La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, María González Veracruz, ha anunciat el llançament d'una convocatòria d'ajuts per a l'impuls de les ciutats i territoris intel·ligents per un import de 87 milions d'euros. González Veracruz, que aquest dilluns ha participat en l'obertura d'un fòrum a Santander, ha explicat que els 87 milions d'euros procediran del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).
"Es tracta de continuar ajudant, perquè ja venim de cinc convocatòries de red.es de 200 milions d'euros per continuar finançant a entitats locals, però també a altres entitats supralocals com comunitats autònomes", afirma Veracruz. De moment no s'ha anunciat quan s'obrirà la convocatòria ni tampoc els requisits per poder optar a aquests ajuts.
Les grans urbs d'Espanya, des de Madrid fins a Barcelona, passant pel dinamisme de València, Màlaga o Bilbao, estan vivint una transformació profunda i silenciosa. El motor d'aquest canvi no és només el formigó o l'acer, sinó el codi i l'algoritme: la intel·ligència artificial. Un dels camps on la IA més es nota és en la mobilitat. Els embussos, un problema endèmic en ciutats com Madrid o Barcelona, estan sent combatuts amb sistemes d'IA que analitzen en temps real milions de punts de dades: fluxos de trànsit, accidents, esdeveniments especials i l'estat del transport públic.
Les grans ciutats d'Espanya ja no només competeixen per tenir el gratacel més alt o el parc més gran, sinó per ser les més intel·ligents. La IA és el nucli d'aquesta evolució, passant de ser un concepte de ciència-ficció a una eina pràctica que ajuda a gestionar la complexitat de la vida urbana. Concretament, un informe de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) revela que la inversió en algoritmes per a serveis municipals s'ha duplicat des de 2020, assolint els 580 milions d'euros només el 2023. Madrid i Barcelona lideren el desplegament, però Màlaga i València emergeixen com a 'hub' d'innovació en sostenibilitat.
La gestió de recursos és un altre pilar. València és referent amb la seva xarxa de sensors en el cicle de l'aigua. El seu sistema d'IA detecta fugues a la xarxa amb un 95% de precisió abans que siguin visibles, estalviant 7,5 milions de metres cúbics d'aigua a l'any, equivalent al consum de 55.000 famílies. El gran escull continua sent l'homogeneïtzació. Mentre grans ciutats avancen, municipis més petits es queden enrere.
A més, un 62% de la població, segons l'INE, expressa preocupació per la privacitat de les seves dades. En seguretat, el debat ètic està servit. Barcelona fa servir IA "amb estrictes controls i supervisió humana", segons fonts municipals, per analitzar les 180.000 hores de vídeo mensuals de càmeres municipals i detectar patrons d'incidents (com aglomeracions o vehicles mal aparcats en zona bus), agilitant la resposta dels serveis.