El govern de Pedro Sánchez s’ha caracteritzat per apujar els sous dels funcionaris, les pensions i el salari mínim més que els seus predecessors. De cara al 2027, no serà una excepció, i s’ha afanyat a tirar endavant les alces per aprovar-les abans de les eleccions de diumenge que ve, 29 de novembre.
Aquest dimarts, el Consell de Ministres va tirar endavant un increment del 5,3% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2027, fins als 1.286 euros bruts mensuals en 14 pagues. Si el treballador que el percep té les pagues extra de Nadal i estiu prorratejades i té 12 pagues, el sou serà de 1.500,33 euros. El salari brut anual se situarà en els 18.004 euros.
Amb aquesta xifra, l’SMI s’haurà apujat un 74,7% en deu anys. El salari mínim del 2018, el que es va trobar Sánchez quan va arribar a la Moncloa, era de 735,9 euros al mes en 12 pagues, o de 10.303,20 euros anuals. El salari mínim s’ha duplicat des del 2012 i, en els últims vint anys, ha crescut un 114%.
En el gràfic s’observa clarament com la pujada de l’SMI s’ha accelerat durant els governs de Pedro Sánchez. De fet, sempre ha crescut més amb governs socialistes (vermell) que del PP (blau). La situació econòmica també hi ha tingut a veure: José Luis Rodríguez Zapatero va reduir molt les pujades amb l’arribada de la crisi financera del 2008 i Mariano Rajoy va tocar molt poc l’SMI en els seus primers anys.
Amb aquests increments, el salari mínim s’ha apujat per sobre de la mitjana dels salaris tant a l’Estat com a Catalunya. Les últimes dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ens dona xifres del 2024, quan el salari mitjà a l’Estat era de 29.540 euros i, a Catalunya, de 31.730 euros. El sou és brut anual independentment de la jornada, és a dir que mesura la mitjana de tots els treballadors, tant si tenien jornada completa com reduïda, i inclou també tots els que cobren l’SMI.
En els últims deu anys, l’increment del salari mitjà a Espanya va ser del 29,2%, mentre que el de Catalunya va millorar un 32,6%. Entre el 2008 i el 2024, la forquilla temporal més ampla que ofereix aquesta estadística, el sou mitjà espanyol va augmentar un 35%, mentre que el català va apujar-se una mica més, un 35,7%.
Aquesta divergència de creixements entre l’SMI i els sous mitjans ha fet que el diferencial entre ambdós es redueixi. El 2008, el salari mínim era el 38% del salari mitjà a Espanya i el 36% a Catalunya, mentre que el 2024, últim any en què podem comparar, s'acosta al 54% del salari mitjà estatal i és exactament la meitat del català. Els sindicats volen que arribi al 60%, però a Catalunya estem més lluny, motiu pel qual el Parlament de Catalunya ha tramitat una proposició no de llei, a proposta de Junts, perquè hi hagi un salari mínim de referència català que reflecteixi un cost de la vida més alt.
Es dispara el nombre de persones que cobra l’SMI
Els forts increments del salari mínim en els últims anys ha tingut un altre efecte en el mercat de treball: s’han disparat el nombre de persones que el perceben, tant en nombres absoluts com en percentatge. El 2009, només un 10% dels treballadors cobrava l’SMI o menys. Quan treies els que tenien jornada a temps parcial, es quedava en l’1,35% de persones que hem de suposar que percebia l’SMI, perquè cobrar menys fent jornada completa era il·legal.
El 2024, el percentatge es va disparar fins al 18,32% del total de treballadors, mentre que si només es té en compte els que tenien jornada completa, va ser del 4,42%, és a dir, més del triple que fa 15 anys. La xifra s’ha incrementat especialment en els anys del govern de Sánchez.
També ha crescut molt el percentatge de persones que cobren entre una i dues vegades l’SMI: han passat de ser un terç dels treballadors a temps complet a ser més de la meitat, el 54,5%. En canvi, les franges més altes, per sobre del doble del salari mínim, han caigut en percentatge.