Aquesta setmana Google ha celebrat el Google I/O, el seu esdeveniment anual més important, on ha presentat una allau de novetats. Algunes ja estan disponibles, d’altres arribaran a l’estiu i unes quantes més ho faran més endavant. Ningú no vol quedar-se enrere en una cursa que ja avançava molt de pressa, però que ara sembla accelerar-se encara més.
El principal anunci ha estat Gemini 3.5 Flash, un model gairebé tan potent com els millors del mercat, però fins a quatre vegades més ràpid i també més car. És el primer d’una nova família de models Gemini que pot redefinir la cerca a Google, els agents d’IA i, en general, bona part de l’experiència digital. Un dels anuncis més interessants ha estat Gemini Omni, capaç d’editar vídeo i imatge, i d’entendre millor el món físic.
Potser no és encara el millor model de generació de vídeo o d’imatges —tot i que no li falta gaire—, però representa un gran pas endavant en edició multimodal, en la mateixa línia de productes com Flow, orientat a imatges i música. Google també ha presentat el seu nou agent d’IA, en una cursa que ningú no vol perdre’s.
En paral·lel, Andrej Karpathy, una de les grans figures del món de la intel·ligència artificial —creador del sistema de conducció autònoma de Tesla, cofundador d’OpenAI i popularitzador del terme vibe coding—, s’ha incorporat a Anthropic. El moviment diu molt sobre cap on es mou la indústria i sobre qui està acumulant ara més talent i credibilitat. Finalment, les grans sortides a borsa comencen a prendre forma: SpaceX, OpenAI i Anthropic preparen IPO milionàries que podrien redefinir no només el sector de la intel·ligència artificial, sinó també el mercat tecnològic en conjunt.
Google Gemini 3.5 Flash–Gemini Spark
Google ha presentat Gemini 3.5, la seva nova família de models d’intel·ligència artificial, amb el llançament inicial de Gemini 3.5 Flash. Segons la companyia, el model combina rendiment de frontera amb alta velocitat i està especialment dissenyat per executar tasques complexes i “agèntiques”, és a dir, processos de diversos passos en què la IA pot planificar, actuar i iterar sota supervisió humana.
Gemini 3.5 Flash ja està disponible a escala global a través de l’aplicació Gemini, el mode IA de Google Search, la plataforma Google Antigravity, l’API de Gemini a Google AI Studio i Android Studio, així com en les eines empresarials de Gemini. Google també ha avançat que Gemini 3.5 Pro ja s’utilitza internament i arribarà el mes vinent. La companyia afirma que 3.5 Flash és el seu model més potent fins ara per a programació i agents, amb resultats superiors a Gemini 3.1 Pro en diversos bancs de proves de codificació, tasques agèntiques i comprensió multimodal. Google destaca també que el model és fins a quatre vegades més ràpid que altres models de frontera en generació de tokens de sortida.
Un dels objectius principals és reduir el temps necessari per completar feines complexes. Segons Google, tasques que abans podien ocupar dies a un desenvolupador o setmanes a un auditor ara es poden completar en una fracció del temps i, sovint, amb menys de la meitat del cost d’altres models avançats.
Entre els casos d’ús citats hi ha el desenvolupament d’aplicacions, el manteniment de bases de codi, la preparació de documents financers i l’anàlisi de dades empresarials. Gemini 3.5 Flash també serà la base de Gemini Spark, un agent personal d’IA que Google començarà a provar amb usuaris de confiança. L’objectiu és que aquest assistent pugui funcionar de manera continuada, ajudar a gestionar la vida digital de l’usuari i executar accions sota la seva direcció. Google assegura que el model s’ha desenvolupat sota el seu marc de seguretat per a sistemes de frontera, amb reforços en àrees com ciberseguretat i riscos químics, biològics, radiològics i nuclears. La companyia afirma que ha incorporat noves tècniques de mitigació i eines d’interpretabilitat per entendre millor el raonament intern del model abans que generi una resposta.
Anthropic preveu entrar en beneficis al segon trimestre
Anthropic espera tancar el trimestre que acaba al juny amb 559 milions de dòlars de benefici operatiu, segons una persona coneixedora de les seves finances. Seria la primera vegada que la companyia aconsegueix rendibilitat operativa, i ho faria aproximadament dos anys abans del que havia previst. El gir s’explica per un fort augment dels ingressos. L’empresa preveu generar 10.900 milions de dòlars en ingressos trimestrals, molt per sobre dels 4.800 milions del trimestre anterior i dels prop de 4.500 milions facturats durant tot l’any passat.
Aquest ritme situa Anthropic en camí de superar amb escreix les projeccions optimistes que apuntaven a 18.000 milions de dòlars d’ingressos anuals el 2026. La situació contrasta amb la d’OpenAI, que a principis d’any va projectar uns 30.000 milions de dòlars d’ingressos anuals, però ha comunicat als inversors que no espera ser rendible fins al 2030. Anthropic també està en procés d’aixecar 30.000 milions de dòlars en una ronda que valoraria la companyia en 900.000 milions abans de la inversió. Entre els inversors que lideren l’operació hi ha Dragoneer, Sequoia Capital, Greenoaks i Altimeter.
Nvidia dispara els ingressos un 85%
Nvidia va ingressar 81.600 milions de dòlars en el trimestre tancat el 26 d’abril, un 85% més que l’any anterior. La companyia també preveu que les vendes creixin un 95% en el trimestre actual, cosa que indicaria una nova acceleració del negoci i confirmaria la forta demanda dels seus xips d’intel·ligència artificial, especialment la sèrie Blackwell.
El creixement de Nvidia continua superant clarament el dels seus competidors. AMD, un rival molt més petit en volum d’ingressos, va anunciar recentment un augment del 38% en el primer trimestre. A més dels xips gràfics per a IA, Nvidia també s’està beneficiant de la demanda de processadors centrals: la companyia afirma que va camí de generar prop de 20.000 milions de dòlars aquest any només amb vendes de CPU independents, impulsades per l’auge dels agents d’IA com Claude Code d’Anthropic o Codex d’OpenAI.
Els resultats també mostren una enorme capacitat de generació de caixa. El flux de caixa lliure de Nvidia va créixer un 86%, fins als 48.600 milions de dòlars. La companyia ha augmentat el dividend fins als 25 cèntims per acció i continua recomprant accions: va destinar-hi 20.000 milions de dòlars durant el trimestre i ha autoritzat 80.000 milions addicionals en recompres. Tot i aquests resultats, les accions van caure lleugerament en les operacions posteriors al tancament del mercat. Nvidia acumula una pujada del 18% aquest any i ja té una capitalització borsària d’uns 5,4 bilions de dòlars.
Els grans clients de Nvidia intenten reduir la seva dependència desenvolupant alternatives pròpies, però de moment això no sembla debilitar la posició de la companyia. De fet, la demanda continua tensionant el mercat: segons la directora financera Colette Kress, els preus per llogar xips Nvidia llançats fa entre tres i sis anys han pujat entre un 15% i un 20% aquest any. Nvidia també està reforçant el seu domini venent més productes al voltant dels seus xips.
Les vendes d’equipament de xarxa per connectar servidors d’IA s’han triplicat, una mostra que la companyia no només ven processadors, sinó un ecosistema cada cop més ampli per als centres de dades. El conseller delegat, Jensen Huang, va destacar Anthropic com un client important a gran escala i es va mostrar confiat que la futura generació Vera Rubin superi l’èxit de Blackwell.
SpaceX i Anthropic, un acord de 40.000 milions
Anthropic podria pagar a SpaceX fins a 40.000 milions de dòlars durant els pròxims anys per accedir a capacitat de computació en centres de dades, segons ha revelat SpaceX en la documentació presentada per sortir a borsa. L’acord preveu que SpaceX rebi 1.250 milions de dòlars mensuals d’Anthropic fins al maig del 2029, tot i que qualsevol de les dues companyies pot cancel·lar el pacte amb un preavís de 90 dies.
Anthropic utilitzarà capacitat de computació dels centres de dades Colossus i Colossus II, les dues grans instal·lacions de Memphis construïdes per xAI, l’empresa d’intel·ligència artificial que SpaceX va adquirir al febrer. L’operació aportaria ingressos importants a SpaceX, que ha estat consumint molta caixa, sobretot per les despeses vinculades a xAI. Però també obre interrogants sobre el compromís de xAI amb el desenvolupament dels seus propis models Grok. Des de l’adquisició, més de 50 investigadors han abandonat la companyia per acomiadaments, retallades o sortides voluntàries.
Els secrets de SpaceX
SpaceX prepara la seva sortida a borsa al Nasdaq sota el símbol SPCX, en una operació que podria convertir-se en el debut borsari més gran de la història i situar Elon Musk en camí de ser el primer bilionari del món. La documentació presentada per la companyia mostra, però, una realitat financera molt menys brillant: SpaceX va perdre 4.900 milions de dòlars l’any passat amb uns ingressos de 18.700 milions, i només en el primer trimestre d’aquest any ja va registrar pèrdues de 4.300 milions al voltant de 4.700 milions d’ingressos.
El negoci combina dues realitats. D’una banda, les activitats tradicionals de llançaments espacials i Starlink, que van generar ingressos importants: 4.100 milions en el negoci espacial i 11.400 milions en internet per satèl·lit. De l’altra, el fort consum de caixa prové sobretot de xAI, la companyia d’intel·ligència artificial fusionada amb SpaceX al febrer, que està invertint massivament en centres de dades per competir en IA.
La documentació també confirma l’acord amb Anthropic, rival de xAI en IA generativa. SpaceX llogarà capacitat de computació dels seus grans centres de dades a Anthropic per 1.250 milions de dòlars mensuals fins al maig del 2029, una operació clau per aportar ingressos recurrents a la companyia. Un altre element destacat és el control de Musk.
El fundador i conseller delegat manté el 85% del poder de vot gràcies a una estructura d’accions amb drets de vot reforçats. Això farà pràcticament impossible que els futurs accionistes puguin apartar-lo de la direcció. Musk, a més, té dos paquets de compensació en accions vinculats a objectius extraordinaris, com establir una colònia humana permanent a Mart amb almenys un milió d’habitants o construir centres de dades fora de la Terra.
El fulletó també mostra fins a quin punt les empreses de Musk estan interconnectades. SpaceX va comprar Cybertrucks i bateries Megapack a Tesla, mentre que xAI ha pagat centenars de milions a Tesla des del 2024. Les companyies també col·laboren en una fàbrica de xips anomenada Terafab i en un projecte d’intel·ligència artificial batejat com Macrohard.
Malgrat les pèrdues, SpaceX continua sent un actor estratègic per al govern dels Estats Units: les agències federals van representar prop del 20% dels ingressos l’any passat, amb clients com la NASA, el Pentàgon i agències d’intel·ligència. La sortida a borsa permetrà comprovar fins a quin punt els inversors estan disposats a apostar per una empresa amb una posició única en l’espai, però també amb fortes pèrdues, una governança concentrada i una dependència creixent dels projectes d’IA de Musk.
OpenAI i la matemàtica de Frontera
OpenAI ha anunciat que un dels seus models interns de raonament ha aconseguit refutar de manera autònoma una famosa conjectura formulada pel matemàtic Paul Erdős el 1946. El problema, conegut com la conjectura de les distàncies unitàries en el pla, pregunta quants parells de punts, dins d’un conjunt de punts, poden estar exactament a una unitat de distància.
Durant gairebé vuit dècades, molts matemàtics havien assumit que les configuracions basades en graelles quadrades oferien la millor resposta possible. Segons OpenAI, el seu model va trobar una família infinita de configuracions que milloren aquest resultat, amb una demostració que connecta de manera inesperada la geometria amb l’àlgebra de nombres.
La companyia assegura que el resultat ha estat verificat de manera independent per matemàtics externs. El més rellevant no és només que una IA hagi contribuït a resoldre un problema matemàtic històric, sinó que ho hagi fet trobant una connexió conceptual que fins ara havia passat desapercebuda.
El cas reforça la idea que els models de raonament poden començar a tenir un paper important en la recerca científica. Fins ara, la IA ja havia mostrat capacitats destacades en la resolució de problemes i demostracions matemàtiques, però aquest avenç apunta a un escenari més ambiciós: sistemes capaços de descobrir camins nous en problemes oberts, no només d’aplicar tècniques conegudes.
Les ulleres de Google
Google ha mostrat un avanç de les seves primeres ulleres intel·ligents impulsades per Gemini, que arribaran aquesta tardor en col·laboració amb Samsung, Warby Parker i Gentle Monster. La companyia va presentar dos dissenys durant l’I/O 2026 i preveu llançar les col·leccions completes més endavant. Les primeres versions seran ulleres d’àudio, sense pantalla integrada. L’usuari podrà activar Gemini tocant la muntura o dient “Hey Google”.
L’assistent podrà gestionar indicacions de navegació, trucades, missatges, fotos, traduccions en temps real i tasques de diversos passos, com ara fer una comanda a DoorDash o demanar un Uber en segon pla. Google també prepara una segona categoria d’ulleres amb pantalles integrades a les lents, que arribarà més endavant. Els dispositius funcionaran tant amb Android com amb iOS, fet que amplia el seu mercat potencial més enllà de l’ecosistema Android.
El moviment forma part de l’estratègia d’Android XR, el sistema operatiu desenvolupat per Google amb Samsung i Qualcomm per a dispositius de realitat estesa, des d’ulleres senzilles fins a visors de realitat mixta. Més que un únic producte, les ulleres representen la porta d’entrada de Google a una nova capa d’interacció amb la IA.
La importància del llançament va més enllà del hardware. Amb Meta avançada en el mercat de les ulleres intel·ligents i Apple encara definint la seva estratègia, Google vol situar Gemini com l’assistent que acompanya l’usuari en qualsevol context. La batalla no serà només per vendre ulleres, sinó per decidir quin assistent d’IA viurà integrat en la vida quotidiana.
Com la IA ens canviarà la vida
Les motos també són autoconduïdes!
Més camions autoconduïts
Humans vs robots
La recerca IA
Hermes Agent-AI Lab: Nous Research
Nous Research ha presentat Hermes Agent, un agent d’intel·ligència artificial autònom dissenyat per fer-se més capaç com més temps s’utilitza. A diferència d’un assistent limitat a un entorn de programació o a una sola API, Hermes pot executar-se en múltiples infraestructures —des d’un ordinador local fins a un VPS, un clúster GPU o plataformes serverless com Daytona i Modal— i es pot controlar des de canals com Telegram, Discord, Slack, WhatsApp o Microsoft Teams.
La seva principal novetat és un bucle d’aprenentatge integrat. Hermes pot crear habilitats pròpies a partir de l’experiència, millorar-les mentre les fa servir, recordar informació entre sessions i construir progressivament un model més profund de l’usuari. Aquest sistema combina memòria persistent, creació autònoma de skills i recuperació de coneixement entre converses.
L’agent inclou més de 70 eines integrades, suport per a MCP, navegació web, generació d’imatges, veu en temps real, automatitzacions programades i capacitat per desplegar subagents en paral·lel. També ofereix opcions de seguretat com aprovació de comandes, autorització i aïllament en contenidors. Hermes està pensat per funcionar com una capa d’automatització personal i professional que viu allà on l’usuari treballa, no només dins d’un portàtil o d’un IDE.
La instal·lació està disponible per a Linux, macOS, WSL2, Windows en beta i Android via Termux. El projecte és de codi obert, amb llicència MIT, i està desenvolupat per Nous Research, el laboratori conegut pels models Hermes, Nomos i Psyche. La proposta apunta cap a una nova generació d’agents d’IA que no només executen tasques, sinó que acumulen experiència, creen procediments reutilitzables i s’adapten millor a l’usuari amb el temps.
From “System of Record” to “System of Intelligence”-AI Lab: a16z
Durant dues dècades, el gran actiu del programari empresarial ha estat controlar el sistema de registre: la base de dades on viuen els clients, les oportunitats comercials, les interaccions i els processos. En vendes i màrqueting, això ha convertit els CRM com Salesforce o HubSpot en eines molt difícils de substituir. Però segons els autors, aquesta capa podria deixar de ser el centre de gravetat.
El paral·lelisme és el de les xarxes socials: durant anys, el valor de Facebook semblava estar en el gràfic d’amics. Després va arribar el news feed, que va convertir aquell gràfic en només una de moltes fonts d’informació per alimentar un algoritme molt més valuós. Una cosa similar començaria a passar amb el CRM. El registre de dades no desapareixerà, però cada cop serà més una infraestructura de fons, consumida per capes superiors d’intel·ligència. Aquestes noves capes combinen agents d’IA que investiguen comptes, preparen reunions, senten trucades, resumeixen converses, recomanen accions i escriuen automàticament informació estructurada al CRM.
Altres notícies
-Anthropic està en negociacions per fer servir els xips de Microsoft.
-Alibaba ha anunciat el seu nou xip Zhenwu M890, tres vegades més potent que l’anterior.