat dels qüestionaris estandarditzats, que sovint aplanen la complexitat del dolor, a una anàlisi profunda del discurs lliure del pacient.
El problema de fons que aborda l'estudi és estructural. Els protocols mèdics actuals es recolzen en eines com l'escala analògica visual (on el pacient assenyala el seu dolor del 0 al 10) o qüestionaris com el Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ). Tot i ser útils, aquests instruments "no aconsegueixen captar la riquesa emocional, contextual i qualitativa del dolor", assenyala la investigació.
Les narratives escrites, en canvi, permeten que les persones relatin en primera persona l'impacte holístic de la seva condició: com el dolor canvia al llarg del dia, quins tractaments han funcionat o han fallat, com afecta les seves relacions familiars, la seva vida laboral i la seva pròpia identitat. Aquest caudal d'informació és, en paraules dels investigadors, "especialment valuós", però en la pràctica clínica diària és inabastable. Els metges, sotmesos a consultes de 10 minuts per pacient, no tenen el temps necessari per llegir, molt menys analitzar en profunditat, aquests textos.
És en aquesta bretxa on la IA demostra el seu valor. L'estudi de la UOC ha utilitzat el model de llenguatge GPT-4 per analitzar 43 narratives detallades de pacients amb fibromiàlgia. El procés va ser molt més enllà d'una simple cerca de paraules clau. La IA va ser entrenada per assignar puntuacions quantitatives sobre la gravetat del dolor i el nivell de discapacitat, però el veritable avenç rau en la seva capacitat qualitativa. En primer lloc, la IA no es limita a donar un número. "Aporta explicacions comprensibles sobre per què arriba a aquesta conclusió", explica Rubén Nieto, investigador principal de l'estudi.
En segon lloc, la IA actua com un detector precoç de senyals psicosocials. Pot identificar, a través de l'ús d'un determinat lèxic i l'estructura de les frases, indicis de depressió, ansietat, aïllament social o fatiga catastròfica, elements inseparables de l'experiència del dolor crònic. A més, en un seguiment prolongat, la IA podria detectar canvis subtils en l'evolució d'un mateix pacient. Per exemple, si les metàfores que utilitza passen de ser "un foc cremant" a "una pesadesa constant", podria indicar un canvi en la percepció del dolor que, altrament, passaria desapercebut.
Els investigadors són contundents en l'advertència: aquesta tecnologia "no substitueix l'especialista". El GPT-4 presenta biaixos que cal conèixer i mitigar. L'estudi ha detectat que tendeix a "sobreestimar lleugerament la gravetat del dolor" i evita, per defecte, utilitzar les puntuacions extremes (0-1 i 9-10), probablement com a resultat del seu entrenament per ser caut i equilibrat en les seves respostes. Aquests biaixos subratllen la necessitat absoluta de la supervisió clínica humana.
La IA és un assistent d'alt rendiment, un radar extremadament sensible que pot assenyalar on cal mirar, però és el metge qui ha de realitzar el diagnòstic i prendre les decisions terapèutiques amb visió integral del pacient. En definitiva, no es tracta de què les màquines reemplacin els metges, sinó del fet que els metges que utilitzen aquestes eines puguin entendre millor, i atendre amb més dignitat, el patiment silenciós dels milions de persones que conviuen amb el dolor crònic. És la promesa d'una medicina que, amb l'ajuda de la IA, aprèn finalment a escoltar.