En un pas decidit per modernitzar l’aparell judicial i donar una resposta més eficaç als reptes del segle XXI, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, han mantingut una reunió de treball amb la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal. La trobada ha servit per travar les línies mestres d’una col·laboració estratègica amb un objectiu clar: convertir l’eficiència i la protecció de la ciutadania en els eixos centrals del sistema.

No es tracta d’una reunió més a les seus de la Generalitat. Pel Govern, no només hi eren els dos consellers, sinó que els han acompanyat el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la secretària general del Departament de Justícia, Maite Casado. Per part de la Fiscalia, la presència de la fiscal en cap s'ha vist reforçada pels fiscals degans dels jutjats d’Instrucció de Barcelona (Mercedes de la Peña, José Luis García i Cristina Dexeus) i, significativament, pel fiscal delegat d’Anticorrupció, Gerardo Cavero. Aquesta representació transversal, que abasta des de la policia judicial fins a la lluita contra la corrupció, subratlla l’enfortiment de l'eix seguretat-justícia com a prioritat.

La trobada s'ha centrat en tres reptes interconnectats:

-La lluita contra la multireincidència: Un fenomen que erosiona la sensació de seguretat ciutadana i que requereix una resposta coordinada. Es busca articular mecanismes perquè els reincidents crònics, especialment en delictes contra el patrimoni o de violència, no es beneficiï de les disfuncions o la lentitud del sistema. La coordinació entre els Mossos, que realitzen les detencions, i la Fiscalia, que dirigeix la investigació, es considera clau per trencar aquest cicle.

-La protecció integral de la víctima: El concepte va més enllà de la mera assistència durant el judici. Es pretén dissenyar un itinerari que abasti des de l’atenció psicològica immediata fins a l’acompanyament durant tot el procés judicial, garantint que la víctima no es vegi revictimitzada per la burocràcia o la falta d’informació. Es tracta de posar la persona afectada en el centre de les polítiques públiques de justícia.

-L’aposta decidida per la intel·ligència artificial: Aquest és, sense dubte, el punt més innovador i amb més projecció de futur. El Govern i la Fiscalia exploren el desenvolupament d’eines d’IA aplicades a la justícia. Aquestes tecnologies no pretenen substituir els jutges o els fiscals, sinó alleugerir-los de tasques repetitives. Podrien automatitzar l’anàlisi inicial de grans volums de dades (com les obtingudes d’intervencions telefòniques), creant informes preliminars; redactar automàticament esborranys de resolucions estàndard o gestionar de forma intel·ligent els terminis processals, tot amb l’objectiu últim d’agilitzar els judicis ràpids. Aquests judicis, dissenyats per delictes menors amb sospitós identificat, són fonamentals per descongestionar els jutjats i oferir una resposta àgil.

Més enllà de les eines tecnològiques, la reunió ha posat sobre la taula una reivindicació històrica de la justícia catalana: la necessitat d’equiparar els recursos humans als estàndards de la resta de l’Estat. Tant el Govern com la Fiscalia coincideixen en la urgència d’ampliar els mitjans en l’àmbit penal, exigint com a mínim un increment en el nombre de jutges i fiscals per assolir la mateixa ràtio mitjana que hi ha a les altres comunitats autònomes per cada 100.000 habitants. Aquest dèficit crònic repercuteix directament en la sobrecàrrega de treball i en les llistes d’espera.

Aquesta reivindicació va lligada a una altra: la consolidació dels jutjats de reforç per a judicis ràpids. Aquests jutjats, que sovint funcionen amb caràcter temporal o amb recursos insuficients, han demostrat la seva eficàcia. La seva estabilització és vista com una peça clau per a la modernització i l’agilitat del dia a dia judicial. 

El missatge que volen transmetre les institucions és d’unitat i de voluntat renovada. En un context social complex, la Generalitat i la Fiscalia aposten per una via que combina la reclamació legítima de més recursos amb l’aposta valenta per la innovació tecnològica. L’objectiu final és un sistema de justícia més ràpid, més eficaç i, sobretot, més proper als ciutadans a qui han de servir.