El preu de la llet no para de pujar en els darrers 12 mesos i, malgrat no assolir increments tan desorbitats com l'oli, també s'ha convertit en un dels productes de primera necessitat que ha experimentat una forta pujada enguany. Així doncs, ja acumula un augment del 15%, segons les darreres de l'IPC si ens fixem en l'apartat dels índexs nacionals per subtaxes.
Per davant, a tall d'exemple té la patata que se situa en el 18%, però aquesta ha experimentat una baixada en el darrer mes del -3,3%. En canvi, la llet de forma constant no para de pujar, un 0,3% en aquests últims trenta dies. El fet que la llet pugi és més problemàtic que altres productes, com poden ser els sucs de fruita vegetals (17,1% en l'acumulat anual) o les salses (15,4%). Aquesta constitueix una font nutricional més indispensable en la nostra dieta i també forma part d'una cadena de valor econòmic pel nostre país on perilla la seva estabilitat.
Desapareixen els ramaders
D'entrada, cal entendre les raons: "L'oli i la llet, les raons per les quals es produeixen aquesta pujada de preus són diferents", sosté Fernando Ortega, President de la Comissió d'Indústries Agroalimentàries del Col·legi d'Enginyers
Agrònoms de Catalunya i Sènior Advisor i Conseller independent d'empreses del sector agroalimentari, argumenta la causa principal: "En el cas de la llet hi ha un problema de rendibilitat de les explotacions. Als ramaders els ha pujat els costos com el combustible, els farratges, entre d'altres. Ja anaven molt justos i la valorització de la llet com a tal és escassa i ara ha fet que moltes instal·lacions s'hagin abandonat". De fet, arreu d'Espanya s'han comptabilitzat 66 granges ramaderes lligades a la producció de llet que han abandonat la seva activitat en el darrer any 2022, que se suma a un 35% de les granges de llet que han tancat en els darrers sis anys. I una altra dada preocupant: Espanya s'ha convertit aquest 2023, en el primer cop a la seva història que importa més que exporta llet. Concretament, la majoria arriba des de França, ja que no n'hi ha prou per al consum demandat. La partida destinada a alimentació, que s'estima suposa el 60% dels costos de producció, ha crescut un 36% des del 2021, i ha passat de 18 cèntims per litre de llet fins als 24,50 cèntims d'euro.
Un estudi difós pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) exposa que el total de ramaders dedicats al boví de llet a Espanya entre el 2018 i el 2022 es va reduir un 22%. A finals de l'any 2022, al país es comptava amb 11.765 professionals, fet que suposa una pèrdua de 3.281 treballadors del boví de llet respecte al mateix període del 2018. La cornisa cantàbrica concentrava el 2022 el 79% del total de ramaders de boví de llet a Espanya, xifra que es dividia entre Galícia (56%), Astúries (13%), Cantàbria (8%) i el País Basc (2%). La següent àrea amb més concentració de professionals era Castella i Lleó, amb el 7% del total. Precisament, el retrocés més gran va passar a Galícia, on el nombre de ramaders amb entregues va baixar entre el 2018 i el 2022 un total de 1.710 professionals. Això es tradueix en una caiguda del 21% i un escenari que va passar de 8.219 ramaders a 6.509.
Massa pes de la llet líquida
Malgrat tot, hi ha altres motivacions que expliquen el fenomen de la pujada de preus. Ho explica Ortega: "A escala de consum, el 95% és de llet líquida, a casa nostra hi ha poc valor afegit o marge per fer coses amb ella. Com sí que passa en altres països amb el joc que donen a la mantega, el formatge o altres greixos on el valor de la cadena és més gran". El passat 2021, Espanya es va convertir en el segon major productor de llet per a consum de la Unió Europea, segons les dades que es desprenen de l'estadística publicada per l'oficina d'Eurostat. El 15% de la producció total comunitària procedeix d'Espanya i aquest percentatge només és superat per Alemanya, que produeix fins al 20% de la llet per al consum de la Unió Europea. El 2021, Espanya va produir 3.976,82 tones de llet per a consum, prop de les 4.739,69 tones d'origen alemany. El país germà també està al capdavant de la producció de mantega, formatge i altres derivats lactis. Aquestes xifres es preveu que acabin sent molt diferents en el tancament del 2023, però la tradició de liderar la producció de llet líquida únicament tampoc afavoreix obrir mercat.
La pressió dels distribuïdors
En darrer terme, el professor i especialista en polítiques agroalimentàries, Fernando Ortega, apunta a la distribució: "La que considerem com a moderna i pròpia dels supermercats mantenen la llet com a producte ganxo i, malgrat obrir altres vies, com la llet amb més proteïna o la vegetal, encara és massa incipient davant la de vaca. I tornem al tema de llet líquida: no s'han imposat a Espanya, llets d'alta qualitat, encara continuem amb llets molt estandarditzades. Si ets un producte ganxo, no et deixen apujar preu, les centrals lleteres no paguen i les persones pleguen i deixen les seves instal·lacions". Així doncs, mentre l'oli és definit per mala collita i les seves expectatives i fa que hi hagi una tensió en el moment actual, d'enllaç entre temporades d'oli, la llet té un problema de fons més arrelat. Els ramaders de Galícia, on es genera més del 40% de la producció de llet de vaca a Espanya, deixaran d'ingressar prop de 200 milions d'euros el 2023 pels nous contractes de llet oferts. I la mitjana de descens d'ingressos per explotació és de 37.700 euros, fet que suposa un total de 198 milions d'euros entre el març i el desembre d'aquest any. Una realitat diferent de la de l'oli, però que acaba impactant per igual en el preu de venda final.