Si fa uns dies veiem com la Xina bloquejava la compra de Manus per part de Meta i deixava a l’empresa i als seus fundadors en una posició difícil, aquesta setmana ha estat el torn dels Estats Units. L’aparició de Mythos, el nou model d’Anthropic que és capaç no només de detectar vulnerabilitats de ciberseguretat sinó també d’atacar-les ha suposat un canvi radical en l’actitud dels governs, concretament de l’administració Trump, però també dels europeus. L’administració Trump ja ha arribat a un acord amb la indústria per instaurar un control previ als models d’IA. El control busca avaluar els possibles riscos que aquests models poden suposar per la seguretat nacional. La seva implantació no és massa diferent del mecanisme que l’Administració Biden va instaurar pels xips.
Paral·lelament, el vicepresident del govern espanyol, Carlos Cuerpo, ha demanat a l’Eurogrup que Europa tingui accés a models com Mythos i no sigui una regió de segona. Cuerpo ha dit que "no n’hi ha prou amb regular; si els Estats Units i les seves empreses tenen accés a aquests models i Europa no, quedem en desavantatge tecnològic i de seguretat". Òbviament, models com Mythos no només xoca de ple amb la regulació europea sinó amb la geopolítica de l’administració Trump amb països que s’han volgut convertir en la seva nèmesi com Espanya. És clar que Europa no disposi d’aquestes eines que seran la nova generació d’eines de ciberseguretat suposa un risc extremadament important no només pels governs sinó també pel sector públic i privat europeu com bancs, sanitat, assegurances i indústria de defensa.
Com es compaginarà la regulació europea amb tot això és quelcom és la gran pregunta que apareix en aquest nou escenari. Mentrestant vivim el judici d’Elon Musk contra OpenAI, que està donant molts titulars, com que el seu president Greg Brockman tindria una participació equivalent a $30B sense haver invertit diners personals directament. Aquest judici pot canviar la relació de forces en el món de la IA. La imperiosa necessitat de còmput ha portat a Anthropic i Elon Musk a arribar a un acord, i és que Anthropic no para de créixer. Moltes notícies d’agents. En infraestructura i en noves propostes d’Anthropic i OpenAI que busquen crear consultores que portin els agents a una realitat empresarial. També ha sortit Grok 4.3 i GPT 5.5 Instant, però no sembla interessar-li massa a ningú.
L’administració Trump estudia vetar models d’IA
La Casa Blanca estudia crear un sistema de revisió prèvia dels models d’intel·ligència artificial més potents abans que es llancin al públic, un gir notable respecte a la política inicial de Donald Trump, molt més favorable a deixar créixer el sector sense regulació. Segons la informació publicada, l’administració estaria preparant una ordre executiva per crear un grup de treball amb responsables del govern i directius de grans tecnològiques. L’objectiu seria que el govern pogués examinar els models d’IA més avançats abans del seu desplegament comercial, especialment quan tinguin implicacions en ciberseguretat, defensa o intel·ligència. El detonant hauria estat Mythos, el nou model d’Anthropic, capaç d’identificar vulnerabilitats greus en sistemes operatius, navegadors i programari crític.
Anthropic no l’hauria obert al públic per motius de seguretat, però la NSA ja l’hauria utilitzat per analitzar vulnerabilitats en sistemes federals. La proposta no implicaria necessàriament bloquejar llançaments, sinó donar al govern una primera mirada als models frontier abans que arribin al mercat. El model podria inspirar-se en el sistema britànic de revisió de seguretat d’IA. La notícia és rellevant perquè mostra que fins i tot una administració partidària de desregular la IA comença a preocupar-se pel risc que aquests models puguin facilitar ciberatacs, espionatge o capacitats militars avançades. En resum: Washington vol passar de confiar en l’autoregulació de les empreses a tenir accés anticipat als models d’IA més sensibles, sobretot quan la frontera entre eina comercial, arma cibernètica i actiu d’intel·ligència és cada cop més difusa.
Acord entre Anthropic i Elon Musk
Anthropic ha tancat un acord estratègic amb SpaceX per accedir al superordinador Colossus d’Elon Musk, situat a Memphis, Tennessee. L’operació permetrà a la companyia reforçar de manera immediata la seva capacitat de computació per escalar Claude, especialment Claude Code, una eina d’IA per a programadors que està registrant una forta demanda. Segons els detalls de l’acord, Anthropic podrà utilitzar els recursos del centre Colossus 1, que disposa de més de 220.000 GPU de Nvidia i aportarà uns 300 megawatts addicionals de capacitat d’IA en només un mes. Aquesta potència permetrà duplicar els límits d’ús de Claude Code, eliminar restriccions en hores punta per als usuaris Pro i Max i incrementar significativament el volum de peticions als models Claude Opus.
La companyia també ha presentat una nova funció anomenada dreaming, que permet a Claude revisar treballs entre sessions, detectar patrons i actualitzar automàticament el context de l’usuari. A més, Anthropic i SpaceX estarien explorant la possibilitat de futurs centres de dades orbitals, una visió llargament defensada per Musk dins de la cursa per construir la infraestructura de la intel·ligència artificial. L’acord confirma que la competició en IA ja no depèn només de qui desenvolupa els millors models, sinó també de qui pot assegurar més capacitat de computació, energia i escala. Per a SpaceX, que es prepara per sortir a borsa, l’aliança suposa també l’entrada d’un gran client d’IA en un moment en què la companyia vol expandir-se més enllà dels coets i els satèl·lits.
Anthropic i OpenAI impulsen les seves consultores
OpenAI i Anthropic estan fent un pas més enllà dels models d’IA: volen ajudar les grans empreses a desplegar-los dins de les seves operacions reals. OpenAI ha aixecat més de 4.000 milions de dòlars per crear The Deployment Company, una nova firma enfocada a integrar IA a gran escala en empreses. L’objectiu és comprar consultores especialitzades, incorporar enginyers i ajudar sectors com la salut, les finances i els grans processos corporatius a passar dels pilots a l’ús real de la IA.
Anthropic ha fet un moviment similar amb el suport de Blackstone, Hellman & Friedman i Goldman Sachs, creant una empresa de serveis per desplegar Claude en grans organitzacions. També preveu adquirir firmes de consultoria i formar equips d’implementació per portar la IA a àmbits com finances, salut, govern i operacions empresarials. La lectura és clara: la nova batalla de la IA ja no és només tenir el model més intel·ligent, sinó aconseguir que les empreses el facin servir de manera efectiva. OpenAI i Anthropic entren així en el terreny de consultores i plataformes com Palantir, competint per liderar la transformació empresarial amb IA.
Els agents de Meta
Meta està preparant una nova generació d’agents d’intel·ligència artificial pensats per executar tasques reals en nom dels usuaris. La companyia vol anar més enllà del model actual d’assistents conversacionals i avançar cap a sistemes capaços d’actuar de manera autònoma: reservar cites, fer compres, buscar informació, gestionar processos digitals o interactuar amb serveis de tercers. Aquests agents estarien dissenyats per funcionar dins de l’ecosistema de Meta, especialment a WhatsApp, Instagram i Facebook, però també en futurs dispositius com les ulleres intel·ligents. L’objectiu és que puguin operar amb una supervisió mínima, gairebé com si fossin “empleats digitals” al servei de cada usuari.
Per fer-ho possible, Meta està invertint en capacitats clau com la memòria, la planificació i l’ús d’eines externes. Aquestes funcions permetrien als agents dur a terme accions llargues i complexes, mantenir el context entre interaccions i connectar-se amb aplicacions i serveis de tercers per completar peticions del món real. El moviment s’emmarca en l’ambició més àmplia de Meta de competir en la cursa cap a la superintel·ligència i la IA física. Però, sobretot, apunta a un canvi profund en la manera com fem servir la tecnologia: la IA deixaria de ser només una eina que respon preguntes per convertir-se en un sistema capaç de prendre decisions i executar accions per nosaltres.
La plataforma d’agents d’Anthropic
Anthropic ha actualitzat Claude Managed Agents amb quatre millores pensades perquè els agents d’IA siguin més autònoms i aprenguin amb el temps. La novetat més destacada és dreaming, un procés en segon pla que revisa sessions anteriors, detecta patrons i actualitza la memòria de l’agent entre execucions. També incorpora orquestració multiagent, perquè un agent principal divideixi una tasca gran entre subagents especialitzats que treballen en paral·lel; outcomes, un sistema que avalua els resultats amb una rúbrica i obliga l’agent a corregir-los si no arriben al nivell esperat; i webhooks, que permeten llançar una tasca i rebre una notificació quan s’ha completat. Segons Anthropic, aquestes millores poden augmentar l’èxit en tasques complexes fins a 10 punts percentuals. Empreses com Wisedocs ja reporten revisions documentals un 50% més ràpides. El moviment reforça la transició de la IA des d’assistents conversacionals cap a agents que treballen, s’autoavaluen i milloren sols amb l’experiència.
El Pentàgon arriba a acords amb les tecnològiques
El Pentàgon ha tancat acords amb vuit grans empreses tecnològiques perquè els seus sistemes d’IA puguin operar dins de xarxes classificades del Departament de Defensa dels EUA. Les companyies són AWS, Google, Microsoft, Nvidia, OpenAI, SpaceX, Reflection AI i Oracle. Inicialment, es van anunciar set acords i Oracle s’hi va afegir després. La mesura forma part de l’objectiu del Pentàgon de construir una força militar AI-First, amb eines capaces de millorar la presa de decisions, la intel·ligència, la logística, el manteniment predictiu i l’anàlisi d’objectius en entorns militars complexos. El punt més delicat és que aquestes empreses podran desplegar capacitats d’IA en entorns classificats Impact Level 6 i 7, és a dir, alguns dels nivells més sensibles de la infraestructura digital militar nord-americana.
Anthropic, en canvi, continua fora dels acords. La seva exclusió arriba després d’un conflicte amb el Pentàgon per les condicions d’ús de la IA en contextos militars, especialment en qüestions com armes autònomes i vigilància. Segons AP, alguns acords inclouen requisits de supervisió humana i respecte dels drets constitucionals, tot i que diverses fonts assenyalen que aquestes garanties no eliminen del tot les preocupacions sobre privacitat, responsabilitat i ús militar de la IA. La notícia també mostra que el Pentàgon ja està desplegant IA generativa a gran escala. La plataforma interna GenAI.mil ha superat els 1,3 milions d’usuaris en cinc mesos i ja s’utilitza per crear agents i accelerar processos interns. En resum: els Estats Units estan integrant les principals empreses d’IA dins de les seves xarxes militars classificades, mentre les normes de seguretat i ús responsable s’estan definint cada cop més a través de contractes públics i compres del Pentàgon, més que no pas mitjançant una regulació general.
El judici d’OpenAI, coses que no sabíem
Greg Brockman, cofundador i president d’OpenAI, ha declarat en el judici Musk vs Altman que la seva participació en la companyia val actualment més de 20.000 milions de dòlars i podria arribar als 30.000 milions. La dada ha sortit durant l’interrogatori dels advocats d’Elon Musk, que intenten demostrar que Brockman i Sam Altman s’haurien beneficiat personalment de la transformació d’OpenAI d’una organització sense ànim de lucre a una estructura amb braç comercial. Brockman va admetre que inicialment havia promès donar 100.000 dòlars a OpenAI quan es va fundar, però que finalment no ho va fer. Tot i això, defensa que la seva fortuna actual és fruit dels anys de feina dedicats a construir l’empresa, amb “sang, suor i llàgrimes”, especialment després que Musk abandonés OpenAI.
Segons Brockman, la fundació sense ànim de lucre d’OpenAI conserva una participació valorada en més de 150.000 milions de dòlars, aproximadament cinc vegades més que la seva. També va dir que els empleats d’OpenAI controlen prop del 25% de les accions i la fundació, un 27%. El judici també ha revelat possibles conflictes d’interès: Brockman hauria invertit en empreses que després han signat acords importants amb OpenAI, com Cerebras, CoreWeave i Helion Energy. Fins ara, aquest tipus de vincles s’havien associat sobretot a Sam Altman. En resum: el judici està exposant la gran riquesa acumulada pels fundadors d’OpenAI i alimenta el debat sobre si la companyia ha respectat realment la seva missió fundacional sense ànim de lucre.
Grok 4.3
Grok 4.3 és la nova versió del model d’IA de xAI, l’empresa d’Elon Musk. Segons la documentació de xAI, la companyia recomana ara Grok-4.3 com el model principal per a l’API i el presenta com el seu model “més intel·ligent i ràpid” per a usos generals de xat i codi. La novetat principal és que Grok 4.3 millora el rendiment respecte de versions anteriors, especialment en tasques agèntiques, és a dir, feines on el model ha de seguir instruccions, utilitzar eines, buscar informació o resoldre processos de diversos passos. Artificial Analysis li dona una puntuació de 53 al seu Intelligence Index, quatre punts per sobre de Grok 4.20, i destaca una millora important en tasques reals tipus agent.
També és una aposta de preu i eficiència. Segons Artificial Analysis, Grok 4.3 redueix aproximadament un 40% el preu d’entrada i un 60% el de sortida respecte de Grok 4.20, cosa que el situa com un model competitiu per a empreses que busquen bona capacitat a menor cost. xAI també està reforçant l’ecosistema al voltant de Grok: API, cerca web, cerca a X, execució de codi, eines de fitxers, veu i generació d’imatge/vídeo. La documentació oficial indica que Grok no té accés a esdeveniments en temps real si no s’activen eines de cerca, i que aquestes eines tenen un cost separat. En resum: Grok 4.3 no sembla tant un salt revolucionari com una millora orientada a fer Grok més útil, ràpid i barat per a desenvolupadors i empreses. El seu punt fort és la combinació de raonament, ús d’eines i cost més agressiu; el repte és demostrar que pot competir amb els models capdavanters d’OpenAI, Anthropic i Google en fiabilitat i qualitat general.
GPT 5.5 Instant
OpenAI ha anunciat GPT-5.5 Instant, una nova versió del model per defecte de ChatGPT que promet respostes més intel·ligents, clares i personalitzades. Segons la companyia, el nou model redueix de manera significativa les respostes incorrectes o inventades. En proves internes, GPT-5.5 Instant va generar un 52,5% menys d’afirmacions al·lucinades que GPT-5.3 Instant en preguntes sensibles sobre medicina, dret i finances. OpenAI també assegura que el model és millor en tasques quotidianes, anàlisi d’imatges, preguntes científiques i matemàtiques, i en decidir quan cal fer servir la cerca web per donar una resposta més útil.
Una altra novetat és la personalització. ChatGPT podrà aprofitar millor el context de converses anteriors, fitxers i Gmail —si l’usuari ho té connectat— per oferir respostes més adaptades. A més, OpenAI introdueix les anomenades fonts de memòria, que permetran veure quina informació s’ha utilitzat per personalitzar una resposta i eliminar-la o corregir-la si cal. GPT-5.5 Instant comença a desplegar-se des d’avui per a tots els usuaris de ChatGPT i substituirà GPT-5.3 Instant com a model per defecte. Per als usuaris de pagament, GPT-5.3 Instant continuarà disponible durant tres mesos abans de retirar-se.
Google accelera Gemma 4
Google ha anunciat una millora per als seus models oberts Gemma 4 que permet generar respostes fins a tres vegades més ràpid sense perdre qualitat. La novetat són els Multi-Token Prediction Drafters, petits models auxiliars que anticipen diversos fragments de text alhora. Després, el model principal de Gemma 4 els verifica en paral·lel. Això redueix la latència i fa que les aplicacions d’IA siguin més àgils. La millora és especialment útil per a desenvolupadors que creen assistents de programació, agents autònoms, aplicacions de veu o eines d’IA que funcionen en ordinadors personals i dispositius mòbils. Google assegura que l’acceleració no afecta la qualitat de les respostes, perquè el model principal continua validant el resultat final. Els nous components ja estan disponibles amb llicència Apache 2.0 a plataformes com Hugging Face i Kaggle.
Anthropic Orbit
Anthropic estaria preparant Orbit, un nou assistent proactiu per a Claude Cowork, pensat per generar informes i recomanacions a partir de les eines de treball de l’usuari. Segons TestingCatalog, les últimes versions web i mòbil de Claude ja inclouen referències internes a Orbit, tot i que de moment només apareix com una opció amagada o buida dins del panell de configuració. La idea seria que Orbit funcionés com un sistema de briefings personalitzats: l’usuari l’activaria voluntàriament, indicaria la seva zona horària i l’assistent prepararia resums amb informació útil extreta d’eines connectades com Gmail, Slack, GitHub, Calendar, Drive i Figma.
La diferència respecte d’altres assistents proactius és que Anthropic sembla voler orientar Orbit no només a correus i calendaris, sinó també a fluxos de treball més tècnics i creatius. La integració amb GitHub, Figma i Claude Code suggereix que l’eina estaria pensada per a equips que desenvolupen productes, programen o treballen en disseny. El llançament podria coincidir amb la conferència Code with Claude, que comença el 6 de maig a San Francisco, tot i que encara no hi ha confirmació oficial. En resum: Orbit seria la resposta d’Anthropic a la nova generació d’assistents d’IA proactius, capaços de preparar resums i alertes abans que l’usuari les demani. OpenAI ja va avançar en aquesta direcció amb ChatGPT Pulse, i Google i Perplexity també estarien treballant en funcions semblants.
OpenAI prepara el seu primer 'smartphone'
OpenAI podria estar accelerant el llançament del seu primer producte de maquinari, i tot apunta que no seria un dispositiu experimental dissenyat per Jony Ive, sinó directament un telèfon intel·ligent pensat per integrar ChatGPT de manera nativa. Segons ha avançat l’analista de la cadena de subministrament Ming-Chi Kuo, recollit per MacRumors i The Verge, la companyia estaria “accelerant” el projecte amb l’objectiu d’iniciar-ne la producció massiva a principis del 2027. Les expectatives serien ambicioses. Kuo apunta que els enviaments acumulats entre el 2027 i el 2028 podrien arribar als 30 milions d’unitats, una xifra comparable a les vendes d’un gran vaixell insígnia de Samsung. Per a OpenAI, que fins ara ha centrat el seu negoci en el programari i els serveis d’IA, seria un salt enorme cap al mercat del consum electrònic.
La notícia reforça la idea que la pròxima gran batalla tecnològica no serà només entre assistents virtuals o models d’IA, sinó també entre dispositius capaços d’integrar aquesta intel·ligència de manera profunda en l’experiència quotidiana dels usuaris. En aquest escenari, OpenAI podria intentar convertir ChatGPT no només en una aplicació, sinó en el centre d’un nou tipus de telèfon: menys pensat al voltant de les apps tradicionals i més orientat a la interacció amb una intel·ligència artificial capaç d’entendre text, veu, imatges i context en temps real.
Com la IA ens canviarà la vida
L’educació en IA comença als 6 anys a la Xina
La Xina està llençant un ambiciós pla d’educació en IA que inclou Tutors d’IA, formació específica, robòtica i moltes coses més, comença als 6 anys.
Anthropic a Londres
Anthropic obre oficina a Londres amb un centre amb 800 persones. També OpenAI està fent un moviment similar.
La recerca en IA
Un estudi liderat per investigadors de Harvard Medical School i del Beth Israel Deaconess Medical Center apunta que el model o1-preview d’OpenAI pot igualar o superar metges experts en algunes tasques de diagnòstic d’urgències. La recerca, publicada a Science, va comparar el rendiment de la IA amb el de metges en casos clínics reals i exercicis de raonament mèdic. La prova més destacada es va fer amb 76 casos reals d’urgències d’un hospital de Boston. Segons els resultats recollits per The Guardian, el model va identificar el diagnòstic correcte o proper en un 67% dels casos, per sobre dels metges humans, que es van situar aproximadament entre el 50% i el 55% en la fase inicial de triatge.
El resultat és especialment rellevant perquè la IA va funcionar millor quan tenia menys informació, és a dir, en el moment inicial d’arribada del pacient, quan els professionals encara han de prendre decisions amb dades incompletes. També va obtenir bons resultats en recomanacions de proves diagnòstiques i gestió de casos. Ara bé, els investigadors insisteixen que això no vol dir que la IA pugui substituir els metges. L’estudi es va basar en informació textual i no avaluava completament elements essencials de la pràctica clínica, com la interpretació d’imatges, electrocardiogrames, signes visuals o la interacció directa amb el pacient. La lectura de fons és clara: la IA pot convertir-se en una eina potent de segona opinió mèdica, capaç de detectar diagnòstics que podrien passar per alt en entorns d’alta pressió com les urgències. Però la seva adopció exigirà assajos clínics, garanties de seguretat i criteris clars de responsabilitat abans d’entrar de ple als hospitals.
Altres notícies
-GPT 5.5 puja de preu. Fa servir menys tokens però més cars, entre un 49% i un 92%.
-OpenAI ha captat 4.000 milions de dòlars de 19 firmes de capital privat i consultores, entre les quals hi ha TPG, Brookfield Asset Management, Bain Capital i Advent, per crear una nova companyia centrada en la implantació d’intel·ligència artificial a empreses.
-Sierra, una empresa emergent de només tres anys especialitzada en agents d’IA per gestionar relacions amb clients, ha anunciat una nova ronda de finançament de 950 milions de dòlars. La xifra suposa un salt important: és un 50% més que en la ronda del setembre passat, liderada per Greenoaks, quan Sierra va ser valorada en 10.000 milions de dòlars després de la inversió.
-El fons xinès d’IA invertirà $8.8B a DeepSeek portant la seva valoració a $50B.
-Nvidia invertirà $3.2B a Corning.