Inserir la IA en el projecte legislatiu de l'"agenda gran i bonica" del President Donald Trump, es troba una norma que pretén prohibir als estats aplicar "qualsevol llei o regulació que reguli models d'intel·ligència artificial, sistemes d'intel·ligència artificial o sistemes de decisió automatitzats" durant 10 anys.
Més de cent organitzacions han fet sonar l'alarma sobre aquesta disposició inclosa al paquet de retallades fiscals i de despesa de la Cambra de Representants que establiria aquesta llarga moratòria a la regulació dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA). Segons indiquen, amb el ràpid avanci de la IA i la seva expansió cap a cada vegada més activitats humanes com les comunicacions, la salut, la contractació o la vigilància policial, impedir que els estats facin complir fins i tot les seves pròpies lleis relacionades amb aquesta tecnologia podria perjudicar els usuaris i la societat en el seu conjunt, segons aquestes organitzacions. Aquestes organitzacions van expressar les seves preocupacions en una carta enviada a membres del Congrés, inclosos el president de la Cambra i el líder demòcrata de la Cambra.
La Cimera d'Acció sobre intel·ligència artificial i les declaracions del vicepresident Vance
"Creiem que una regulació excessiva del sector de la IA podria matar a una indústria transformadora just quan està enlairant", va dir el vicepresident JD Vance a caps d'Estat i directors executius en la Cimera d'Acció sobre intel·ligència artificial el mes de febrer passat.
La carta enviada al Congrés
En aquesta carta, coneguda a través de la CNN, indiquen "aquesta moratòria significaria que fins i tot si una empresa dissenya deliberadament un algoritme que causi danys previsibles —sense importar que intencional o atroç sigui la mala conducta o que devastadores siguin les conseqüències—, l'empresa que fabriqui o utilitzi aquesta tecnologia nociva no retria comptes davant dels legisladors ni davant del públic". El projecte de llei va superar un obstacle clau quan el Comitè de Pressupost de la Cambra va votar aprovant-ho, però encara ha de passar per una sèrie de votacions a la Cambra abans de poder ser tramitat en el Senat.
Els 141 signants de la carta inclouen institucions acadèmiques com la Universitat d'Essex i el Centre de Privacitat i Tecnologia de la Facultat de Dret de Georgetown, així com grups de defensa com el Southern Poverty Law Center i l'Institut de Política Econòmica. Coalicions d'empleats com Amazon Employees for Climate Justice i el sindicat Alphabet Workers Union —que representa treballadors de la matriu de Google— també van firmar la carta, la qual cosa subratlla l'abast de la preocupació sobre el desenvolupament futur de la IA.
"La disposició de preeminència sobre la IA és una perillosa concessió als directors executius de les grans tecnològiques, que ho han apostat tot per una societat on una IA inacabada i sense rendició de comptes s'imposa prematurament en tots els aspectes de les nostres vides", van dir els portaveus de la carta. Aquests desenvolupaments els relacionen amb les grans donacions a la campanya americana per part de les grans tecnològiques. La carta es publica en un context en què Trump ha revertit algunes de les normes federals sobre IA que existien, ja en molts estats, abans del seu segon mandat. Al principi d'aquest, Trump va revocar una ordre executiva de Biden que buscava establir almenys algunes salvaguardes sobre la IA (Executive Order...) alhora que va anunciar que rescindiria les restriccions de Biden sobre l'exportació de xips fabricats als Estats Units, que són crítics per al desenvolupament de la IA.
Tot això per assegurar-se que el país americà continuï sent el líder mundial en IA, especialment davant la creixent competència de la Xina, que s'ha convertit en una de les obsessions de Trump.
Legislacions sobre IA en els estats
Molts estats americans (Califòrnia, Arizona, Alabama, Connecticut, Colorado, etc.), tanmateix, han avançat en regular algunes de les aplicacions d'IA davant de l'absència de normes en l'àmbit federal (del conjunt dels Estats Units), per exemple, quant a l'ús de deepfakes en eleccions i processos democràtics per contrarestar la desinformació ja les pràctiques manipuladores dels votants.
Un altre exemple: Colorado va aprovar l'any passat una llei integral sobre IA que exigeix a les empreses tecnològiques protegir els consumidors del risc de discriminació algorítmica en l'ús i altres decisions rellevants, i informar els usuaris quan estiguin interactuant amb un sistema d'IA. El governador de Nova Jersey, demòcrata, va firmar aquest any una llei que estableix sancions civils i penals per als qui distribueixin contingut enganyós generat amb IA (deepfakes). I els legisladors d'Ohio estan treballant en un projecte de llei que exigiria marques d'aigua en el contingut generat per IA i prohibiria realitzar suplantació d'identitat mitjançant deepfakes.
La Take It Down Act
Sense perjudici de l'anterior, la necessitat de regular certes aplicacions de la IA ha estat un rar punt de consens bipartidista al Capitoli. Trump va promulgar aquests dies la llei Take It Down Act, que farà il·legal compartir imatges explícites generades amb IA sense consentiment, llei que va ser aprovada tant per la Cambra com pel Senat amb suport de demòcrates i republicans.
L'opinió de la indústria d'IA
El CEO OpenAI, titular de ChatGPT, Sam Altman, va dir davant d'un subcomitè del Senat el 2023 que "la intervenció reguladora dels governs serà fonamental per mitigar els riscos de models que cada vegada són més poderosos". Posteriorment, al Capitoli, Altman va dir estar d'acord amb el qual un enfocament basat en riscos per regular la IA "té molt sentit", encara que va instar els legisladors federals a crear directrius clares per ajudar les empreses tecnològiques a entendre i complir un mosaic de múltiples legislacions estatals.
Sens dubte, els recents desenvolupaments de l'administració americana converteixen en obsoletes algunes d'aquestes declaracions una vegada que les grans tecnològiques han constatat els vents de desregulació que bufen a aquesta part de l'Atlàntic i que els van totalment a favor dels seus interessos.