L'empresa tecnològica SAS, en col·laboració amb l'empresa emergent BeeInventor, especialitzada en seguretat laboral, ha desenvolupat un sistema de cascos intel·ligents equipats amb sensors per prevenir cops de calor en treballadors a l'aire lliure.

La solució, que integra dades fisiològiques i ambientals amb algoritmes d'intel·ligència artificial, busca mitigar un problema creixent. El 2025, les morts atribuïbles a la calor a Espanya van augmentar un 1.035% respecte a l'any anterior, segons l'Instituto de Salud Carlos III.

Els cascos monitoren en temps real la freqüència cardíaca, la temperatura corporal central i variables ambientals com a humitat, radiació solar i temperatura externa. Les dades es transmeten mitjançant IoT a una plataforma central que utilitza SAS® Viya® i Python per calcular un índex d'esforç fisiològic. Si el sistema detecta risc crític, emet una alerta immediata perquè el treballador o el seu supervisor actuïn —interrompent l'activitat, hidratant-se o buscant ombra—.

Un problema de salut pública

La calor extrema afecta especialment 1,5 milions d'espanyols que treballen en sectors com la construcció, agricultura i transport, segons dades oficials. L'AEMET alerta que les onades de calor són ara més freqüents i duradores, agreujant condicions com malalties cardiovasculars.

Organitzacions com Salud por Derecho han exigit mesures urgents. "No és només una crisi ambiental, sinó de salut pública i justícia social", afirma la seva directora, Vanessa López. La seva campanya Small Talks denuncia la falta d'acció política davant de l'impacte climàtic en la salut mental —amb casos d'ecoansietat en joves— i física.

La innovació de SAS i BeeInventor representa un avenç davant un desafiament global, però els experts insisteixen que es necessiten polítiques integrals per protegir als grups vulnerables. Mentre la tecnologia salva vides, el debat sobre el clima i la salut continua esperant respostes estructurals.

El Pla Nacional per fer front a les altes temperatures està en vigor des del 16 de maig i romandrà actiu, almenys, fins al 30 de setembre. No obstant això, el seu calendari és flexible, per la qual cosa podria ampliar-se 15 dies abans o després d'aquell període si fos necessari.

Aquesta estratègia es basa en un mecanisme d'alertes que combina previsions meteorològiques amb estadístiques de mortalitat, que permet detectar riscos amb temps i activar mesures específiques segons la gravetat de les onades de calor i el seu possible impacte en la salut pública.

A través del Pla, Espanya es divideix en 182 zones de meteosalud, una novetat que es va introduir l'any passat per dividir el territori nacional en aquelles àrees que tenen unes condicions meteorològiques més o menys similars al llarg de l'any.

Un nivell de risc groc suposa risc lleu per a persones majors de 65 anys amb altres factors de risc. Un nivell de risc taronja suposa risc lleu en població general sense factors de risc, risc moderat per a persones grans de 65 anys o menors de 65 anys amb múltiples factors de risc, i risc elevat per a majors de 65 anys amb altres factors de risc addicionals.

Per la seva part, en nivell de risc vermell suposa risc moderat en població general sense factors de risc, risc elevat per a persones grans de 65 anys i menors de 65 anys amb algun factor de risc, i risc extrem per a majors de 65 anys amb altres factors de risc addicionals.