Les empreses familiars del sector retail agrupades a Comertia han instat al Govern no a pensar només a llarg termini sinó a “actuar” per fomentar el teixit empresarial a Catalunya. “L’administració hauria de ser conscient que calen decisions valentes perquè Catalunya, Espanya i Europa ens estem jugant el futur”, ha manifestat el president de l’associació, Ignasi Pietx, durant la celebració de la XXIII Jornada de Retail, de la qual enguany ON ECONOMIA i ON-IA han estat media partners.
En presència del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, el president de Comertia ha considerat que el creixement sostingut de Catalunya no anirà enlloc si no hi ha “suport a l’empresa catalana i als negocis familiars perquè inspiren valors, són resilients, pensen a llarg termini, busquen la supervivència... un posicionament que contrasta amb el que tenen els fons d’inversió i altres empreses”.
Per això, des de Comertia volen que el Govern s'afanyi a “afavorir un bon marc d’actuació per a les empreses, per poder incrementar la productivitat, perquè ens estem quedant enrere”. “L’empresa privada és la que genera riquesa i afavoreix la seva redistribució justa; i crea ocupació”, ha insistit Ignasi Pietx.
En aquest marc, els empresaris de Comertia reclamen menys burocràcia i garbuix legislatiu entre els diferents estadis de l’administració perquè posen fre al creixement de les empreses i dels seus projectes i inversions. Unes mesures que haurien d’anar acompanyades d’una fiscalitat més favorable.
La fiscalitat desincentiva la successió
“Catalunya pateix un greuge respecte de la resta d’Espanya respecte a l’impost de successions” que té un tipus impositiu més elevat, ha exposat Pietx, qui també ha evidenciat les reivindicacions per al govern espanyol, en concret, ha demanat l’exempció d’impostos pels beneficis no repartits, “perquè és favorable que les empreses disposin de fons propis i tresoreria per a quan han d’afrontar etapes de crisi”. Segons Pietx, la pressió impositiva d’aquestes dues figures fiscals és un risc per a la continuïtat dels negocis familiars perquè desincentiven la successió i empenyen els hereus a vendre el negoci, tal vegada a fons d’inversio.
En clau espanyola, el president de Comertia ha criticat les iniciatives polítiques per reduir la jornada laboral i per ampliar els períodes dels permisos laborals retribuïts, perquè “l’absentisme és un problema a Espanya” i s’ha d’entendre que “no és un dret social, sinó un problema”, ha sentenciat.
Segons el president de Comertia, “el camí és tornar a la cultura del treball, a treballar més i millor, perquè no estem sols al món; o millorem o els Estats Units i la Xina ens faran encara més pobres i l’estat del benestar no es podrà sustentar”, ha resumit.
Sàmper se sent interpel·lat
Aquest ha estat el discurs “més incisiu” que ha escoltat el conseller Sàmper “en el gairebé l’any i mig que porto en el càrrec”, ha dit al prendre la paraula per adreçar-se als assistents a la XXIII Jornada de Retail, que ha acollit unes 300 persones en representació dels 60 socis i més de 160 marques comercials que agrupa Comertia.
El conseller, que hores abans havia participat en la presentació del nou pla estratègic del Govern per a l'atracció d'inversió estrangera de cara a 2030, s’ha afanyat a exposar l’interès de l’executiu per fomentar la col·laboració publicoprivada com una eina al servei de les empreses. Ha dit que cal tenir cura del teixit del país, sense renunciar a captar noves inversions foranes. El conseller ha agraït la feina que estan fent el comerç com a teixit empresarial i ha recordat que les empreses catalanes, en general, segueixen una bona estratègia de diversificació i internacionalització, “perquè no és bo tenir tots els ous en el mateix cistell quan venen èpoques de crisi”, i també ha defensat el procés de reindustrialització.
La IA, la quarta revolució
El conseller ha conclòs la jornada que, sota l’epígraf RetAIl, retorn al futur ha abordat els reptes del sector davant de la irrupció i l'aplicació de la intel·ligència artificial. Entre aquests, els diversos ponents han conclòs que “la IA és la quarta revolució industrial perquè altera la recepta de la productivitat en tots els sentits”, com ha dit Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Fitó ha insistit en el fet que Europa, més concretament la Unió Europea no es pot quedar enrere i ha de vetllar per tenir sobirania digital i això passa, a parer seu, per fomentar les infraestructures de les dades. “No pot ser que el 75% de les dades estigui en mans de tres empreses nord-americanes”, ha reblat Oriol Amat, catedràtic de la UPF Barcelona School of Management.
En un àmbit més pràctic, Fitó ha recomanat a les empreses que a l’hora d’aplicar la IA “revisin de nou la seva referència competitiva, la seva proposta de valor; primer amb una anàlisi horitzontal per integrar-la, per exemple per departaments, per posteriorment fer un procés d’integració vertical”.
També han estat molt pràctics els consells i l’experiència d'Anna Navarro, executiva especialista en tecnologia i en l’expansió d’empreses als mercats internacionals; de Santi Gallardo, responsable d’AI Factory Service Manager al Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS); i de Jordi Pascual, CEO i cofundador de la cadena de menjar asiàtic UDON. Navarro i Gallardo, des d’una visió més tecnològica, consideren que les empreses han de començar a buscar aplicacions de la IA en els seus processos, cosa que no vol dir, han insistit, en fer les coses diferents, sinó millor.
La IA és un programari, una nova generació de software
Gallardo ha fet un aclariment públic que ha sobrevolat la jornada durant les gairebé cinc hores que ha durat: la IA és un software que es fonamenta en les dades i en la gestió d’aquestes, i s’ha d’entendre com a tal. “L’important és abordar la implementació de la IA amb un partner estratègic tecnològic, que ens ajudi en el procés d’integració i comptar amb el talent intern per abordar-lo”, ha dit el responsable d’AI Factory Service Manager BSC.
L’experiència del conseller delegat d’UDON ha estat clau per fer entendre què vol dir això. La cadena de restaurants està aplicant IA per a la millora dels seus processos, “però no per substituir el nostre personal, sinó per lliurar-lo de les feines més mecàniques i que es pugui dedicar a altres tasques”. “Hem de perdre la por a la IA”, ha sentenciat Jordi Pascual.
Per la seva banda, Anna Navarro, amb una trajectòria professional i personal de més de 35 anys als Estats Units, ha exposat que “la IA no servei de res si no tens una estratègia, perquè s’ha de pensar en gran, però tocant de peus a terra i començar a poc a poc a innovar i a fer servir les eines actuals de la IA per veure en què et són útils i com les has d’aplicar”.
També amb la seva experiència, Joan Font, fundador, director general i president del grup Bon Preu, ha relatat com la IA ja forma part de l’estratègia de l’empresa, que ha creat un departament de Dades, independent de l’àrea de sistemes i IT. “Tenim més de 200 botigues i 1,2 milions de llars com a clients” i l’anàlisi de les dades sobre els hàbits de compra “ens ajuda a prendre altres decisions”.
Criteri, seny i sense arruïnar-se
Amb tot, per a Font, l’ús i l’aplicació de la IA s’ha de fer “amb criteri, amb seny, i de manera proporcionada a les necessitats que té cada empresa”, perquè contràriament “podem prendre decisions errònies i ens podem arruïnar”. Així ha argumentat com és d’important la gestió de les dades, sempre des de la privacitat, per “aportar valor en estadis on ja no podem avançar més i, per fer-ho, hem de tenir professionals internament que coneguin la tecnologia però també els valors de l’empresa i del negoci”. “Sóc partidari de començar sense gaires ambicions, però amb coses que preveiem que a curt termini ens aportaran valor”, ha conclòs.
En aquest sentit, Jaume Guardiola, expresident del Cercle d’Economia, ha esmentat que per a les organitzacions “és bo rodejar-se de gent bona, passar de l’expert a l’explorador... perquè la IA és un canvi cultural”.
La IA, el Red Bull del programari
A parer del consultor i president d’Accent Obert, Genís Roca, davant la IA, les marques han de sumar un nou atribut: la protecció de dades dels seus clients i proveïdors. Roca ha conclòs la jornada amb una ponència de recomanacions a les empreses del retail. A les quals, després d’insistir i reiterar que “la IA no és més que una nova generació de software, el Red Bull del programari, que aplica les regles del negoci amb els algoritmes, però que a més té l’històric de les dades i amb la seva gestió et genera un diferencial i és llavors quan l’empresa pot inferir i prendre decisions”.
D'acord amb això, Roca ha posat deures als assistents. Primer, abans que de finals de 2025, les empreses han de parlar amb els proveïdors de programari per conèixer quins nous programes tenen gràcies a la incorporació de la IA i triar de si interessen, perquè i quan adquirir-los. En el cas del software més artesanal, fet a mida per a l’empresa, saber com es pot millorar amb la IA.
En segon lloc, abans de l’estiu vinent, saber quins empleats fan servir eines d’IA, a vegades d’amagatotis, quin profit n’estan treien i en què l’apliquen; s’ha de saber i treure’n profit per a tota la companyia, si cal. “No es poden fer servir eines que desconeixem i que ens poden afectar el negoci”, ha dit i ha corroborat que actualment per als professionals és important tenir coneixement de les noves eines tecnològiques, no només s’han de quedar amb els coneixements bàsics.
En tercer lloc, “per a més endavant”, en funció de cada empresa, “com que amb els nous programaris amb IA no em diferenciaré de la competència, necessito una tercera etapa, que és veure com amb l’ús de la IA puc replantejar el meu model de negoci i trobar noves oportunitats”. Per fer això, cal “atacar amb equips específics perquè ho explorin, per pensar diferent el negoci, amb projectes especials...”, però això “ja vindrà”, ha finalitzat Genís Roca.