La consulta té per objectiu recollir les aportacions de les parts interessades a fi d'aclarir les normes per als models d'intel·ligència artificial de propòsit general (IA-PG, o GPAI, en anglès). Són IA-PG les IAs que més habitualment utilitzem i coneixem. Aquests comentaris serviran per elaborar les directrius de la Comissió que expliquin els conceptes clau i abordin les qüestions fonamentals de les disposicions del Reglament IA que afecten les IA-PG. En particular, respecte a les definicions, les responsabilitats dels proveïdors i els requisits de comercialització. Així, les directrius facilitaran detall sobre qüestions com "què és un model de propòsit general, que entitats són proveïdors en diverses constel·lacions" o "quines accions constitueixen la posada al mercat".
També es detallarà com l'Oficina d'IA donarà suport al compliment normatiu de les parts obligades i s'explicarà com l'ús del Codi de Conducta que s'aprovi podria reduir les càrregues administratives i servir com a referència per al compliment regulador. Fins al 22 de maig, totes les parts interessades o stakeholders—inclosos proveïdors d'IA-PG, desenvolupadors intermedis de sistemes d'IA, societat civil, acadèmia, altres experts i autoritats públiques— poden enviar els seus comentaris. Encara que aquestes directrius no són jurídicament vinculants, revelaran com planeja la Comissió interpretar i aplicar les normes sobre IA-PG en el marc del Reglament IA. S'espera que tant aquestes directrius com el Codi de Conducta final estiguin a punt abans d'agost de 2025.
La Comissió publica una licitació per al Centre d'Atenció del Reglament IA
La Comissió Europea ha publicat una convocatòria per establir un equip extern que formi el futur Centre d'Atenció del Reglament IA, destinat a facilitar la implementació a la pràctica d'aquest reglament. Aquest centre funcionarà com un centre d'informació que proporcionarà orientació clara sobre l'aplicació del reglament i respondrà de forma específica a les preguntes de les parts interessades.
A través d'aquest centre, les parts podran enviar preguntes directament a l'Oficina d'IA. L'equip extern seleccionat treballarà en estreta col·laboració amb aquesta oficina per respondre a les consultes. El centre es llançarà a l'estiu de 2025 i les respostes estaran disponibles en tots els idiomes de la UE a través d'una plataforma en línia actualment en desenvolupament. Aquesta iniciativa dona suport als objectius del Reglament IA d'enfortir la confiança pública en la tecnologia i proporcionar a les empreses la seguretat jurídica necessària per escalar i adoptar la IA a Europa. La licitació estarà oberta fins al 19 de maig de 2025.
Retards en el desenvolupament dels estàndards d'IA
Si els estàndards (normes tècniques) que s'estan desenvolupant no estan a punt a temps, la Comissió Europea podria intervenir i desenvolupar "solucions alternatives" per ajudar les empreses a demostrar el compliment del Reglament IA. CEN-CENELEC, l'organisme format per 34 entitats nacionals de normalització encarregades d'elaborar els esmentats estàndards, ha indicat que els lliuraments inicialment previstos per a l'agost de 2025 es retardaran fins a 2026. Encara que aquestes normes no són obligatòries, facilitaran significativament els esforços de compliment per als proveïdors de sistemes d'IA d'alt risc.
Com és sabut, el Reglament IA, que s'orienta a regular fonamentalment les aplicacions d'IA d'alt risc, va entrar en vigor l'agost passat i serà plenament exigible el 2027. La Comissió va indicar que aspira que els proveïdors i les entitats d'avaluació de conformitat es puguin preparar abans que els requisits legals entrin en vigor, la qual cosa és l'agost de 2026 per a alguns dels sistemes d'alt risc. Les versions preliminars dels estàndards, previstes per a aquest any, s'han de sotmetre a processos obligatoris d'edició, avaluació de la Comissió, consulta i votació abans de la seva aprovació final, i per això es tracta d'un procés llarg i complex, que previsiblement no estarà finalitzat a temps atès l'ajustat dels terminis.
Les raons per a la simplificació normativa
La "simplificació reguladora" anunciada per la Comissió i comentada en aquestes pàgines, és una iniciativa, fins i tot en desenvolupament, que busca ajustar requisits per a petites empreses, reduir càrregues administratives i assegurar la coherència normativa. No obstant això, a ningú no se li oculta que aquest enfocament sorgeix en un context de fortes pressions polítiques internes i externes. Tretze estats membres de la UE van firmar una declaració per revisar la normativa digital i eliminar barreres reguladores, preocupats per la competitivitat europea davant els EUA i la Xina. Encara que es reconeix la complexitat del marc regulador europeu, especialment per a pimes, molts qüestionen si la desregulació realment impulsarà la competitivitat. Els crítics amb aquestes tesis assenyalen que les veritables barreres al desenvolupament tecnològic europeu són estructurals —com la fragmentació del mercat i la falta de capital— més que reguladores. En l'altra part de l'espectre, altres experts alerten amb creixent preocupació que la "simplificació" pugui debilitar proteccions fonamentals per als europeus de lleis com el Reglament IA i el RGPD.