L'Ibex-35 ha tancat a la setmana amb un ascens d'un 0,86%, fins a situar-se en els 13.969,0 punts, en un context marcat per la geopolítica del Pròxim Orient, la cimera de l'OTAN i l'autorització condicionada per part del Govern a l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell.

Els millors valors han estat Acciona Energía (+8,74%), IAG (+8,03%), ACS (+7,37%), Unicaja (+4,93%), Acciona (+4,9%), Ferrovial (+4,06%) i Mapfre (+3,8%).

Pel costat contrari, els valors amb pitjor acompliment en la setmana han estat Endesa (-2,89%), Repsol (-2,03%), Naturgy (-1,76%), Telefónica (-1,28%), Aena (-1,21%) i Redeia (-0,76%).

El selectiu nacional ha aturat així una ratxa de dues setmanes consecutives en pèrdues i ha tornat a rondar la cota psicològica dels 14.000 punts en apreciar-se aquest divendres en particular un 1,11%, en tant que en el còmput de 2025 atresora una revalorització acumulada d'un 20,47%.

"En una setmana sense grans resultats empresarials, el focus s'ha tornat a posar en els conflictes armats i en les dades macroeconòmiques dels Estats Units, que continua mostrant xifres dispars," ha englobat l'analista de mercats Javier Cabrera sobre el desenvolupament dels últims cinc dies.

En aquest sentit, la setmana va engegar amb incertesa pels atacs del cap de setmana passat dels Estats Units a l'Iran i les seves potencials repercussions, especialment les relatives a un possible tancament de l'Estret d'Ormuz i les seves derivades per als mercats energètics.

No obstant això, les tres parts en lliça en aquest conflicte -Israel, Iran i els Estats Units- s'han decantat en les últimes jornades per l'apaivagament i la desescalada bèl·lica.

Seguint amb la línia internacional, a meitat de setmana ha destacat la cimera de l'OTAN a la Haia, en la qual el president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar Espanya amb represàlies comercials per no comprometre's amb la despesa militar del 5% del PIB acordat per l'aliança militar.

Del seu costat, el president del Govern, Pedro Sánchez, va replicar que Espanya és un "país sobirà" i com a tal ha decidit que no elevarà al 5% la despesa en defensa --el compromís espanyol apunta al 2,1%--, encara que és compromès amb complir els seus compromisos amb l'OTAN, mentre ha recordat el president nord-americà, Donald Trump, que és Brussel·les qui gestiona el comerç espanyol.

Arran de l'estat de salut de l'economia dels Estats Units, aquesta jornada ha transcendit que la inflació PCE, l'estadística escollida per la Reserva Federal (Fed) per monitorar la inflació, va pujar al maig una dècima, al 2,3% interanual, mentre que la subjacent es va elevar una dècima, fins al 2,7%.

També s'ha conegut que el PIB dels EUA ha experimentat una contracció del 0,1% en els tres primers mesos de l'any en comparació amb l'últim trimestre de 2024 i un 0,5% en dades anualitzades, segons la tercera lectura.

Tot això s'ha conjugat enmig d'especulacions sobre la pròxima baixada de tipus de la Reserva Federal (Fed) --un membre del banc central ha vaticinat aquest divendres dues retallades, el primer al setembre-- i el seu pròxim president.

De tornada amb mires més globals, el final de setmana ha estat caracteritzat per l'acord comercial entre els EUA i la Xina després d'una guerra aranzelària amb què el país nord-americà ha arribat a imposar gravàmens de fins al 145% sobre l'asiàtic, que va respondre amb taxes del 125% als productes nord-americans.

L'inquilí de la Casa Blanca ha assegurat que els EUA tenen "grans ofertes" d'altres governs, i ha suggerit que el següent país amb el qual hi podria haver acord és Índia. "En tenim un en camí, potser amb l'Índia, un de molt gran", ha assenyalat.

Per la seva part, la Comissió Europea ja examina l'última oferta dels Estats Units per assolir un acord abans del 9 de juliol, quan finalitza la treva aranzelària, i ha expressat la seva voluntat de negociar un pacte amb Washington, encara que reconeix que tots els escenaris són sobre la taula.

Quant a l'agenda 'macro' d'Espanya, aquest divendres s'ha conegut que l'Índex de Preus de Consum (IPC) a Espanya es va elevar dues dècimes la seva taxa interanual el juny, fins al 2,2%, a causa de l'encariment dels carburants i dels aliments, segons les dades preliminars.

Dins de l'agenda empresarial nacional, el Consell de Ministres ha decidit aquesta setmana autoritzar l'oferta pública d'adquisició (OPA) de BBVA sobre Banc Sabadell amb la condició que durant els tres anys vinents les entitats mantinguin personalitat jurídica independent.

Transcorreguts aquests tres anys, el Govern valorarà l'eficàcia de la condició establerta, podent ampliar la seva durada per un període addicional d'uns altres dos anys.

Banc Sabadell ha indicat aquests dies que està "immers" en la fase final d'elaboració del seu nou pla estratègic, que presentarà el dia 24 de juliol; a més, encara la potencial venda final de la seva filial britànica TSB amb compradors com el Santander i Barclays.

Per la seva part, BBVA està avaluant la condició imposada pel Govern perquè el banc llanci l'oferta pública d'adquisició (OPA) sobre Banc Sabadell i les "diferents alternatives" que s'obren ara, inclosa la de retirar l'operació.

Sobre això, Cabrera ha valorat que, ja que el Govern no podia prohibir l'OPA, aquest vet és un dels escenaris més hostils que se li podia presentar a BBVA: "Pensem que aquest vet llasta considerablement la rendibilitat de l'operació, ja que es retarden unes sinergies que per la part de la reducció del cost de capital de Sabadell ja venien deteriorades", ha argumentat.

"Segons la nostra opinió, l'atractiu de l'operació és ja molt baix i comporta riscos en un escenari de baixades de tipus. Per la seva part, si BBVA decidís continuar endavant, creiem que els accionistes de Sabadell haurien de rebutjar l'oferta, perquè el punt fort d'aquesta operació era una fusió des del primer moment," ha subratllat.

Altres de cotitzades a tenir en compte en la setmana han estat Indra, que s'ha disparat aquest divendres al caliu de la recomanació dels analistes i anuncis d'inversions; IAG, beneficiada pel descens del petroli; i Acciona, que s'ha desmarcat dels presumptes contractes irregulars que involucren als exalts càrrecs del PSOE Sants Cerdán i José Luis Ábalos, així com a Koldo García, i ha avançat que analitzarà la possibilitat de personar-se en la causa judicial.

Les principals Borses europees també han tancat la setmana amb avenços: Londres ha sumat un 0,47%; Milà un 1,3%; Pariu un 1,34% i Frankfurt un 2,92%.

Per la seva part, els índexs Nasdaq i S&P500 han començat la sessió d'aquest divendres marcant nous màxims històrics, mentre el Dow Jones d'Industriales s'aproximava al nivell rècord de finals de 2024.

Del seu costat, l'euro es depreciava un 1,8% en la setmana davant el dòlar, fins a intercanviar-se per 1,173 'bitllets verds' --màxims inèdits des de 2021--, mentre que el rendiment del bo espanyol a deu anys ha tancat en el 3,221%, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 63,4 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy s'abaratia un 2,7% en la setmana per la menor tensió geopolítica i es negociava en els 3.280 dòlars, mentre que el bitcoin s'apreciava un 3,4% i cotitzava en els 107.000 dòlars.