L'Ibex-35 ha tancat juny amb un descens de l'1,13% a conseqüència de la tensió geopolítica entre Israel, l'Iran i els EUA que han donat volatilitat als mercats durant el sisè mes de l'any. Això l'ha portat a perdre la cota dels 14.000 punts, si bé encara es manté a prop. Aquest dilluns ha tancat amb una lleugera pujada del 0,16% i demà partirà des dels 13.991,9 punts. A més, des de començament d'any, el selectiu aconsegueix una revalorització de més del 20%.

L'analista de XTB, Javier Cabrera, explica que la primera meitat de l'any ha estat "clarament marcada" per la diferència de rendibilitat entre els índexs europeus i els nord-americans, alhora que s'ha registrat una debilitat del dòlar "totalment inesperada" pel mercat a finals del 2024.

"La política aranzelària de Trump [el president dels EUA] ha condicionat a tot el món inversor i, encara que hem vist un fort rebot de les borses americanes, encara hi ha incertesa de cara a la segona meitat de l'any", ha traslladat. En aquest context, l'Ibex-35 ha acabat com l'índex "més alcista" dels grans índexs europeus, vorejant el 20% de pujada i superant el DAX alemany (18%).

De fet, Cabrera afirma que el selectiu espanyol ha estat un dels índexs beneficiats per la sortida de capitals de les borses nord-americanes durant el primer trimestre de l'any, ja que el mercat descomptava un efecte limitat dels aranzels de Trump a Europa. A més, indica que el selectiu s'ha vist impulsat per la banca, ja que els inversors han continuat descomptant un escenari favorable per al sector malgrat les baixades de tipus d'interès.

Indra, el gran protagonista

A títol individual, Indra ha estat el gran protagonista atesa la disposició de l'Administració pública de convertir-la en el referent dins del sector defensa a Espanya. "Ja està sent la principal beneficiària de les inversions en el sector i continua expandint el seu negoci amb divisions d'armament o vehicles blindats", comenta l'expert.

En la sessió d'avui, els inversors han estat pendents aquest dilluns de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, a Sintra (Portugal), que ha presentat les conclusions de la valoració de l'estratègia del banc central. El BCE ha confirmat el seu objectiu simètric d'inflació del 2% a mitjà termini, assenyalant la importància d'una política monetària "enèrgica o persistent" en resposta a desviacions àmplies i sostingudes a l'alça o a la baixa de la inflació respecte a l'esmentada meta.

A més, ha assenyalat que tots els seus instruments actuals continuaran estant disponibles i la seva elecció, disseny i aplicació permetran una resposta àgil davant noves pertorbacions. Al terreny empresarial espanyol, Redeia ha celebrat aquest dilluns la seva junta general, en la qual ha defensat la gestió que va fer Xarxa Elèctrica de l'apagada del passat 28 d'abril. A més, s'ha inclòs fora de l'ordre del dia un punt per votar el cessament de Beatriz Corredor, una cosa que no ha tirat endavant en aconseguir Corredor un suport del 98%.

D'altra banda, s'ha conegut que l'Índex de Preus de Consum (IPC) d'Alemanya s'ha situat el juny en el 2% interanual, una dècima menys que al maig. En aquest context, Indra s'ha impulsat més d'un 5% en la sessió d'aquest dilluns, seguit per Amadeus (+1,85%), Colonial (+1,78%), Endesa (+1,47%), Unicaja (+1,26%) i Mapfre (+0,75%). Pel costat contrari, les caigudes més grans han estat les d'Acciona Energía (-3,35%), Repsol (-0,92%), Acciona (-0,84%), Solaria (-0,65%) i Telefónica (-0,60%).

Respecte a la resta dels principals mercats europeus, només Milà ha tancat en positiu (+0,13%) juntament amb Madrid. Frankfurt ha perdut un 0,51% en la sessió; Londres, un 0,43%; i París, un 0,33%, recull Europa Press. Al mercat de matèries primeres, el barril de Brent se situava en 67,58 dòlars, un 0,28% menys, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) assolia els 64,73 dòlars, un 1,21% menys.

Al mercat de deute, el rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys assolia el 3,239%, davant el 3,226% del tancament de divendres. D'aquesta forma, la prima de risc se situava en 63,3 punts bàsics. L'euro cotitzava un tipus de canvi davant el dòlar d'1,1767 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària.