La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en el motor d'una transformació econòmica tangible. Aquesta és la conclusió central que ha exposat la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, qui va quantificar per primera vegada l'impacte potencial d'aquesta tecnologia: fins a vuit dècimes addicionals de creixement econòmic mundial en els pròxims anys. Aquesta xifra, que pot semblar modesta en el paper, representa un impuls colossal en un context global de creixement anèmic i estancat al voltant del 3%.

En el marc de les reunions anuals conjuntes de l'FMI i el Banc Mundial (BM), Georgieva ha desglossat les avaluacions internes de l'organisme. "La IA podrà ser valuosa només si contribueix a l'augment de la productivitat", ha afirmat la dirigent amb contundència. "Hem fet les nostres avaluacions i, segons la nostra opinió,  la IA certament contribuirà al creixement entre el 0,1% i el 0,8%", afegeix. 

La directiva ha contextualitzat la importància d'aquest potencial increment. "Aquest augment del creixement global és significatiu. Recordin que estem encallats en un creixement d'aproximadament el 3% ara mateix i si n'extraiem aquest tipus d'augment, seria una cosa molt significativa per al món", considera Georgieva. En un entorn econòmic marcat per la inflació, els deutes alts i les tensions geopolítiques, la IA s'erigeix en una de les poques forces capaces de desbloquejar un nou cicle de prosperitat, sempre que es gestioni correctament.

No obstant això, Kristalina Georgieva ha fet una important advertència: aquest dividend encara no s'ha materialitzat a escala global. L'economia mundial, segons va assenyalar, encara no està experimentant una penetració de la IA prou profunda per demostrar de manera incontestable la seva contribució a l'augment de la productivitat. La fase actual, va explicar, és la de la preparació i la inversió inicial.

El "boom" actual, tal com ha descrit la directora gerent, es concentra en un punt concret: les milionàries inversions de capital de risc que estan fluint cap al sector. I en aquesta cursa, hi ha dos clars campions. "Estats Units destaca molt més que la resta del món", reconeix Georgieva, situant a la segona potència econòmica mundial, la Xina, en una posició de segon lloc, tot i que també molt activa.

"Aquest optimisme increïble", remarca, "especialment als Estats Units", ja estan tenint efectes palpables. El recent Informe de Perspectives Econòmiques Mundials de l'FMI corrobora aquest fenomen. El document assenyala que les inversions en IA han compensat la caiguda i la debilitat en la resta de sectors inversors en la primera economia mundial. Aquesta onada de capital ha estat, al seu torn, el combustible que ha empès els mercats borsaris fins a nivells que evoquen l'època de la bombolla de les "puntcom", plantejant alhora interrogants sobre la sostenibilitat d'aquest entusiasme.

Més enllà de les xifres i l'optimisme dels mercats, Georgieva ha posat l'accent en el repte fonamental que afronten les nacions. "Actualment, la clau és preparar les infraestructures de cada país per establir-se en aquesta cursa tecnològica", adverteix. Aquesta preparació no es limita a la construcció de centres de dades o a la implantació de xarxes 5G. Abasta, sobretot, la formació de la població en competències digitals, l'adaptació dels marcs legals i reguladors, i la inversió en investigació i desenvolupament per assegurar que la riquesa generada per la IA es tradueixi en beneficis per a tota la societat.

El missatge de l'FMI és, per tant, dual: per una banda, un missatge d'optimisme cautelós sobre el potencial transformador de la intel·ligència artificial. Per l'altra, una crida d'atenció urgent als governs perquè actuïn i evitin que la nova frontera tecnològica es converteixi en una nova font de desigualtat entre països i dins d'ells mateixos. La cursa, assegura Georgieva, ja ha començat.