Un treball coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) conclou que la música generada per intel·ligència artificial (IA) pot provocar una resposta emocional més intensa que la produïda per compositors humans.
La investigació ha analitzat com reaccionen les persones en veure vídeos amb diferents acompanyaments musicals. Un total de 88 participants van visualitzar els mateixos clips visuals amb tres tipus de música: una composta per humans, una altra generada per IA amb instruccions detallades i una tercera creada també amb IA però a partir d’indicacions més senzilles.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de l’Institut RTVE de Barcelona i la Universitat de Ljubljana (Eslovènia). Durant l'experiment, es van mesurar diverses reaccions fisiològiques com la dilatació de les pupil·les, els parpelleigs o els canvis en la conductivitat de la pell.
Els resultats mostren que la música generada per IA va provocar una dilatació pupil·lar més gran —indicador d’una activació emocional més elevada— i, en el cas de les peces creades amb prompts sofisticats, també es van detectar més parpelleigs i respostes cutànies, signes associats a un esforç cognitiu superior.
Malgrat que els participants van percebre la música humana com a més familiar, la generada per IA va ser qualificada de "més estimulant" des d’un punt de vista emocional.
Segons explica Nikolaj Fiser, primer autor de l’estudi, ambdues versions creades per IA "van generar una dilatació pupil·lar més pronunciada i van ser percebudes com a més emocionalment intenses" en comparació amb les composicions humanes. Fiser destaca que aquests resultats podrien indicar que comprendre la càrrega emocional de la música artificial exigeix un processament cognitiu diferent, cosa que obre la porta a noves línies d'investigació sobre com el cervell interpreta la música segons el seu origen.
Els defensors d’aquesta nova forma de creació celebren la democratització de l’accés a la música. Compositors novells, creadors audiovisuals i fins i tot usuaris sense formació musical poden generar peces de qualitat en qüestió de minuts. A més, les aplicacions de la IA en música tenen un potencial enorme en àmbits com la publicitat, el cinema, els videojocs o la teràpia musical.
Tanmateix, aquesta revolució tecnològica també planteja interrogants ètics i culturals com és el cas dels drets d’autor quan la IA s’inspira en milers d’obres humanes, la preservació de la identitat artística en un entorn on la creació és automàtica i massiva o bé si la tecnologia és capaç de captar l’experiència humana.
El mercat global de música generada amb intel·ligència artificial va assolir els 485 milions d’euros l’any 2024 i es preveu que experimenti un creixement exponencial fins als 2.300 milions el 2030. Segons les estimacions, la taxa de creixement anual se situaria entre el 30 i el 31% entre els anys 2025 i 2030.
Aquest avenç tecnològic podria tenir conseqüències greus per als compositors i creadors musicals. Un informe recent de la Federació Internacional de Societats d’Autors i Compositors (CISAC) alerta que la irrupció de la IA en la creació musical podria absorbir fins a un 24% dels ingressos dels autors el 2028. L’estudi estima que, en conjunt, les pèrdues acumulades podrien superar els 10.000 milions d’euros entre 2023 i 2028.