Alphabet, la matriu de Google, ha revisat a l’alça les seves previsions d’inversió en intel·ligència artificial, passant dels 63.000 milions d’euros estimats inicialment a una xifra rècord de 72.000 milions aquest 2025.
L'increment respon a l’escalada de la demanda de serveis d’IA i infraestructura cloud, en un escenari de dura rivalitat amb altres pesos pesants del sector com Meta, Microsoft i OpenAI. Sundar Pichai, CEO d’Alphabet descriu que “l’IA ha generat un impacte positiu a tots els departaments de l’empresa”. A principis de año, Mark Zuckerberg anunciava una mobilització de fons per valor de 55.000 milions d’euros.
Els resultats trimestrals reforcen aquesta voluntat d’ocupar un lideratge en la cursa tecnològica. Alphabet ha superat els càlculs dels analistes amb uns ingressos de 82.000 milions d’euros (+14%) i un benefici de 24.000 milions (+19%). Les divisions de Google Services i Google Cloud van registrar augments del 12% i 32% respectivament.
Sense deixar l’àmbit de la IA, Pichai destaca el llançament d’AI Mode a l’Índia i als Estats Units, així com l’expansió global d’AI Overviews, que ja acumula més de 2.000 milions d’usuaris en més de 200 països i territoris.
Aquest últim producte està generant un 10% més de consultes en les cerques on apareix. En paral·lel, l’empresa manté una posició financera sòlida amb una tresoreria que supera els 80.000 milions d’euros.
Un mercat mundial en plena efervescència
El negoci global de la IA va superar els 170.000 milions d’euros el 2024 i es preveu que arribi a més de 900.000 milions abans del 2030. Els sectors que concentren més inversió i rendiment són la salut, les finances, el comerç electrònic, la mobilitat i la indústria.
En l’àmbit mèdic, per exemple, la IA ja s’utilitza per detectar malalties amb precisió, analitzar imatges diagnòstiques o accelerar el desenvolupament de fàrmacs. En el comerç digital, permet oferir recomanacions personalitzades, optimitzar la logística i millorar l’atenció al client amb assistents virtuals. També destaca el seu ús en la banca per detectar fraus i preveure comportaments de mercat.
La intel·ligència artificial s’està consolidant com una peça clau en l’estratègia econòmica i tecnològica de Catalunya i d’Espanya. Tant les administracions públiques com el sector privat veuen en aquesta tecnologia una oportunitat per impulsar la innovació, augmentar la competitivitat i generar llocs de treball qualificats.
Segons dades recents del Ministeri d’Economia, el mercat de la IA a Espanya va moure més de 1.400 milions d’euros el 2023, i es preveu que aquesta xifra es multipliqui en els pròxims anys.
En el cas de Catalunya, el sector tecnològic, i especialment el vinculat a la IA, té un pes creixent: Barcelona s’ha convertit en un hub europeu de referència, amb un ecosistema de startups, centres de recerca i empreses tecnològiques en plena expansió.
El Pla Nacional d’Estratègia en Intel·ligència Artificial i iniciatives com l’estratègia Catalonia.AI tenen com a objectiu posicionar el país com a líder en el desenvolupament i ús d’aquesta tecnologia. Això inclou inversions en recerca, suport a les empreses emergents, col·laboració amb universitats i foment de l’ús ètic i segur de la IA.
Els principals àmbits d’aplicació són la salut, amb sistemes de suport al diagnòstic; l’administració pública, amb serveis més eficients i automatitzats; la indústria, on la IA permet optimitzar processos i reduir costos; i el sector financer, amb eines avançades per analitzar dades i detectar fraus.
Barcelona, capital de la IA al sud d'Europa
Barcelona acull també esdeveniments internacionals com l’AI & Big Data Congress, que reuneixen experts i empreses de tot el món i confirmen l’interès creixent en aquesta àrea.
Tot i el potencial, els reptes també són evidents: manca de talent especialitzat, necessitats de regulació clara i risc de bretxa digital. No obstant això, el compromís institucional i empresarial indica que la IA jugarà un paper decisiu en el futur econòmic de Catalunya i d’Espanya.