L'IBEX 35, el principal indicador del mercat espanyol, ha conclòs el 2023 en els 10.102,1 punts, nivells que anteriorment no veia des de maig de 2018, gràcies a una revalorització del 22,76% -impulsada en gran manera per Inditex i les entitats bancàries-, la qual cosa suposa firmar el millor exercici borsari des de 2009, quan l'índex es va elevar gairebé un 30%.

L'IBEX, que va deixar enrere un 2022 amb una caiguda de més del 5% per la guerra d'Ucraïna i les agressives alces dels tipus d'interès dels bancs centrals per aturar l'alta inflació, va començar l'any amb una tendència alcista que el va portar per sobre dels 9.000 enters però que, no obstant això, es va veure interrompuda de cop per la crisi bancària internacional a mitjans del març passat.

La fallida de diverses entitats regionals als Estats Units, juntament amb l'absorció a Suïssa de Credit Suisse per part d'UBS, es va traduir en una forta volatilitat que va portar al selectiu a la cota dels 8.500 punts. Amb tot, l'actuació de la Reserva Federal (Fed) i del Banc Central Europeu (BCE) va aconseguir allunyar els temors d'un terratrèmol financer i, en tot just dues setmanes, els mercats van recuperar la confiança per centrar-se de nou en la política monetària, dades d'activitat i resultats empresarials.

En aquest sentit, la plaça espanyola va fluctuar fins al setembre entre els 9.000 i els 9.600 punts recolzada en unes dades macroeconòmiques i comptes de les companyies millors de l'esperat (l'economia espanyola, per exemple, creixerà aquest any entorn del 2% quan les previsions inicials apuntaven a la meitat).

Amb l'arribada d'octubre, les borses van trontollar per l'esclat de la guerra entre Israel i les milícies palestines, però no va deixar de ser un miratge i, a finals d'aquell mes, l'IBEX va iniciar un "ral·li" alcista -en el qual n'ha aconseguit més de la meitat de l'avenç de tot el còmput anual- per l'expectativa que els tipus d'interès baixaran amb pressa i intensitat el 2024.

De fet, l'IBEX va firmar al tancament de novembre el seu millor resultat mensual (+11,54%) en tres anys, assolint la cota simbòlica dels 10.000 punts, un nivell inèdit des de febrer de 2020, just abans que la pandèmia del Covid-19 s'estengués per Europa.

Del costat dels bancs centrals, el mercat projecta que tant la Fed com el BCE -els tipus d'interès del qual se situen, respectivament, en el 5,25-5,5% i en el 4,5%- comencin en la primera meitat de l'any un intens camí de retallades dels tipus d'interès; tanmateix, els missatges dels bancs centrals han anat en direcció a refredar aquestes expectatives.

L'IBEX va tancar el 6 de desembre en el seu màxim anual, en els 10.258,1 enters, trencant així una altra barrera en conquerir màxims no vistos des de maig de 2018 i que ha aconseguit aguantar al tancament de l'any. Amb tot, per a l'índex aquest ha estat un mes de transició i consolidació del terreny guanyat, en el qual ha avançat un 0,44%, mentre que en l'última setmana de l'any -a mig gas, ja que la Borsa no va obrir ni el dilluns 25 ni dimarts 26- ha sumat un lleu 0,01%.

Per a l'Institut Espanyol d'Analistes, aquesta eufòria als mercats s'ha produït per la idea que els bancs centrals han conclòs el període de restricció monetària, per una inflació en clar retrocés des dels seus màxims i per l'efecte que l'economia ha resistit millor de l'esperat. A més, les expectatives del mercat auguren per a 2024 una desacceleració que, en qualsevol cas, no seria brusca i es traduiria en un aterratge suau de l'economia.

Lligat a això, aquesta mateixa jornada s'ha conegut que la inflació espanyola es va situar el desembre en el 3,1% en taxa interanual, mentre que la subjacent va baixar fins al 3,8%. Per la seva part, l'IPC de l'eurozona al novembre es va situar en el 2,4% i la subjacent en el 3,6%, mentre que l'indicador per als EUA el mateix mes es va situar en el 3,1% i amb la subjacent en el 4%.

Els campions i perdedors de l'IBEX 35 el 2023

Laboratorios Rovi s'ha coronat com la firma de l'Ibex més alcista el 2023, després d'acumular una revalorització de gairebé el 67% ja que, segons apunta Javier Cabrera de XTB, els inversors entenen que l'acord amb Moderna permetrà a l'espanyola beneficiar-se de les estratègies i saber fer d'una de la grans farmacèutiques del món, el que "permetria incrementar els ingressos de Rovi fins a nivells rècord".

Inditex, el valor de més pes en el selectiu amb prop de 123.000 milions d'euros de capitalització, ha firmat la segona alça més gran (+58,67%) gràcies a uns resultats rècord i, segons Cabrera, a les noves estratègies implementades (optimització de botigues, tecnologies, etc.) sota el lideratge de Marta Ortega i Óscar García Maceiras.

La constructora ACS ha quedat a tercera posició amb un avenç del 50%, en tant que des de Gescooperativo han assenyalat que el mercat està expectant per la resolució del Tribunal Suprem en relació amb la demanda interposada per la companyia (compensació de fins a 4.300 milions d'euros) pel final dels peatges de l'autopista AP-7, "un dels plets contenciós-administratius més rellevants d'Espanya". A més, des de la firma han comentat l'evolució positiva a nivell operacional.

D'altra banda, entitats de pes en l'índex com BBVA (+46%) i Banc Santander (34,86%) s'han situat també entre els millors valors, recolzats en uns resultats més que notables.

En el costat contrari, Acciona i Acciona Energía han tingut la pitjor evolució a l'exercici amb descensos, respectivament, del 22,45% i del 22,3%, després d'un "any complicat" per a les renovables, segons XTB, i per l'escepticisme del mercat que puguin aconseguir el seu pla estratègic de 2025.

Per la seva part, Unicaja (-13,68%) s'ha vist afectada per unes xifres molt pitjors que la resta del seu sector, segons XTB, i per problemes de governança recents, d'acord a Gescooperativo; mentre que Repsol (-9,43%) ha acusat uns menors marges de refinament, així com un menor preu del cru als mercats de matèries primeres.

La resta de borses occidentals ha rematat també l'any amb avenços de doble dígit: Milà ha sumat un 28,03%; Frankfurt un 20,31% i París un 16,52%, mentre que Londres s'ha conformat amb un 3,78%. A l'altre costat de l'Atlàntic, els índexs de Wall Street també s'anotaran avenços de pes, amb el tecnològic Nasdaq sumant més d'un 40% i el S&P 500 un 23%, en tant que el Dow Jones avançarà més d'un 10%.

Als mercats de matèries primeres, malgrat un exercici marcat per les crisis geopolítiques i les retallades d'oferta de la OPEP+, el barril de cru Brent, de referència a Europa, ha baixat prop d'un 10%, a 77 dòlars el barril, mentre que el WTI de Texas ha seguit el mateix camí i es negociava en els 72 dòlars.

Al so de la política monetària, l'euro acaba l'any amb una apreciació del 3% respecte al dòlar, a 1,07 'bitllets verds' aproximadament, gràcies a una consistent tendència a l'alça des de principis d'octubre després d'intercanviar-se al llarg de l'any entre els 1,04 i els 1,12 dòlars.

L'interès del bo espanyol a llarg termini ha tancat l'any en el 2,97%, mig punt percentual menys respecto a l'inici de l'any i, sobretot, lluny del 4% que va assolir a l'octubre. La prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) s'ha situat en els 95 punts.

En altres mercats, l'unça d'or troy s'ha revaloritzat més d'un 13% l'any, a 2.060 dòlars, i va assolir màxims històrics a començaments de desembre (per sobre dels 2.100 dòlars) pels riscos geopolítics i les compres massives dels bancs centrals.

El bitcoin, la criptomoneda més coneguda i de més valor, deixa enrere el seu 'negre' 2022 després de duplicar aquest any el seu valor amb escreix (+160%) i negociar-se en els 42.500 dòlars.