Els fons de renda fixa –inverteixen en bons i obligacions públics i d'empreses- van perdre el passat d'any de mitjana el 5,93%, convertint-se en el pitjor exercici de la història per a aquest tipus d'actius després de la pujada dels tipus d'interès aplicats pels bancs centrals. Molts inversors es van assabentar per primera vegada que la paraula "fixa" no significa seguretat i que amb aquestes inversions és possible perdre, i molt. Però paradoxalment aquests fons han rebut onades de diners nous al llarg de l'any passat: en total 14.837 milions d'euros, sent la categoria de fons per la qual més ha apostat l'estalviador espanyol.
Aquests fons de renda fixa són els que més diners mouen al mercat espanyol. Van tancar l'any amb un patrimoni de 89.133 milions d'euros, molt per sobre dels fons globals on els espanyols tenen estalviats 63.181 milions d'euros. En total, el patrimoni dels fons en les seves diferents categories ascendeix a 306.351 milions d'euros a tancament del passat exercici.
Les pèrdues en els actius de renda fixa es produeixen quan pugen els tipus d'interès i l'any passat ho van fer i de forma molt contundent. El gener de 2022, els bons a 10 anys que emet el Tresor espanyol oferien al mercat una rendibilitat del 0,665% i van tancar en el 3,66%. Aquesta pujada de la rendibilitat tan brusca es reflecteix que els bons al 0,665% han d'ajustar el seu preu (és a dir, baixar) per oferir la rendibilitat del moment actual. Un moment que dia a dia va canviant als mercats on es negocien aquests bons.
Aquest ajustament dels preus explica que es puguin perdre diners en renda fixa, ja que el cupó que ofereixen és independent al preu que es reflecteix als mercats. Les pèrdues el 2022 han estat històriques i la mitjana recollida per Inverco (Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva) reflecteix una caiguda mitjana d'aquest 5,93% abans apuntat, encara que la majoria dels fons han perdut molt més que aquest percentatge.
Malgrat l'ensurt viscut el 2022 en els fons de renda fixa, aquests han continuat captant molts diners al llarg d'aquell any fatídic: gairebé 15.000 milions, la quantia més gran respecte a la resta de categories.
Aposta per tipus més baixos
L'entrada de diners frescos i el voluminós estalvi en fons de renda fixa suposa que tant inversors com gestors de fons estan fent una aposta a què els tipus baixin o es mantinguin en els actuals nivells. Si tornessin a pujar al mercat de deute, retornarien les pèrdues a les carteres i el 2023 seria novament un any fallit per a aquests actius.
Ara bé, el mercat de bons està tenint un comportament molt volàtil i és difícil predir quina serà la direcció dels tipus. En una foto fixa del present que explica també la bona marxa de la Borsa al començament de l'any, els mercats esperen un ràpid control de la inflació, un deteriorament de l'economia tant nord-americà com europea, amb la qual cosa els bancs centrals (BCE i Fed) disminuiran la marxa de pujada dels tipus i no encomanaran en els seus tipus d'intervenció els de més llarg termini com els que ofereixen els bons i les obligacions. Aquest discurs d'un aterratge suau de l'economia i menor duresa dels bancs centrals va arrelar també a finals del mes d'octubre passat quan els tipus del bo a 10 anys als mercats estaven en el 3,55%. Després d'aquest nivell van caure fins al 2,77% de començaments del mes de desembre passat. Lògicament aquí es va produir un guany en el preu del bo en caure el tipus d'interès.
Però les bones dades d'ocupació als Estats Units conegudes a començaments de desembre i la seva puixança econòmica van revertir el discurs en tan sols uns dies, i el sentiment va tornar a uns bancs centrals que haurien d'actuar amb duresa per desaccelerar les economies i evitar tensions en els preus. Així, des del 7 desembre, els tipus van tornar a pujar al mercat del 2,77% fins al 3,66%, provocant novament pèrdues als bons.
El panorama dels tipus als mercats està encara molt lluny d'oferir un cel clar. Els bancs centrals han anunciat la reducció dels seus balanços, venent els bons que van adquirir durant 2020 per la pandèmia del Covid-19 i a més els diferents Estats han aprofitat una dècada de tipus baixos o negatius per endeutar-se encara més. Un problema que es pot augmentar als països de la perifèria de l'euro com Grècia, Portugal, Espanya i sobre tot Itàlia que hauran de substituir la mà compradora del BCE per altres inversors disposats a adquirir aquest deute. Bé és cert que Europa va anunciar fa mesos un pla per evitar col·lapses als perifèrics però això no està renyit que pugin els diferencials respecte als països centreeuropeus més sòlids en els seus comptes. Paradoxalment, l'inversor espanyol en fons redobla la seva aposta per aquests actius.