El salari brut anual per treballador va augmentar gairebé un 4% el 2024, fins a situar-se en els 27.558,68 euros de mitjana, de manera que s'acumulen quatre anys de rècord amb la xifra més elevada des de 2008, el primer any del qual es tenen dades. Aquest salari brut es tradueix en gairebé 1.800 euros nets al mes, durant dotze mesos.

Segons l'Enquesta Anual de Cost Laboral que publica aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els salaris representen el 73,4% del cost total per treballador d'una empresa, que va assolir els 37.525,40 euros bruts l'any passat, un 3,9% més que l'anterior i la dada més alta de l'històric que va començar el 2008.

Si es resten les subvencions i deduccions que es van rebre de les Administracions Públiques, s'obté un cost net de 37.308,93 euros, amb un creixement anual del 3,9%.

El cost no salarial per treballador va augmentar un 4,4% respecte a 2023, assolint els 9.750,25 euros, import del qual les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social van ser la partida més important, amb 9.000,03 euros per treballador, el 20 % del cost laboral. Els salaris i les cotitzacions a la Seguretat Social van constituir, conjuntament, el 97,4% del cost brut.

Hostaleria té el menor salari i energia, el més gran

El cost laboral per treballador va oscil·lar entre els 23.138,9 euros anuals bruts per treballador en l'hostaleria i els 82.147,9 euros en el subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat. Respecte a l'any anterior, els increments més grans dels costos laborals es van donar en les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (6,2%), en les professionals, científiques i tècniques (6%), en les financeres i d'assegurances i en els altres serveis (5,3% en ambdues).

Únicament van disminuir els costos laborals en subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat, un 1,1%. Les seccions econòmiques amb més sous i salaris l'any 2024 van ser el subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (amb 62.105,02 euros) i les activitats financeres i d'assegurances (amb 54.169,76), activitats que també van ser les que van generar més beneficis socials.

Per la seva part, les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i la informació i comunicacions van presentar les subvencions i deduccions més elevades, amb 805,49 i 481,06 euros, respectivament. Per regions, els costos laborals més elevats es van donar a Madrid (44.458,06 euros), País Basc (42.434,54) i Navarra (40.459,12).

Al contrari, els més baixos es van observar a Extremadura (30.542,37 euros), les Canàries (31.077,73) i Andalusia (32.664,18).

Un conveni col·lectiu empara 87% dels treballadors

La major part dels centres (el 95,5%) que donen ocupació al 86,7% dels treballadors, van estar regulats per convenis col·lectius el 2024, sent els més representatius els d'àmbit inferior a l'estatal (com els convenis sectorials autonòmics o provincials).

Del total de treballadors amb conveni, un 3,9% va veure modificada les seves condicions de treball respecte al que s'establia al conveni col·lectiu de referència.