En oficines sense gerents, el murmuri dels teclats no cessa i les decisions es prenen sense una veu humana que les articuli. En aparença, el treball flueix com sempre, però sota la superfície, una cosa fonamental ha canviat: no hi ha caps caminant entre escriptoris, ni reunions per definir prioritats. Les instruccions arriben directament a les pantalles; les advertències, les bonificacions i fins fins i tot les sancions també. Tot està automatitzat. I el més cridaner és que ningú no en parla. El management algorítmic, com se l'anomena, ha crescut en silenci, tornant-se tan comú que el seu ús ja no es debat, s'oculta.

Dependència informàtica

Entre juny i agost de 2024, una enquesta realitzada en més de sis mil empreses dels Estats Units, Europa i el Japó va revelar el que molts sospitaven: el control dels equips de treball ja no pertany a les persones. Als Estats Units, el 90% de les empreses ho admet; a Europa, la mitjana assoleix el 79%; el Japó va més lent, amb amb prou feines un 40%. Però no es tracta només d'una adopció tecnològica, sinó d'una mutació del poder. Les empreses nord-americanes, per exemple, utilitzen més de deu tipus diferents d'eines algorítmiques per dirigir, vigilar i avaluar els seus empleats. I ho fan sense pausa: el 88% monitora el temps de treball, el 86% controla l'acabament de tasques, i el 90% utilitza aquestes dades per aplicar premis o càstigs. El sorprenent és que el 55% arriba fins i tot a registrar el contingut i el to de veu de converses, trucades o correus.

Aquesta transformació no va ser anunciada. Al contrari: passa sota una capa de normalitat, on la IA es presenta com una mera eina de suport. Tanmateix, la veritat és una altra. A molts sectors, especialment als Estats Units, el gerent humà s'ha tornat un espectador. Les eines donen instruccions, reparteixen tasques, avaluen el rendiment i recomanen sancions o reconeixements. Els gerents que queden, quan existeixen, simplement validen el que el sistema ja va decidir. I molts d'ells celebren aquesta delegació: el 60% afirma que ara pren millors decisions, té menys estrès i més temps per a tasques "estratègiques". Però el que no diuen és que les seves decisions ja estan predigerides per algoritmes, i la seva funció és cada vegada més simbòlica.

Recursos laborals

A Europa, el procés és més gradual, encara que no menys contundent. S'utilitzen menys eines, principalment d'instrucció i monitoratge bàsic, i existeix una reticència més gran al reemplaçament total del seny humà. Les preocupacions pel benestar dels treballadors i la resistència del personal encara frenen l'expansió total de l'algoritme. Tanmateix, el camí està traçat. Només l'alt cost demora una automatització generalitzada. El Japó té una baixa feina d'aquesta tecnologia, però el patró es repeteix. El monitoratge és la porta d'entrada. Es comença per saber quan es treballa, després es mesura com es treballa, i finalment es decideix qui ha de continuar treballant.

Les eines d'avaluació, especialment perilloses, ja determinen ascensos, acomiadaments i assignació de tasques. I ho fan amb una lògica que els mateixos gerents reconeixen com a difícil de comprendre. De fet, més d'un quart d'ells admet que no entén com funcionen els algoritmes que regulen els seus equips. Un altre tant no sap amb claredat qui és responsable quan alguna cosa surt malament.

La clandestinitat no rau només en l'ús, sinó en l'ocultació de les que impliquessis. Malgrat que el 89% de les empreses diu tenir alguna mesura de governança, com a directrius internes o auditories, molt poques permeten als treballadors sortir del sistema, accedir a les dades que es recullen sobre ells o demanar correccions. L'algoritme decideix, i l'empleat obeeix. I encara que es parli de transparència i diàleg social, el cert és que el poder va canviar de mans sense passar per la vista de ningú.

Els defensors del sistema afirmen que redueix biaixos, millora l'eficiència i permet decisions més justes. Als Estats Units aquesta percepció és generalitzada. A Europa i el Japó, en canvi, molts pensen que els biaixos s'han reforçat. L'irònic és que com més s'automatitza, més s'oculta. La intel·ligència artificial no reemplaça el management humà: l'absorbeix des de dintre, fins que es torna innecessari. Ja no es tracta d'un gerent assistit per IA, sinó d'una IA que actua amb un gerent de pantalla. La figura humana sobreviu als organigrames, però ja no a la pràctica. El resultat final no és una oficina sense humans, sinó una estructura on els humans s'han tornat superflus. I, com en tota transformació silenciosa, el més important no és el que es diu, sinó el que es deixa de dir. El management ha mort; afluixa vida a l'algoritme.

Les coses com són.