L'IBEX 35 ha moderat el seu avanç al 0,37% al tancament de la sessió d'aquest dijous en la qual ha arribat a passar dels 11.200 punts, pendent de les notícies que arriben del simposi anual de banquers centrals de tot el món que es reuneixen des d'aquest dijous fins dissabte a Jackson Hole (Wyoming, EUA).

En aquesta cita, que se celebra anualment des de 1982 durant l'últim cap de setmana d'agost, els mercats estan atents als missatges que llanci el president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), Jerome Powell, amb la vista posada en la reunió de política monetària de setembre, on la Fed ja podria aplicar una baixada de tipus. De fet, les intervencions previstes entre aquest dijous i dissabte de Jerome Powell, president de la Fed, d'Andrew Bailey, governador del Banc d'Anglaterra, així com de Philip Lane, economista en cap del BCE, seran les primeres declaracions des de l'aturada estival.

Aquest dimecres, després del tancament del mercat europeu, es van publicar les actes de la reunió de juliol de la Reserva Federal dels EUA, que no han ofert sorpreses, i suggereixen la possibilitat d'aplicar una primera retallada de tipus al setembre. Es tractarà, tanmateix, d'una decisió que serà 'data-dependent, especialment de les xifres que mostren l'evolució del consum i del mercat laboral.

"Les actes assenyalen que s'han produït avanços addicionals en matèria d'inflació (si bé es necessitaran més dades per confirmar que efectivament s'està avançant de manera sostenible cap a l'objectiu del 2%), i que les condicions del mercat laboral s'havien alleujat", afegeixen els analistes de Renda 4.

Entre les referències macro, aquest dijous s'ha conegut que el creixement de l'activitat del sector privat de la zona euro s'ha accelerat l'agost fins a màxims dels tres últims mesos com a conseqüència, principalment, del fort impuls del sector serveis de França gràcies a la celebració dels Jocs Olímpics de París, segons reflecteix l'avanç de l'índex PMI compost, que ha pujat a 51,2 punts des dels 50,2 del mes anterior.

A més, el Banc Central Europeu (BCE) ha publicat dades sobre els salaris negociats a l'eurozona, la pujada de la qual va arribar al 3,55% en el segon trimestre, fet que suposa una desacceleració respecte de l'alça del 4,74% en els tres primers mesos de 2024. D'aquesta manera, la pujada anual dels salaris negociats a la regió, entre abril i juny, és la més petita des de l'últim trimestre de 2022.

També el BCE ha publicat avui les actes de la seva reunió de juliol, quan es va decidir mantenir intacte els tipus oficials d'interès. Tanmateix, els membres del Consell de Govern de la institució van expressar que la seva pròxima trobada de setembre seria "un bon moment" per reavaluar el nivell de restricció monetària, subratllant la importància d'abordar aquesta cita "amb una mentalitat oberta".

Ja a la tarda a Europa s'ha conegut que les peticions de subsidi d'atur als Estats Units van assolir la setmana passada un total de 232.000 sol·licituds, això significa una pujada de 4.000 demandants respecte dels set dies anteriors, fet que suposa el primer repunt de l'atur setmanal el mes d'agost.

En aquest context, l'IBEX 35 ha tancat en els 11.156,3 punts, amb Grifols liderant les pujades per segon dia consecutiu, amb una revalorització del 2,34%, seguit per IAG (+1,71%), Solaria (+1,61%), Puig (+1,43%) i Merlin (+1,21%). Pel costat contrari, els descensos més importants han estat els de ArcelorMittal (-1,15%), Acciona Energía (-0,77%), Sabadell (-0,42%), Repsol (-0,36%) i Acerinox (-0,22%).

Pel que fa a la resta d'Europa, els principals índexs han tancat amb signe mixt: Milà ha acabat la sessió pla, mentre que París ha cedit un lleuger 0,01%. Londres s'ha revaloritzat un 0,06%, mentre que Frankfurt ha avançat un 0,24%.

D'altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava en els 77,38 dòlars, amb una alça de l'1,74%, mentre que el Texas pujava un 1,75%, fins als 73,20 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,1114 'bitllets verds', en tant que al mercat de deute, l'interès exigit al bo a 10 anys pujava fins al 3,047%, amb la prima de risc en els 80 punts bàsics.