La Comissió Europea ha reafirmat el seu compromís amb el calendari original del Reglament d'intel·ligència artificial (AI Act), desatenent les creixents pressions de gegants tecnològics, líders polítics i fins i tot d'alguns països membres de la Unió Europea que sol·licitaven un ajornament. La decisió, comunicada aquesta setmana pel portaveu comunitari Thomas Regnier, marca un moment decisiu en la política digital del bloc: "No hi haurà pausa, no hi haurà període de gràcia i no s'aturarà el rellotge", va dir taxativament.

El Reglament IA, aprovat formalment el 2024, és la primera legislació integral en l'àmbit mundial que regula el desenvolupament, comercialització i ús de sistemes d'IA. El seu objectiu és establir límits ètics i operatius per protegir els drets fonamentals, fomentar la innovació segura i garantir un ús transparent i responsable d'aquestes tecnologies.

Aplicació progressiva del Reglament IA

La legislació ja ha començat a aplicar-se de forma progressiva:

  • Des de febrer de 2025, estan en vigor les disposicions generals.
  • A partir d'agost de 2025, s'activaran les obligacions per als models de propòsit general, com els grans models de llenguatge (LLMs).
  • L'agost de 2026, seran exigibles els requisits i obligacions, més estrictes, per als sistemes d'alt risc (en sectors com a sanitat, transport, justícia o recursos humans).

Resistència des de Silicon Valley i Europa

Empreses com Alphabet (Google), Meta (Facebook/Instagram), i altres tecnològiques europees com la francesa Mestral o la neerlandesa ASML han expressat públicament els seus dubtes sobre el ritme i l'abast del Reglament IA. En una carta conjunta enviada a Brussel·les, algunes d'elles van demanar de retardar l'aplicació "diversos anys" per disposar de més temps per adaptar-se.

Aquestes companyies argumenten que el marc legal és massa rígid i que pot posar en desavantatge la indústria europea davant competidors d'altres regions on la regulació és més laxa o inexistent. A més, temen que els requisits tècnics —com la supervisió humana, la transparència algorítmica o les proves de seguretat— alenteixin la innovació i augmentin els costos.

No obstant això, la Comissió Europea ha insistit que la protecció dels drets fonamentals i la garantia d'un ecosistema digital segur no han de quedar supeditats a la conveniència empresarial. Això sí, ha promès presentar aquest any un paquet de simplificació normativa, centrat a reduir la càrrega administrativa per a les pimes i facilitar el compliment.

Brussel·les rebutja pressions de Washington

Les tensions han transcendit les fronteres de la Unió. Segons informació de POLITICO, durant converses comercials recents amb els Estats Units —en el marc del retorn de Donald Trump al poder—, Washington hauria pressionat perquè Brussel·les flexibilitzés o fins i tot congelés la seva normativa digital, incloent no només el Reglament d'IA, sinó també la Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Llei de Mercats Digitals (DMA).

Des de la Comissió, la responsable de política tecnològica Henna Virkkunen va ser molt clara: "Aquestes lleis reflecteixen els nostres valors europeus. No formen part de les negociacions comercials". Les autoritats nord-americanes, i especialment els directius de grans tecnològiques, critiquen que aquestes normatives dificulten l'activitat de les empreses d'EE. UU. a Europa i que fins i tot, segons la seva opinió, podrien donar peu a formes de censura o competència deslleial. Brussel·les, tanmateix, defensa que les sancions previstes no constitueixen aranzels encoberts, com va dir Trump, sinó mecanismes per incentivar el compliment legal, dissenyats per protegir els usuaris europeus.

Suècia i altres països s'afegeixen a la pausa

En un gir significatiu, el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, es va convertir aquesta setmana en el primer líder europeu en demanar públicament una pausa en l'aplicació del Reglament d'IA. Durant una sessió amb el parlament suec, va qualificar la legislació com "confusa" i va alertar que la seva implementació precipitada podria derivar en fragmentació normativa, ineficiències reguladores i, en última instància, en una pèrdua de competitivitat tecnològica per a Europa.

Kristersson va expressar la seva preocupació per la falta d'estàndards comuns harmonitzats, una mica essencial perquè les empreses puguin complir amb la llei de forma coherent a tots els països membres. També va advertir sobre la possible retirada de certs productes tecnològics del mercat europeu, si les empreses no aconsegueixen complir a temps els requisits exigits. L'eurodiputada conservadora Arba Kokalari, també sueca, va donar suport a aquesta visió i va demanar que el Reglament d'IA s'incorpori al pròxim paquet de simplificació digital que prepara la Comissió. Altres governs, com els de Polònia i la República Txeca, han manifestat obertament la seva disposició a considerar retards o adaptacions.

Anem cap a una Europa dividida?

La fermesa de Brussel·les xoca amb una realitat política cada vegada més fragmentada. Si bé el projecte de regulació de la IA ha estat celebrat pel seu caràcter pioner, també s'enfronta al repte de mantenir la unitat política entre els estats membres i evitar la fuga de talent i capital cap a entorns reguladors més flexibles. A mesura que s'apropa agost de 2025, quan entrin en vigor les obligacions per als grans models d'IA, les institucions europees hauran d'equilibrar l'impuls ètic de la seva agenda digital amb les necessitats i temors del teixit empresarial i polític. El debat no és només jurídic o econòmic: és, en essència, una disputa sobre el model de societat digital que vol construir Europa.