La Cimera d'Impacte IA 2026 ha finalitzat aquest cap de setmana a Nova Delhi amb la firma de la Declaració de Delhi, que constitueix l'acord diplomàtic de més abast de la història en matèria d'intel·ligència artificial després de rebre el suport de 88 països. La clausura de la trobada, que havia estat programada inicialment per a divendres, es va haver de posposar una jornada a causa de les discrepàncies sorgides entre els participants durant el procés de redacció del document final.
El text oficial, publicat pel Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació de l'Índia, subratlla en el seu preàmbul que l'arribada de la intel·ligència artificial marca un punt d'inflexió en la trajectòria de l'evolució tecnològica. Segons s'hi exposa, les decisions que es prenguin en el moment actual determinaran la configuració del món impulsat per la IA que hauran d'heretar les generacions futures. Aquesta declaració de principis reflecteix la voluntat dels estats signants d'establir un marc de referència comú per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta tecnologia.
La Declaració de Delhi compta amb l'adhesió de grans potències tecnològiques com els Estats Units, la Xina i la Unió Europea, la qual cosa li atorga una rellevància geopolítica sense precedents en l'àmbit de la regulació de la intel·ligència artificial. La participació d'aquests actors principals respon a la necessitat, àmpliament compartida entre la comunitat internacional, d'establir un marc ètic global davant una tecnologia que, segons han manifestat diversos líders de Silicon Valley presents a la cita, podria assolir la superintel·ligència en un termini d'aproximadament 24 mesos.
Directrius no vinculants
El desbloqueig de l'acord, que va permetre recuperar l'adhesió de dotze països que s'havien resistit a firmar el document divendres, ha estat possible gràcies a la inclusió en el text final d'una especificació segons la qual les directrius contingudes en la declaració tenen caràcter voluntari i no vinculant. Aquesta clàusula va resultar determinant per salvar la posició dels Estats Units, que es va mantenir a contracorrent de la voluntat general expressada per líders com Narendra Modi, Emmanuel Macron o Lula da Silva, els quals havien advocat per democratitzar l'eina per evitar derivades autocràtiques o riscos existencials per a la societat.
El cap de la delegació nord-americana, Michael Kratsios, havia qualificat inicialment la iniciativa reguladora de cosmètica i havia defensat que l'autonomia estratègica dels estats neix de la possessió de la tecnologia i no de la seva limitació. Aquesta postura, que reflecteix la tradicional resistència de Washington a les regulacions internacionals en l'àmbit tecnològic, va condicionar les negociacions fins que es va trobar la fórmula del caràcter voluntari de les directrius.
Entre els punts acordats, destaca la creació d'un magatzem global de seguretat denominat Trusted AI Commons, una plataforma en la qual els països participants compartiran els seus manuals i protocols per frenar errors de la intel·ligència artificial abans que puguin esdevenir perillosos. Aquesta infraestructura de cooperació tècnica pretén establir un sistema d'alerta primerenca i de resposta coordinada davant les possibles disfuncions dels sistemes d'IA.
Compra de xips a preus baixos
L'acord inclou també la firma d'una carta de democratització tecnològica destinada a facilitar que els països amb menys recursos puguin adquirir xips a preus considerats justos, evitant així que quedin exclosos de la cursa tecnològica. Aquesta disposició respon a la creixent preocupació per la bretxa digital que podria obrir-se entre els estats amb capacitat per desenvolupar o adquirir infraestructures de computació avançada i aquells que no disposin dels mitjans per fer-ho.
La Declaració de Delhi prioritza igualment l'ús de la intel·ligència artificial en sectors considerats crítics, com la medicina i l'agricultura, mitjançant el foment de models d'accés obert que permetin una difusió àmplia de les aplicacions tecnològiques en aquests àmbits. Aquesta orientació sectorial reflecteix la voluntat dels estats signants d'orientar el desenvolupament de la IA cap a objectius d'interès general i de progrés social.
El document recull també un pla de contingència laboral destinat a fer front a l'impacte que s'espera de l'automatització massiva durant el pròxim lustre. Aquest apartat reconeix implícitament que la implantació generalitzada de sistemes d'intel·ligència artificial comportarà transformacions profundes en el mercat de treball i que els estats han de preparar mecanismes d'adaptació i protecció per als treballadors afectats.
Durant les sessions de la cimera, diversos dels principals actors del sector tecnològic mundial han intervingut per exposar les seves visions sobre el futur de la intel·ligència artificial. El conseller delegat d'OpenAI, Sam Altman, ha urgit a descentralitzar el desenvolupament tecnològic per evitar l'emergència de règims totalitaris davant l'arribada de la superintel·ligència.
Per la seva banda, el màxim responsable de DeepMind, Demis Hassabis, ha vaticinat que la culminació de la intel·ligència artificial general tindrà lloc abans de 2031, una previsió que situa en un horitzó temporal proper la materialització d'una de les fites més esperades i alhora més temudes de la revolució tecnològica en curs.
La Cimera d'Impacte IA 2026 ha mobilitzat inversions per valor de 300.000 milions de dòlars i ha provocat el col·lapse de l'activitat a Nova Delhi durant els cinc dies que ha durat la trobada. La seva clausura amb la firma de la Declaració de Delhi representa el primer gran esforç internacional per sotmetre a la raó humana una finestra al futur que el món espera poder controlar. El caràcter voluntari de les directrius acordades, però, deixa obert l'interrogant sobre l'eficàcia real d'aquest mecanisme de governança davant els reptes que plantejarà l'evolució imminent de la intel·ligència artificial.