L'Ibex-35 ha tancat aquest dijous amb una alça d'un 0,12%, fins a situar-se en els 16.118,0 punts, en una jornada marcada per les caigudes generalitzades dels mercats d'Europa i els Estats Units.

El selectiu ha arrencat aquest dijous en pèrdues, però, al cap de poc, s'ha assentat a la zona de lleugers beneficis gràcies a l'impuls dels valors industrials i bancaris, i s'ha mantingut amb la mirada posada a assaltar els màxims històrics, fixats la setmana passada en els 16.150 enters.

El principal indicador del mercat espanyol s'ha deslligat així de la resta de borses del món, ja que tant els índexs europeus com els de Wall Street han tancat o cotitzen amb descensos de més de l'1% per la liquidació de beneficis després de les pujades de les últimes setmanes i els dubtes al voltant de les elevades valoracions, especialment pel que fa al sector tecnològic dels EUA.

En el pla internacional, aquest dijous ha estat marcat pel fet que el Comitè de Política Monetària (MPC) del Banc d'Anglaterra ha mantingut el tipus d'interès de referència per a les seves operacions en el 4%, en una decisió molt dividida, ja que quatre dels nou membres de l'òrgan de decisió es van mostrar a favor de retallar en un quart de punt el preu dels diners, fins al 3,75%.

També s'ha publicat que el volum del comerç minorista va registrar al setembre una caiguda del 0,1% a l'eurozona i un estancament al conjunt de la UE enfront d'una davallada anterior del 0,1% en les dues demarcacions, segons ha comunicat Eurostat.

Per la seva banda, la producció industrial d'Alemanya s'ha moderat a l'1,3% en taxa mensual, reflectint així una dada molt més feble de la que esperava el mercat, en el 3%.

Per altra banda, les empreses nord-americanes van anunciar un total de 153.074 acomiadaments durant l'octubre, xifra que suposa un increment del 175% respecte de la dada del mateix mes del 2024 i del 183% en comparació amb setembre, el que suposa la pitjor dada per a aquest mes de l'any des del 2003. I eleva a més d'un milió la retallada d'ocupació acumulada en els deu primers mesos del 2025, segons les dades recopilades per la consultora Challenger, Gray & Christmas

Aquestes dades cobren especial rellevància davant l'apagada de les estadístiques d'ocupació oficials a causa del tancament de govern –que ja és el més llarg de la història–, ja que fins al passat mes d'octubre els acomiadaments anunciats sumaven 1.099 milions, fet que implica un increment del 65% respecte dels 664.839 acomiadaments anunciats en els primers deu mesos de l'any passat.

En el terreny empresarial espanyol, encara marcat per la temporada de resultats, Rovi ha informat abans de l'obertura del mercat que va obtenir un benefici net de 97,7 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, xifra un 14% inferior a la del mateix període de 2024.

ArcelorMittal va guanyar 2.975 milions de dòlars (2.590 milions d'euros) en els nou primers mesos de 2025, la qual cosa representa un avenç del 72% en comparació amb el resultat comptabilitzat per la siderúrgica en el mateix període de l'any anterior, segons ha informat aquest dijous la multinacional. Aquesta ha elogiat la proposta de la Comissió Europea per al sector, mostrant-se "optimista respecte a les perspectives del negoci pel 2026".

A més, el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE), gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), ha rebut la cancel·lació total anticipada de l'ajuda temporal concedida a Air Europa, per un import de 475 milions d'euros, més els interessos corresponents, avançant així un any la data prevista de devolució del préstec.

A més, Naturgy s'ha reincorporat als índexs borsaris de Morgan Stanley -els anomenats índexs MSCI-, amb efecte a partir del 25 de novembre vinent, "en temps rècord i preservant el valor de l'acció en el procés", després d'elevar el seu free float per sobre del 18% del seu capital social, segons ha informat la companyia.

En aquest context, l'Ibex-35 ha tancat amb Logista com a valor més alcista amb una pujada del 2,71%. L'han seguit ArcelorMittal (+2,43%), Unicaja (+2,22%), Repsol (+1,9%) i CaixaBank (+1,8%).

Pel costat contrari, Aena ha liderat les caigudes amb un descens del 5,4% per una esmena del Senat que ahir va aprovar la congelació de les taxes aeroportuàries. Després han seguit Rovi (-4,6%), Solaria (-3,39%), Grifols (-3,02%), Indra (-2,91%) i Acciona Energía (-2,63%).

Les principals borses europees han tancat majoritàriament amb pèrdues de consideració: Londres ha descomptat un 0,42%; Milà un 0,85%; París un 1,36% i Frankfurt un 1,31%. A l'hora de tancament a Europa, els índexs de Wall Street retrocedien més d'un 1%.

Al seu torn, el preu del barril de petroli de tipus Brent, de referència per a Europa, descendia un 0,8% i se situava en els 63,01 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència per als Estats Units, es deprecià un 0,96%, fins als 59,03 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,154 'bitllets verds', un 0,4% més que la vespra, mentre que l'interès exigit al bo espanyol a 10 anys ha tancat en el 3,165% després de restar un punt bàsic, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 51,7 punts.

L'unça d'or troy es negociava sense variació en els 3.980 dòlars, mentre que el bitcoin es deixava un 2,66% i posava en risc el nivell dels 100.000 dòlars.