La majoria aclaparadora de pares amb fills en edat escolar o adolescent demana als governs que estableixin un marc legal per a regular les empreses d'intel·ligència artificial. Així ho reflecteix una enquesta realitzada a Espanya, Dinamarca, els Països Baixos i Polònia per iniciativa de l’organització nord-americana Common Sense Media, els resultats de la qual han estat difosos en la vigília d’una conferència internacional sobre IA i joventut al Parlament danès. Segons el sondeig, un 77% dels progenitors europeus consultats reclama normes específiques que posin fre a les companyies tecnològiques. En el pol oposat, només un 14% dels pares confia que aquestes empreses siguin capaces d’innovar de manera responsable sense necessitat de regulació externa.
El treball de camp revela un escepticisme profund vers el comportament de les firmes que desenvolupen sistemes d’intel·ligència artificial. Així, únicament un 8% dels pares creu que aquestes organitzacions prioritzaran la protecció dels menors en el disseny i l’aplicació de les seves eines. La desconfiança també s’estén als adolescents, entre els quals només un 27% confia que les empreses tinguin cura de la seguretat dels joves. Aquesta bretxa entre els discursos institucionals de les companyies i la percepció ciutadana situa la qüestió de la supervisió pública en el centre del debat tecnològic actual.
L’electricitat i internet com a precedents històrics
Dos de cada tres pares consultats considera que la irrupció de la intel·ligència artificial suposarà una transformació social tan profunda com la que van comportar l’electricitat o la generalització d’internet. Malgrat aquesta percepció de canvi de magnitud històrica, només un 40% dels adults declara confiar que la IA acabarà ajudant la societat a llarg termini. La confiança augmenta significativament entre els més joves: un 59% dels adolescents d’entre 12 i 17 anys es mostra optimista sobre l’impacte positiu final d’aquesta tecnologia. Les diferències generacionals també es manifesten en l’ús quotidià: un 38% dels joves empra eines d’IA cada dia o la majoria dels dies, enfront del 23% dels pares.
L’enquesta posa sobre la taula una aparent contradicció entre l’interès pels sistemes intel·ligents i la consciència dels seus riscos pedagògics. Gairebé un de cada tres adolescents afirma estar interessat en aplicacions d’IA que li facilitin l’estudi. No obstant això, un 78% dels joves reconeix que cal aprendre a pensar de manera crítica sense ajuda tecnològica. Més revelador encara: un 27% dels adolescents admet que la IA fa que se senti menys motivat per raonar pel seu compte. Aquesta tensió entre eficiència apresa i esforç cognitiu propi esdevé un dels desafiaments principals per al sistema educatiu. Mentre la meitat dels joves espera un impacte positiu de la IA en el seu procés d’aprenentatge, només un 22% dels pares comparteix aquesta visió.
Ensenyar a utilitzar la IA de forma responsable
Malgrat les diferències en la confiança i les expectatives, pares i fills convergeixen en un punt clau: la necessitat que les escoles assumeixin un paper actiu en la formació tecnològica. Un 71% dels adolescents i un 66% dels progenitors es declara partidari que els centres educatius ensenyin a utilitzar la intel·ligència artificial de manera responsable. Aquesta demanda compartida obre la porta a l’elaboració de polítiques públiques amb base curricular comuna, que podrien establir un estàndard transversal per al futur ús pràctic d’aquestes eines a les aules i més enllà.
L’estudi permet també una lectura per països, i les dades corresponents a Espanya mostren perfils específics. Un 48% dels adolescents espanyols declara sentir inquietud pel seu futur econòmic a causa de la intel·ligència artificial. Aquesta xifra és gairebé el triple que la registrada a Dinamarca, el país amb percentatge més baix. A més, un 36% dels joves espanyols creu que la IA dificultarà la cerca de feina, la proporció més alta entre els quatre estats analitzats.
Alhora, un 59% dels adolescents espanyols pensa que els programes d’IA tindran un efecte positiu en l’aprenentatge, un altre rècord en el conjunt de la mostra. Els pares espanyols, per la seva banda, són els més convençuts (75%) que la intel·ligència artificial canviarà la seva vida de manera radical. L’entusiasme juvenil espanyol pel llarg termini també destaca: un 63% confia en l’impacte positiu de la IA i un 82% mostra interès a fer servir aquestes eines per a l’aprenentatge.